Per Alba Cabrera

Portada festa major 631Un any més, arriba la Festa Major andreuenca! Enguany però, aquest número especial de la Festa Major de la revista amb més tradició del poble, ja no vindrà acompanyada de la versió impresa del programa de festes (per conèixer els motius, consulteu l’editorial d’aquesta edició).

Aprofitant les dates, volem fer un repàs històric a les portades dels diferents programes de la nostra Festa Major des de 1942 fins a l’any passat, doncs aquestes il·lustracions que després esdevenien en els cartells de la festa, eren el reflex de cadascuna de les èpoques de la nostra història. Encara així, la Festa Major es va continuar celebrant any rere any i esperem que segueixi essent així per molts més.

Portada FM 1942PORTADA DE 1942: La primera portada de la qual es té constància digitalitzada a l’hemeroteca del web de la Comissió de Festes de Sant Andreu és de 1942. Els colors i la imatge –una parella jove amb la sogra al darrere que marquen l’ambient festiu amb trompetes i la imatge de la parròquia de fons, sense tenir un paper destacat en la imatge més que com a símbol andreuenc, denoten l’obertura cultural i laica que havia calat a Catalunya amb la II República i remarcava potser el que la Guerra Civil “no s’havia pogut endur”. Per contra, per l’any de la festa i el fet que el cartell estigui escrit en castellà, mostren com el règim franquista que tot just començava a fer-se sòlid després del conflicte, feia desaparèixer l’ús del català com a idioma oficial de les publicacions, que després també perseguiria a qui el practiquessin encara que fos extraoficialment. La dictadura tot just acabava de començar.
PORTADA DE 1956: A partir de 1944 i fins a 1959, totes les portades a excepció de la de 1947 que no hi queda constància digitalitzada i la de 1948 la qual la portada és un anunci del Banco Hispano Colonial, tenen com a simbologia principal i destacada la parròquia de Sant Andreu de Palomar per la gran importància que el règim franquista li va donar al catolicisme i sobretot, a la figura de l’Església. S’utilitzen colors però més reservats i seriosos i es repeteix la figura de l’arlequinat i l’escut del poble. Destacar la portada de 1956 perquè té un colom a la portada i un aire festiu amb focs artificials, el franquisme celebrava eufemísticament els 25 anys de pau,  el dictador havia donat suport als Estats Units durant la Guerra Freda i va aconseguir començar a fer aliats europeus, obrint de nou l’economia nacional amb la resta de l’entorn internacional.

Portada FM 1964
PORTADA DE 1964: La dècada dels 60, l’economia tornava a reflotar després que Espanya tornés a tenir contacte amb la resta de països i els efectes físics i econòmics de la Guerra Civil comencessin a dissipar-se. Les diferents portades d’aquesta dècada són més imaginatives, tot i que segueix la línia de la sobrietat, i van jugant amb el símbol del colom, motius religiosos o l’escut. Destacar la portada del 64, una imatge del que llavors era Sant Andreu: un poble que es començava a urbanitzar.
PORTADA DE 1977: Als 70, el règim franquista entrava en declivi. Les portades de principis de la dècada seguien destacant la figura parroquial (a excepció de la 1971 que no hi ha constància digitalitzada) fins a 1975 on hi ha un punt d’inflexió i no hi ha tampoc constància digital d’aquell any per constatar com es va celebrar aquella Festa Major, ja que el dictador va morir aquell any el 20 de novembre.Portada FM 1972

I amb la mort del dictador, a partir del programa de 1976, es va recuperar el català com a idioma oficial i la cultura catalana va poder ressorgir de les ombres amb tot la seva esplendor. Prova d’això és la portada de 1977, amb la senyera catalana i la inscripció en català en una nota, simbolitzant el retorn també del català a la vida quotidiana.
PORTADA DE 1989: La dècada dels 80 va seguir amb aquesta normalització del català però amb portades més sòbries i sense la senyera. El 1982 la publicació El Català va ser qui va publicar el programa a un preu de 10 pessetes, coincidint amb l’any del Mundial de Futbol. I el 1986, l’any de l’entrada d’Espanya a la UE, la portada titulava “Sant Andreu, El Poble”. Portada FM 1986Essent la primera dècada de democràcia a Espanya, es mantenia la serietat fins a finals de dècada. Destacar la portada de final de dècada, de 1989, una portada modernista, seguint la tendència d’una Barcelona que es consolidava com a ciutat europea.
PORTADA DE 1992: Als 90, destaca la presència de l’Ajuntament i anunciants com l’Hipercor i el Corte Inglés, a més de destacar la presència dels focs artificials i els correfocs, que s’han convertit amb el pas del temps en un dels símbols distintius de les nostres festes. També surten a la portada de 1996, signes distintius de música com un saxofon de Jazz. Destaquem la portada de 1992, que fa una al·legoria als Jocs Olímpics que es van celebrar a Barcelona.
Portada FM 2001PORTADA DE 2001: A partir del 2000, les il·lustracions pretenen donar una simbologia més juvenil a la Festa Major, per evidenciar que la festa major andreuenca és una festa cada cop més apta per tots els públics, doncs es comença a diversificar el caire de les activitats festives. A més, destacar que el 2001 el programa es va publicar conjuntament amb el número 453 d’aquesta revista.
PORTADA DE 2008: La portada de 2008 demostra com la festa cada cop està més encarada per un públic jove, sense oblidar la tradició. La Festa Major cada cop s’ha convertit més en un perfecte exemple de com els andreuencs i andreuenques de totes les edats.Portada FM 2008 També la fira, que aquest any canviarà d’ubicació, i els concerts de la Nit Jove s’han convertit en actes que no poden faltar.
PORTADA DE 2016: Per acabar, la portada de l’any passat, el darrer any que la nostra publicació estava autoritzada, també va voler mantenir la tònica que les Festes Andreuenques són la combinació ideal entre tradició –gegants, trabucaires, diables…- amb altres activitats relacionades més amb l’oci nocturn i la diversió dels més petits de la casa. Esperem que a Sant Andreu continuem vivint la nostra festa com unes dates per reunir-nos i gaudir agermanats, de tenir la sort d’haver nascut o celebrar que podem viure i conviure al nostre estimat poble, cada vegada més divers i però que mai perd la seva essència.

VISCA SANT ANDREU DE PALOMAR!