Redacció

 Meridiana

Tot i que lluny de Sant Andreu, ja s’han iniciat les obres de remodelació de l’avinguda Meridiana, concretament al tram de que va de la plaça de les Glòries fins al carrer Mallorca.  De fet, és un tram diferent, ja que del carrer València fins a les Glòries, hi ha una rambla central, que serà remodelada i que desembocarà al parc que s’està fent a la nova plaça de les Glòries, final i feliçment soterrada. D’aquest primer tram de reforma doncs, ens interessa el que hi ha entre els carrers de València i de Mallorca, doncs marcarà la pauta de la reforma que ens hauria d’arribar a mig termini. Si recordem les diferents opcions que s’havien plantejat per a la reforma (veure Cap a Peus nº626 del maig de 2017) el manifest de la plataforma Som Meridiana, a la qual s’hi va adherir l’AVV de Sant Andreu, es decantava per l’opció amb carril central per a bicicletes, deixant dos carrils per vehicle i un per Bus per cada sentit. Era l’opció que més s’ajustava a la demanda de canvi d’ús de la Meridiana, passant de la preferència dels vehicles a les persones, i per tant reduir la contaminació afectant als voltants de l’avinguda.

640_foto actualitat_Meridiana
La remodelació durà el carril bici a un carril central, i es reduirà un carril d’entrada. Foto: Cap a Peus

L’opció que s’implementa és la preferida però no es fa al 100%. Si bé es guanya la part central per a les bicicletes i augmenta l’espai verd, cal tenir present que per bé que d’entrada es redueixen els carrils a dos més un pel Bus, de sortida es deixaran tres carrils més el carril Bus, amb la qual cosa l’afectació sobre el trànsit pot acabar essent poc significativa, i en conseqüència la contaminació i els sorolls es mantindran igual.

Així mateix, cal tenir present, tal i com ens recordaven des de la Plataforma pel transport públic (PTP) al Cap a Peus 626, que la reforma de la Meridiana pot acabar col·lapsant-la sinó no es fa una planificació sobre el bus interurbà i un pla de rodalies que permeti una autèntica alternativa a l’actual model de mobilitat.

Carril Bici Onze de Setembre -Passeig de Fabra i Puig

Segueix el desplegament de carrils bici per Sant Andreu i ara sembla que la unió entre el carrer Segre i la Meridiana podria ser a prop si finalment s’activa l’obra del carril bici de la rambla Onze de Setembre i el passegi Fabra i Puig. Prevista com a actuació d’estiu, l’obra estava encara pendent de programar a principis de juliol, però finalment s’han iniciat els treballs.  Amb una duració total de dos mesos, aquest carril que gairebé tindrà un quilòmetre de longitud té una especial rellevància per dos aspectes. D’una banda pel fet de donar continuïtat al carril que ve de la Meridiana, permetent creuar tot Sant Andreu i enllaçar amb l’actual carril del carrer Segre i més endavant, quan el facin, amb el del carrer Josep Soldevila.

640_foto actualitat_carril bici Fabra i Puig
Les obres del carril bici al capdamunt de la rambla. Foto: Cap a Peus

D’altra banda, l’eliminació d’un carril per vehicles a la rambla, farà baixar notòriament tant la contaminació acústica com l la de l’aire.  Seguim doncs en la línia de guanyar espais als vehicles i pacificar les vies.  Vist en perspectiva, en poc menys de tres dècades haurem passat d’una via ràpida de cinc carrils, grisa, lletja i sorollosa a tenir una rambla que recupera la centralitat de les persones que hi viuen.  No seria d’estranyar que d’aquí a uns anys, quan ens ho mirem altre cop en perspectiva, veiem aquest carril bici com el primer pas que va obrir el camí cap a la pacificació total d’una rambla, que ja unida a la rambla Prim (unim les Rambles!) s’haurà convertit en un vertader eix ciutadà sense fums ni sorolls.

Nou Mercat: es presenta el Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI)

Ja s’ha presentat el Pla Urbanístic Integral que ha d’establir la regulació del nou Mercat Municipal. Concretament, tal i com s’indica al PEUI, s’hi “defineixen els paràmetres d’ordenació i condicions d’edificació que garanteixen tant la funcionalitat del nou Mercat de Sant Andreu com la seva integració en el seu entorn immediat”.  Tal i com vam destacar a l’editorial del Cap a Peus del passat mes de juny, des de l’AVV estarem amatents a mantenir el conjunt històric i el seu entorn. D’especial interès són els elements que es puguin trobar al subsol;  refugi antiaeri de la guerra civil, i el pou de gel, els quals, en cas de trobar-los en bones condicions volem que es mantinguin per poder-los visualitzar.

Retirar el sostre actual: una obra delicada

Per altra banda, una de les primeres actuacions que estava prevista per al juliol, i que finalment sembla haver-se endarrerit, es la retirada del sostre d’uralita del Mercat. De fet, es tracta d‘una operació delicada, ja que aquest material de construcció, que es va generalitzar el segle passat per les seves característiques de resistència, impermeabilitat i lleugeresa, tenien un secret silenciós i invisible: l’amiant.  De fet el material és conegut pel seu nom comercial de l’empresa Uralita, però es tracta de fibrociment d’amiant. Ja fa anys es va detectar que quan aquest material es trenca, allibera una pols on s’hi troben  les fibres d’amiant, o asbest i són perjudicials per a la salut, ja que poden fer desenvolupar malalties respiratòries i diversos tipus de càncer.  L’any 2000 la Unió Europea en va prohibir la seva comercialització.

640_foto actualitat_Mercat
Tota la coberta del Mercat és d’uralita. Foto: Institut Municipal de Mercats, Ajuntament de Barcelona

Avui en dia hi ha empreses especialitzades en el desmuntatge d’edificis i cobertes fetes amb uralita, i es duen a terme sota importants mesures de seguretat per evitar al màxim que es desprenguin aquesta pols.  Tota la coberta del Mercat és d’uralita i per tant, l’operatiu per retirar-lo haurà de seguir escrupolosament les normatives, ja que es troba en un espai envoltat de cases amb alta densitat de veïns.

Canvis al projecte de Casernes i al Consorci de la Zona Franca (CZA)

A l’editorial d’aquest Cap a Peus, ja haureu pogut llegir que el passat 19 de juliol es confirmava un canvi d’usos en un dels espais de les casernes. Un canvi d’usos que ha estat fet sense poder exercir cap mena de control públic, on fins i tot l’Ajuntament semblaria que se l’ha tingut al marge, malgrat participar en les entitats implicades.

La pregunta que ens fem és, com és possible que encara avui hi hagi responsables de consorcis participats per l’administració pública, com és el cas del Consorci de la Zona Franca propietari dels terrenys, que pretenguin actuar d’aquesta manera, aprofitar moments de transició d’un govern a un altre, escletxes legals i procediments tècnics sovint ben enrevessats, per desmuntar acords i planificacions acordades fa més de deu anys?

Però també ens venen al cap més preguntes; on queden les garanties i compromisos? Quin valor té la regulació i reglamentació que hi ha darrere d’un pla d’usos si es pot modificar d’aquesta manera? Quines garanties tenim ara que no hi hagi un canvi generalitzat dels usos previstos? Qui ha estat responsable d’aquesta operació?  Fa 12 anys que cada juny ens manifestem per a donar sortida a les casernes, i aquesta noticia sembla una broma de molt malt gust. Mentre no s’arregla ens deixa molt mal gust de boca.