El moment d’obrir el forn on s’han cuit les peces, és un moment màgic.

Segurament que el nom de Payarol, haurà despertat als lectors menys joves el record de Can Payarol al Carrer Gran, on molts andreuencs van comprar-hi la primera televisió, ràdio o nevera. Doncs la Conxita de Can Payarol, juntament amb l’Eva, són ceramistes andreuenques que recentment han inaugurat un mural de ceràmica al metro d’Estocolm a Suècia.

630_Foto2Perfil ceramistes
La Conxita i l’Eva a l’estudi amb una mostra del mural del metro d’Estocolm.

Des dels seus respectius tallers de ceràmica al carrer Renart (Terra Terra) i al carrer Servet (Elòmi ceràmica) la Conxita i l’Eva han desenvolupat durant anys una professió que requereix molt d’esforç, temps, estudi i assaig. Ambdues amb experiència de professores a l’escola Massana, fan dos tipus de ceràmica diferent, la Conxita treballa amb temperatures més baixes, amb fangs vermells, negres o blancs amb els quals obté colors vius i virolats i en fa peces artístiques que es poden trobar arreu dels museus d’Europa com ara el Louvre o el Picasso de París. Peces relacionades amb les obres que s’exposen al museu o bé en exposicions temporals. L’Eva treballa a temperatures més elevades i per tant amb colors més suaus i amb materials com ara gres o porcellana. L’Eva treballa sobretot amb el torn i fa peces més utilitàries com ara vaixelles, tasses, jocs de cafè o te. Ambdues formen part de l’Associació d’artesans de Sant Andreu que aplega artesans (enquadernadors, il·lustradors, cal·lígrafs, patronistes…) amb taller a Sant Andreu, tallers que es poden visitar durant les jornades de tallers oberts que es fa durant la festa major  (http://tallersobertssantandreu.blogspot.com.es/ )

La Conxita ja mig jubilada segueix fent cursos al seu taller (Terra Terra), però ja són classes més aviat disteses, tal com ens confessa. No és el cas de l’Eva que segueix a tota màquina al seu taller(Elomi) on fa seminaris i classes de torn. També destaquen que han pogut dedicar tota la seva vida professional a la ceràmica. Un ofici que com abans esmentàvem demana molt d’estudi i molta prova i assaig, i que té en la cocció al forn un element clau. El forn és una capsa tancada i dins hi ha la teva feina, després de coure a 1000 o a 1200 graus, quan obres el forn, és un moment màgic.

631_metro Estocolm
Imatge del mural al Metro d’Estocolm

Però, com s’arriba a fer el mural del metro d’Estocolm? Doncs a partir d’un encàrrec per restaurar un mural que s’havia malmès arran d’unes obres. És la quarta vegada que hi treballen, després de restauracions fetes a finals dels 90 i principis de la dècada passada. Al metro de la capital sueca hi ha una política de promoure l’art urbà, i moltes estacions tenen obres d’art contemporani amb l’objectiu d’apropar l’art a les persones. L’obra originaria, estava feta a un taller de Castelló a partir d’un projecte mural del pintor suec Jörgen Fogelquist. Ara a Castelló ja no hi ha tallers que treballin artesanalment tal com requereix aquest tipus de mural. Es tracta d’un procés molt manual, cal investigar els colors i mirar que surtin exactament iguals que en l’original. Cal tenir present que en ceràmica els esmalts canvien de color segons l’escalfor del forn. Es tracta d’un procés que sembla màgia, però hi ha molta química i molt d’estudi. L’Eva i la Conxita van treballar durant 5 mesos fins a completar les 35.000 rajoles que componen el mural. Un treball que requereix fer proves de color, trobar la lluentor del vernís, una feina molt artesanal i intuïtiva que s’inicia amb el calc del dibuix del pintor, coure’n les peces i després envernissar-les. Un procés que es va fer en part a Sant Andreu i en part a la Bisbal d’Empordà on van haver de llogar unes instal·lacions per poder dur a terme una de les fases d’elaboració d’aquest mural.