Per Xavier Aragall

A Sant Andreu prop d’un 22% de la població té 65 o més anys, i prop d’un terç d’aquesta població viuen sols. Per tant, la pensió és un element clau en el seu dia a dia. Així mateix està arribant a l’edat de jubilació una part destacada de la generació coneguda com la del “baby boom”, la que va néixer a la dècada dels cinquanta i que farà augmentar el percentatge de població que serà pensionista.

645_portada
Autora: Núria Carrascal

L’any 2013 s’iniciava un moviment social protagonitzat pels pensionistes, la Marea Pensionista, una mobilització social que inicialment s’organitzava al voltant de la revalorització de les pensions que havien quedat congelades per una reforma del govern Rajoy. Però també ha permès posar sobre la taula el debat sobre el sistema públic de pensions. Així, les inèrcies que duen cap a una privatització dels fons de pensió són vistes com un factor que generarà noves desigualtats socials, ja que les pensions públiques son un instrument necessari per a redistribuir la riquesa, mentre que posant la bossa de les pensions en mans privades, estaríem posant aquests diners a ser gestionats sota criteris corporatius i sovint especulant en el mercat financer.

El sistema de pensions

El nostre sistema de pensions s’estructura al voltant del model que de seguretat social que ofereix cobertura als treballadors que hagin contribuït al sistema. A més s’organitza a partir d’un principi de repartiment, pel qual cada generació financia les pensions de la generació anterior, és a dir els treballadors d’avui financien les pensions dels jubilats d’ara.

Revalorització, sostenibilitat, envelliment, pensions privades son termes que surten una i altre vegada en aquest debat

Aquest sistema però és fruit d’un context econòmic i social que no te res a veure amb l’actual.  Quan es va plantejar aquest model a l’Europa d’inicis del segle XX, hi havia una gran part de la població pobra i amb una esperança de vida reduïda. Avui els canvis demogràfics que combinen una baixa taxa de fecunditat amb un allargament de l’esperança de vida, fa que el sistema de pensions estigui a debat des de fa anys.  Un debat per adaptar-lo a la situació actual, i en el que totes les opcions tenen un impacte social i polític que dificulta el fet de trobar una solució de consens. Revalorització, sostenibilitat, envelliment, pensions privades son termes que surten una i altre vegada en aquest debat que ha esdevingut central en l’articulació de la societat d’avui i la de demà.

El problema actual de la revalorització

El principal motor de la reivindicació de Marea Pensionista ha estat la reforma que congelava les pensions a un augment anual del 0,25% anual just després que la crisi econòmica havia deixat moltes economies familiars tocades i d’un període de quatre anys de 2010 a 2013 on els preus havien augmentat per sobre de l’augment de les pensions (veure gràfic 1).  Si bé el comportament del primers anys de la congelació, la inflació s’havia contingut el 2017 mostra com aquest reforma feia molt vulnerables als pensionistes. Però a més aquesta reforma incidirà en les pensions que s’hagin de començar a cobrar en els propers anys. A partir d’un criteri nou, el “factor de sostenibilitat” que tindrà en compte l’esperança de vida en el moment de jubilar-se, farà un nou càlcul de la pensió a rebre, que es rebaixarà com més elevada sigui l’esperança de vida.

645_gràfic mongrafic
Gràfic 1. Elaboració Cap a Peus a partir de dades de l’INE i Ministerio de Empleo

L’allargament dels anys de contribució.

A l’estancament o rebaixa de la pensió, s’hi sumarà un altre element, cada cop serà més  llarg el període necessari de contribució. Si el 2013, any de la reforma, eren necessaris 13 anys, ara en seran necessaris 22 i l’any 2022 caldrà haver cotitzat durant 25 anys, i del promig d’aquests en sortirà la pensió que llavors es veurà afectada pel factor de sostenibilitat.

645_gràfic mongrafic_2
Gràfic 2. Elaboració Cap a Peus a partir de dades de l’INE i Ministerio de Empleo
645_cap x avall
Cap X Avall, febrer de 2019 / Autor: Jaume Montserrat

Simultàniament a aquests nous càlculs, es facilita el fet que es puguin fer plans privats de jubilació. Uns plans que a dia d’avui no tenen una gran acollida, ja que a la incapacitat de la majoria d’assalariats per poder generar estalvi suficient per destinar a un pla de pensions, cal afegir la desconfiança envers els bancs ( recordem la recent crisi bancària a Europa i el rescat per part dels governs) i el fet que les comissions es mengin gran part de l’estalvi realitzat fa que no tinguin atractiu. Tal i com es plantegen els experts, si no hi ha diners per a les pensions públiques, com pot haver-n’hi per a les privades? I més important encara, què es fa amb aquests diners? On s’inverteixen per tal que després la persona que ha fet el fons el capitalitzi (recuperi els diners més els interessos)? Els  mercats financers especulatius i el rescat del sistema bancari esmentat anteriorment, fa pensar en una economia especulativa i fa créixer interrogants sobre la gestió dels bancs.

Si no hi ha diners per a les pensions públiques, com pot haver-n’hi per a les privades?

Fet i debatut, estem davant de la reivindicació d’una de les conquestes socials més importants, que permeten la cohesió social i una vida digna i autònoma per les persones grans que es jubilen. Una reivindicació que també és de futur i que posa sobre la taula la necessitat que les pensions han d’estar garantides pels pressupostos públics i  que no poden estar restringides a productes de pensions individualitzats.

“Els joves han de lluitar pel sistema públic de pensions,  sinó quan es jubilin, ja no existirà”.

645_foto monigràfic_domiciano
Domiciano Sandoval. Foto: Marea Pensionist

Etrevista amb Domiciano Sandoval, poraveu de Marea Pensionista

El moviment Marea Pensionista, no és només per la revalorització de les pensions.

“Així és, els jubilats que cobrem pensions ens mobilitzem en contra d’una llei que ha congelat les pensions, però la idea de fons és la defensa del sistema públic de pensions”.

Parlem primer de la revalorització.

“L’any 2013 el govern de Rajoy aprova un Reial Decret que fa congelar les pensions (un augment del 0,25% anual), veníem d’uns anys que havíem perdut poder adquisitiu i va ser l’espurna per començar aquest moviment”.

Com va anar?

“Un dels elements principals va ser que el decret s’aprovava a finals de 2013, però feia que el seu efecte comencés l’1 de gener del mateix any.  Aquest efecte retroactiu no s’ajusta a dret i vam començar a presentar demandes als Jutjats Socials. El moviment es va estendre i es van arribar a presentar fins a 10.000 demandes a Catalunya. Allò va ser l’embrió de marea pensionista”.

Com van ser els primer passos?

“Al principi érem pocs i teníem com objectiu fer un moviment social per pressionar el govern. Sobretot, calia informar als ciutadans que aquesta reforma. Per fer aquesta tasca ens van ajudar moltes persones com els advocats del Col·lectiu Ronda, els economistes del Seminari d’economia crítica Taifa i els d’Economistas frente a la crisis”.

Quina informació calia fer arribar?

“Un missatge doble, d’una banda la gravetat de la congelació de les pensions pel seu impacte en els pensionistes, doncs perdre poder adquisitiu de manera sostinguda duu a un empobriment de moltes llars que depenen de les pensions. D’altra banda, també contrarestem el discurs que ens diu que el sistema púbic de pensions és deficitari i no és sostenible”.

Quina resposta us trobeu?

“Comencem a fer xerrades i conferències amb aquest doble missatge, i al principi venia poca gent, però a mesura que la congelació es va anar fent evident, comença a créixer el número de persones que s’interessen”.

I cada cop va a més.

“Si, s’estenen les mobilitzacions i creix el debat públic. Es pot dir que el passat 17 de març va ser una fita per la marea pensionista, centenars de milers de persones es van manifestar de manera coordinada a més de 170 ciutats arreu de l’Estat. Allò va obligar al govern Rajoy a moure fitxa, i es va aconseguir un augment de les pensions per a 2018 i 2019.

645_fotos monografies pensions_1 (jorge lizana).pg
Acte de Marea Pensionista davant la seu de la Seguretat Social a Barcelona / Foto: Jorge Lizana. Fotomovimiento.org)

També hi ha la defensa del sistema públic de pensions

“Sí i aquesta és una reivindicació de fons i que ha de mobilitzar a tots. Cal tenir ben present que els joves han de lluitar pel sistema públic de pensions, sinó quan es jubilin ja no existirà.  Ja fa molts anys que des del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional parlen de la sostenibilitat del sistema i proposen la promoció de plans de pensió privats”.

Què implicaria això.

“És un enfrontament ideològic, la competència entre les pensions publiques que gestionen els Estats i les pensions privades que gestionen els bancs i les entitats financeres. D’una banda la crisis ens ha mostrat que els bancs son vulnerables ( s’ha hagut de rescatar el sistema bancari) i no son honestos ( mireu quantes clàusules abusives hi ha en els seus productes). D’altra banda considerem que les pensions privades son factor de desigualtat”.

És un enfrontament ideològic, la competència entre les pensions publiques que gestionen els Estats i les pensions privades que gestionen els bancs i les entitats financeres.

Com afecten?

“Doncs la pensió privada requereix una capacitat d’estalvi que avui és gairebé impossible per a gran part dels treballadors, només les rendes més altes poden arribar a fer-ho. D’altra banda, les pensions d’empresa (els plans que fan les grans empreses que complementen la pensió pública) tenen un doble efecte, d’una banda son diners que es gestionen privadament i no van a la caixa comú de les pensions, i de l’altra fa que hi hagi treballadors de dues categories, els que tenen un contracte fixe amb pla de pensions de  l’empresa i els que tenen un contracte temporal i amb una cotització minsa a la seguretat social. Tot plegat incideix  i fa créixer la desigualtat social”

I sobre la sostenibilitat?

“És evident que el discurs sobre el sistema públic de pensions es basa en un seguit d’arguments com ara l’envelliment o que el model és deficitari, que ometen informació.  Cal reestructurar el sistema sí, però perquè només hem de comptar amb la riquesa del treball ( les pensions es nodreixen amb l’aportació dels treballadors en actiu) i no amb la riquesa general?  és a dir que rebin diners del pressupost general de la mateixa manera que es fa amb altres despeses col·lectives com ara l’educació, la sanitat o les infraestructures”.

I sobre l’envelliment?

“ Aquí també hi ha molta desinformació. És evident que l’esperança de vida allarga el període de rebre la pensió i que a nivell demogràfic veiem com la població en edat de jubilació cada cop serà més gran i per tant fa augmentar el número de pensionistes,  però no se’ns parla de l’augment de la productivitat del treball, és a dir, un treballador d’avui és molt més productiu que un d’ara fa 20 anys (i en els anys a venir encara ho seran més) i això té una incidència positiva sobre la contribució a la caixa pública de pensions”.

Però avui també hi ha una precarització de la feina…

“És evident que la mala qualitat del treball de nova creació fa abaixar l’entrada de diners a la caixa comuna de pensions, però hi ha també un seguit de reformes que permetrien tenir un sistema de pensions més sanejat, com ara una reforma fiscal que permeti combatre el frau i l’evasió fiscal, control del falsos autònoms etc”.

És certament un debat complex i de llarg abast.

“Certament ens hi juguem molt. La reforma actual, més enllà de la revalorització, afecta poc als actuals jubilats. En canvi el problema serà de futur ( allargament dels anys de contribució, retard en l’edat de jubilació, pensions més reduïdes etc) i per tant nosaltres avui també defensem es pensions del futur, i cal doncs la implicació de tots, només dels jubilats”.

Anuncis