Per Manel Martín Pascual

Ignasi Iglésias i Pujades (1871 –1928) és molt conegut a Sant Andreu de Palomar, la seva població nadiua. Actualment un grup escolar, un carrer, una biblioteca i un centre d’estudis porten el nom de l’insigne poeta i dramaturg. Més de vint poblacions catalanes tenen des dels anys trenta del segle XX un carrer dedicat al fill predilecte de Sant Andreu. Cada primer diumenge d’octubre diversos actes de record i homenatge, organitzats pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) i amb la participació de la Comissió Cívica Ignasi Iglésias, commemoren el seu traspàs ocorregut a la seva residència del passeig de Sant Joan de Barcelona el 9 d’octubre de 1928, enguany fa 90 anys.

643_Ignasi Iglesias
Ignasi Iglésias, Revista Llegiu-me. Fons familiar Vinyes-Roig

Aquests actes s’organitzen de manera ininterrompuda des de 1976. Abans de l’interval del període franquista, havien tingut lloc fins el 1938 i s’iniciaren el 12 d’octubre de 1930 amb ocasió del trasllat de les despulles del dramaturg a la seva tomba definitiva del cementiri de Sant Andreu. Aquest trasllat fou acompanyat per una enorme multitud que es dirigí posteriorment fins a la seva casa nadiua al carrer que porta el seu nom. El comiat funerari del poeta a l’octubre de 1928 fou una de les més concorregudes manifestacions de dol que s’havien conegut mai a Barcelona. I just al febrer de 1927 Ignasi Iglésias fou objecte d’un multitudinari homenatge al Parc de la Ciutadella per a celebrar l’estrena de l’obra teatral La Llar apagada, el seu darrer gran èxit de públic.

Sembla evident doncs l’estima i admiració que despertava en amplis sectors de la societat de l’època, uns sentiments que han perdurat en el temps a Sant Andreu de Palomar.  Què feia Ignasi Iglésias tan popular?

Acte d'homenatge a Ignasi Iglésies davant de la seva casa nadiua. 12 d'octubre de 1930. Foto Josep M. Sagarra.AFB
Acte d’homenatge a Ignasi Iglésias davant la seva casa nadiua, el 12 d’octubre de 1930. Foto: Josep M. Segarra.

Un primer motiu fou la capacitat per mostrar en algunes de les seves creacions teatrals la realitat quotidiana de les classes populars. Les seves primeres obres amb èxit de públic (L’escurçó, L’Argolla, Fructidor, L’Alosa, La reclosa) van ser estrenades entre 1893 i 1901.  Són drames influïts pel teatre de l’autor noruec Henrik Ibsen en els quals predomina la rebel·lió vitalista i individualista contra la moral dominant i les convencions socials. De 1902 a 1910 Ignasi Iglésias aconsegueix la definitiva consagració popular i es considerat com un dels grans autors dels escenaris catalans. Algunes de les obres més estimades i recordades, El cor del poble (1901), Els Vells (1903), La festa des Ocells (1905) i Les Garses (1905) entre altres reflecteixen especialment els valors, els costums, les preocupacions i els anhels de les famílies obreres del Sant Andreu de Palomar i la Barcelona de finals del XIX i començaments del XX. A El cor del poble triomfa l’autenticitat de la moral i l’amor sincer d’una família obrera enfront de la hipocresia social de la societat burgesa representada per la mare biològica rica que reclama el fill abandonat acollit a la llar obrera. A Els Vells  es mostra la tragèdia que viuen uns obrers del tèxtil que han estat acomiadats per la seva edat. En no disposar de cap tipus de previsió ni jubilació estan condemnats a portar una existència miserable. Aquesta obra, la més emblemàtica d’Ignasi Iglésias, segons algunes fonts qualificades hauria inspirat l’impuls necessari per constituir la Previsió Obrera de Sant Andreu i l’Institut Nacional de Previsió espanyol. A la Festa dels Ocells, un quadre de costums, els personatges deixen anar els ocells que tenien engabiats per al concurs de Pasqua Granada, molt popular al Sant Andreu de l’època. A Les Garses Iglésias posa per davant de la riquesa fàcilment aconseguida amb els jocs d’atzar els valors del treball quotidià i resignat, garantia de la felicitat dels humils. En tots els casos es reflecteix als escenaris allò que es vivia i es sentia al Sant Andreu popular, la seva moral de vida i els seus valors.

643_Monument_I.Iglésias.St.Andreu
Monument de l’escultor Ferran Bach-Esteve a l’escriptor Ignasi Iglésias Pujadas, traslladat l’any 2009 enfront la biblioteca Can Fabra.             Foto: © WIKIMEDIA COMMONS. AUTOR: MARISALR.

El segon motiu va ser que  Ignasi Iglésias mostrà una sensibilitat i proximitat exquisides envers els humils també fora del món teatral. En moltes ocasions va participar de manera activa en actes organitzats per entitats de Sant Andreu com l’Ateneu Obrer, però també d’altres indrets, en els quals es realitzaven accions en pro de l’educació, la dignitat i la millora de les condicions de vida del món obrer.

Tercer, la integritat i honradesa de la seva persona. Un cop va finalitzar la seva actuació  com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona (de maig 1909 a novembre 1911) per la candidatura d’Esquerra Catalana fou elogiat per la honradesa i transparència de les seves iniciatives i per la tasca desenvolupada en la Comissió de Cultura.

I quart el fet que els darrers tres actes multitudinaris d’homenatge que va rebre van tenir lloc en plena dictadura de Primo de Rivera. Ignasi Iglésias va patir a partir de 1910-12 un relatiu allunyament dels escenaris. Fou conseqüència dels canvis estètics que el teatre català va experimentar i de la imatge negativa i perillosa de la figura de l’obrer en els ambients burgesos arran d’esdeveniments com la Setmana Tràgica (juliol 1909) o la fundació de la CNT (1910) i la conflictivitat social posterior. A les alçades de 1927-1930 el pòsit de popularitat i estimació que el dramaturg encara tenia en molts cercles socials obrers, republicans i intel·lectuals esclatà de nou com a multitudinària manifestació sincera d’homenatge a un autor teatral que aglutinava en la seva persona els sentiments populars i els anhels de llibertat i regeneració de Catalunya.

Acte de col·locació de la placa del carrer Ignasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar. 1930. Foto Josep Dominguez. AFB
Acta de col·locació de la placa d’Ignasi Iglésias a Sant Andreu, 1930. Foto: Josep Domínguez AFB.

Podem creure que Ignasi Iglésias ocupa al segle XXI el lloc destacat que es mereix dins de la cultura de Catalunya. Res més lluny de la realitat. Les representacions d’obres seves són excepcionals i es troben fora de la programació del mateix Teatre Nacional de Catalunya. Les reedicions dels seus textos teatrals, poètics o en prosa no existeixen i cal cercar edicions de dècades enrere per llegir-los. L’àmbit universitari el considera un autor clàssic però secundari i en el terreny educatiu és pràcticament desconegut. Fins i tot, s’ha deixat de convocar el prestigiós premi Ignasi Iglésias que atorgava l’Institut del Teatre.

És de justícia envers Ignasi Iglésias no oblidar la seva personalitat i la seva obra teatral, poètica i artística. Cal reivindicar el “poeta del poble” si no es vol perdre la dignitat i la memòria històrica com a “poble”. A Sant Andreu de Palomar es recordat  any rere any. Fa falta, però,  que la resta del “poble” català no es desentengui.  I la millor manera és representar i editar al menys les seves millors obres.

642_Ignasi Iglésias Ofrena floral Octubre 2018
Ofrena floral, primer diumenge d’octubre de 2018 al cementiri de Sant Andreu. Foto: Cap a Peus.

Ofrena floral, primer diumenge d’octubre de 2018 al cementiri de Sant Andreu. Foto: Cap a Peus.

Anuncis