Darrerament estem veient com a Sant Andreu creixen les reivindicacions que es fan ressò de la problemàtica al voltant de l’habitatge i que enllacen amb unes mobilitzacions que venen d’anys enrere. La llarga crisi econòmica ha fet que una part important de la població veiés disminuït el seu nivell adquisitiu mentre que en paral·lel, un seguit de factors ha dut a encarir el preu de l’habitatge, especialment el del mercat de lloguer. Factors com ara el canvi en la Llei d’arrendaments urbans en un mercat amb escassedat habitacional ha provocat un creixement sostingut dels preus, molt per sobre del que ha pujat el cost de la vida, a més, la incidència d’un mercat especulatiu amb els pisos turístics o simplement el fet de jugar amb l’expectativa que especula amb obtenir millors rendiments, ha fet augmentar els preus fora de la lògica de l’oferta i la demanda.
Augmenta l’esforç per pagar
Amb la caiguda del poder adquisitiu, ha augmentat l’esforç econòmic que cal fer per pagar el lloguer. S’estipula que els diners destinats al lloguer no haurien de superar el 30% de la renda familiar. Segons dades de l’Ajuntament a Barcelona les famílies havien de destinar el 2015 prop d’un 45% de la renda familiar. Però si miràvem per districtes, vèiem com a Sant Andreu aquest percentatge pujava al 51%, que juntament amb els veïns Nou Barris amb un 58% i Sant Martí amb un 49% són els que han de fer un major esforç per pagar el lloguer. I la tendència assenyalava un augment d’aquestes xifres. De fet, si mirem l’evolució dels preus amb les dades que facilita el Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge, podem veure com l’any 2004 el preu mitjà a Sant Andreu era de 508 € al mes. Quatre anys més tard, just abans de la crisi, era de 724 €. Aquest preu marcarà el nivell més alt en plena bombolla immobiliària. Després, la crisi feia recular els preus, i el 2014 el preu mitjà es situava a 577 €. El 2017 malgrat que no hi hagi una plena recuperació de la crisi, els efectes de la nova llei d’arrendament es comença a fer notar, el preu puja a 660 € i fins al tercer trimestre de 2018 els preus es situen en una mitjana de 775 € al mes, molt per sobre de l’època anterior a la crisi, malgrat els sous i els nivells adquisitius no s’hagin posat al dia.
Amb aquesta dinàmica, han sorgit moviments ciutadans com ara el Sindicat de Llogaters, que ha permès donar visibilitat a l’augment de preus sobretot a partir de la renovació de contractes, ara de tres anys, i sobretot degut a la pressió sobre els preus que causava l’ús turístic dels pisos. En aquest sentit al Cap a Peus núm. 629 ens fèiem ressò que avui les ciutats esdevenen centres d’atracció turística i el benefici que generen crida l’atenció dels grans grups d’inversió de capitals, ara que els bancs donen baixos interessos. En què es tradueix això? Doncs en grups inversors on l’únic objectiu és el benefici per als seus clients, independentment de l’impacte social que pugui causar.
Desnonaments per impagament
L’impacte de la crisi va tenir una gran incidència en els desnonaments per impagament de la hipoteca bancaria i arran d’aquests van sorgir moviments com la Plataforma d’afectats per les hipoteques (PAH) el 2009, que tal com indica la seva web “va néixer amb la intenció de donar una resposta ciutadana a la situació d’aquelles persones que començaven a no poder pagar la hipoteca i veien com el banc els podia reclamar un deute elevadíssim, fins i tot després de perdre l’habitatge” una de les campanyes més destacades ha estat la de Stop Desnonaments, amb la qual paralitzaven processos de desnonament en el moment que es feia efectiva arran de demandes presentades pels bancs.
Més endavant, quan l’especulació va passar del mercat de compravenda d’habitatges també al mercat de lloguer, van començar a augmentar també els desnonaments per lloguer. Sovint la renovació del contracte suposa un augment abusiu del preu que quan es combina amb situació de vulnerabilitat econòmica com ara una situació d’atur o d’abaixada d’ingressos duu a la incapacitat de poder fer front al pagament mensual. Avui a Catalunya un 65% dels desnonaments són per impagament de lloguer.
Situació a Sant Andreu
Abans fèiem esment de l’augment important de preus que hi ha hagut a Sant Andreu i el fet que de mitjana calia posar el 50% de la renda familiar per pagar-lo. Des de fa anys hi ha un seguit d’iniciatives que estan treballant per posar fre a aquesta situació. L’Associació 500×20 per exemple, proposa un lloguer públic i assequible, concretament reivindica que a cada barri hi hagi 500 habitatges a un cost del 20% de la renda disponible. Aquesta associació, juntament amb diverses entitats com les Associacions de Veïnes i Veïns de Sant Andreu Nord i la del Palomar, i partits polítics van crear la Taula Habitatge i Emergència Social de Sant Andreu amb l’objectiu de donar suport a les famílies amb problemes d’habitatge i emergència habitacional.
A mesura que s’estenia l’impacte de l’especulació i començava a ser important a Sant Andreu, es va crear a principis d’aquest 2018 el Sindicat d’habitatge de Sant Andreu, que proposa la mobilització per denunciar l’especulació immobiliària i defendre les llars. Amb la companya “No marxem” s’han fet ressò de casos com el de les cases del carrer Pons i Gallarza amb Renart, on un canvi de la propietat ha dut a un cas d’especulació immobiliària. Recentment, amb una acció de protesta, han convertit en hort urbà un solar del carrer Ignasi Iglésias que es vol destinar a cases d’alt estanding.
Mirant cap al futur
El mercat immobiliari té poderosos actors darrere (grans constructores, bancs, fons d’inversió internacionals), així malgrat que l’actual equip de govern municipal sorgeix en gran part vinculat a activistes de la PAH, no s’ha pogut avançar molt. Les principals mesures que es poden destacar ara mateix per fer front a aquests preus abusius serien l’acord entre Ajuntament i Generalitat per tal de reservar un 30% de les noves promocions immobiliàries a habitatge protegit. D’altra banda la recent modificació de la Llei d’arrendaments urbans, torna a posar com a termini mínim de lloguer els 5 anys en lloc dels tres actuals, la qual cosa hauria de servir per reduir la pressió sobre els preus. L’impacte d’aquestes mesures, arribarà d’aquí a uns anys. D’altra banda, des del govern català es posà en marxa el 2017 l’Índex de referència de preus, es tracta d’un indicador que es pot consultar públicament i que informa dels preus mínim i màxims d’un lloguer a partir de les característiques i situació d’aquest. Tanmateix en tractar-se d’una mesura informativa i no vinculant, fa que l’impacte sigui gairebé inapreciable.
Tot fa pensar que les solucions que es puguin plantejar sona mig i llarg termini i que per incidir de manera real i efectiva sobre el mercat de lloguer cal començar ara per notar-ho d’aquí a uns anys. Lamentablement els efectes dels preus abusius però recauen ara sobre els nostres veïns més desprotegits i pot fer canviar la fesomia de sant Andreu, el seu teixit social i veïnal, i quan arribin les mesures efectives per regular els preus potser ja serà massa tard.
Blog del Sant Andreu de Cap a Peus 