El diari de la Biblioteca Ignasi Iglésias, iniciat el 1935,  reflecteix la història dels andreuencs. El primer quadern es pot consultar a un blog creat per la biblioteca

La biblioteca Ignasi Iglésias es va obrir al públic la tardor de 1935 gràcies a la iniciativa d’un grup d’intel·lectuals andreuencs que formaven l’anomenada ‘Comissió pro-biblioteca’. Des del setembre de 2002, la biblioteca està situada a l’antiga fàbrica de fils Coats Fabra (la popular Can Fabra), però, des de la seva inauguració, ha patits alguns trasllats. Sempre s’han aprofitat aquestes mudances per renovar el fons i millorar els serveis, però també s’han mantingut ben custodiats els llibres, les revistes i altre tipus de material més significatiu per a la història de Sant Andreu i de la biblioteca. I un exemple és el diari que es va iniciar el mateix any de la inauguració.

640_diari Biblioteca_3

Durant els anys 30 era comú que les biblioteques tinguessin un diari, i el de la biblioteca Ignasi Iglésias el va iniciar l’any 1935 la Francesca Farró, que fou la primera directora de la biblioteca. El va continuar fins a la seva jubilació, l’any 1959, i el van seguir les posteriors bibliotecàries fins els anys 90. Actualment es conserven tots els diaris a la biblioteca, i s’està duent a terme un procés de digitalització dels quaderns. El primer diari, que va des de l’any d’inauguració fins el 1944, es pot consultar al blog diaridelabiblioteca.wordpress.com.

Les primeres paraules estan dedicades al poeta i dramaturg Ignasi Iglésias, nascut a Sant Andreu, i a qui ret homenatge el nom de la biblioteca. La data és del 2 de desembre de 1935: “Comença la vida d’una nova Biblioteca Popular. Aquesta Biblioteca porta el nom d’Ignasi Iglésias, nom gloriós i venerat pel poble de Catalunya, però principalment pel nucli que forma la vasta barriada de Sant Andreu de Palomar, on va néixer el gran poeta i dramaturg.”

640_diari Biblioteca_2
Primera pàgina del diari de la Biblioteca de 1935. Font: blog diaridelabiblioteca.wordpress.com.

Durant els anys següents, la Francesca Farró va anar explicant la vida de la biblioteca, però al mateix temps també reflectia la vida dels andreuencs i els esdeveniments que tenien lloc durant unes dècades convulses. El dia 10 d’agost de 1936, després de gairebé un mes sense escriure al diari, explicava: “Des del dia 19 de juliol fins a la data, la Biblioteca ha estat tancada. Durant aquests dies, Espanya i Catalunya han sofert, i estan sofrint, les horribles escenes que porta una guerra civil. A conseqüència d’una sublevació militar general a tota la Republica, el poble, està tot en armes.”

Al febrer de 1937, Barcelona és bombardejada per primera vegada durant la guerra. Un any després, la Francesca relatava un dels atacs a la ciutat. Febrer de 1938: “Ahir ens va ésser impossible de venir, a causa del bombardeig. Més ben dit, de venir sí, el que va passar fou que el bombardeig ens trobà a mig camí, a la Sagrera, i ens tinguérem de ficar dins un refugi molta estona. Quan va acabar, no vàrem poder trobar tramvia, i a peu retornàrem a casa. Serà un diumenge que recordaré sempre mentre tingui memòria.”

640_diari Biblioteca_4

El 16 de març de 1938, l’Aviazione Legionaria italiana va bombardejar Barcelona durant més de quaranta hores. Va ser el primer cop que una gran ciutat europea rebia aquest tipus d’agressió. Tres dies després el diari explica: “Hem passat tres dies horrorosos perquè hem tingut un bombardeig que ha durat 24 hores. Més ben dit, han sigut deu bombardeigs amb dues hores de pau en els intervals. Per aquest motiu, la Biblioteca ha funcionat amb una mica d’irregularitat, encara que no hem tancat cap dia del tot. Avui dissabte, hem respirat una mica. Ha cessat aquell horror.”

A l’estiu de 1938, tindria lloc un dels episodis més tristos de la vida de la bibliotecària, i així ho reflectia al diari: “Ha passat molt de temps sense cap nota meva en el Diari.  He estat un mes absent, perquè estava malalta. Una terrible desgràcia m’ha ferit, car he perdut a la guerra el meu estimat germà, ferit al front de Balaguer, i mort a l’Hospital de Figueres. Déu el tingui a la seva glòria, que ja ho mereix el martiri i la seva resignació. Ja el vaig trobar mort, pobret. No tinc energia per a res. Les dificultats augmenten de dia en dia, pel menjar, pels constants bombardeigs, pels transports etc. A la Biblioteca continuem el treball malgrat tot.”

L’any 1939, després de la fi de la Guerra Civil, la Francesca va començar a escriure al diari en castellà, i titulava la pàgina amb les paraules “Año de la Victoria”: “Hoy hemos abierto de nuevo la Biblioteca al público, depués de un largo periodo de inactividad. Desde primeros de octubre, la Srta. Bertran y yo trabajamos activamente, revisando los libros y fichas, pues con motivo de un traslado, los libros estaban muy desordenados. Por orden superior también hemos retirado de la sala de lectura algunos libros, de las secciones de historia y ciencias sociales.”

Durant els anys de la postguerra, es van patir restriccions elèctriques que també es van veure reflectides al diari. La bibliotecària explicava que s’havien d’il·luminar amb espelmes per a poder llegir els llibres i que fins i tot els usuaris llegien al costat de les finestres fins que es feia de nit.

L’any 1959, la Francesca Farró entregava la seva sol·licitud de jubilació, just abans de gaudir d’uns dies de vacances. Una de les seves companyes, probablement la Pilar Bertrán, li dedicava unes emotives paraules: “Aunque hace unos meses mi querida compañera y Directora de esta Biblioteca viene manifestándonos su propósito de jubilación, hoy, que va camino de ser una realidad, no puedo dejar de anotar cuánto lo siento yo particularmente, y también muchos lectores que así lo expresan, y son muchos los años que llevamos juntas para no sentirlo hondamente”.

Uns dies després, la Francesca s’acomiadava tornant a la llengua catalana: “Biblioteca benvolguda, companys de treball estimats, lectors apreciats… no us dic pas adéu-siau. Us dic a reveure mentre Déu vulgui!”.

 

Per a més informació, al  blog d’història l’Opinió andreuenca, podeu trobar una petita història de la biblioteca Ignasi Iglésias