Tot just s’estan duent a terme els darrers treballs de la remodelació del carrer Gran en el seu tram que va des del carrer Joan Torres fins a la Rambla de Fabra i Puig, un tram llarg que travessa el cor de Sant Andreu. Les obres han durat poc mes d’un any i han estat tota una prova de foc per als comerços, ja que mentre duraven les obres la normalitat del carrer Gran va quedar molt alterada. També veïns i vianants han conviscut amb un paisatge inèdit, el carrer obert sense cap vehicle i estrets passos per fer fluir tot l’anar i venir d’un carrer Gran tan concorregut.  Ara que s’acaba la intervenció toca fer balanç i avaluar com ha quedat el carrer, mirar els punts forts i els punts febles o millorables. Es tracta d’una reivindicació que l’Associació de Veïns i Veïnes fa molts anys que reivindica, i que de manera més concreta va posar sobre la taula ara fa 10 anys. Sempre és un moment especial veure que una proposta passa de la reivindicació inicial, a mobilitzacions, protestes, recollida de signatures fins poder veure els primers projectes presentats per l’Ajuntament, arribar a acords amb altres actors implicats com l’Eix comercial i finalment estar ben atent mentre s’executa l’obra.  Així doncs poder passejar avui per aquest nou eix ciutadà pensat per a les persones, es fruit de la suma de moltes persones implicades.

Es tracta d’una reivindicació que l’Associació de Veïns i Veïnes fa molts anys que reivindica, poder passejar avui per aquest nou eix ciutadà pensat per a les persones, es fruit de la suma de moltes persones implicades.

juliol i agost (1)
Il·lustració: Jaume Montserrat

El nou carrer gran: un model urbanístic pensat per les persones

A finals de 2016 s’aprovava el pla de reforma urbanística del carrer Gran pel qual el carrer havia de passar a ser una zona de preferència per als vianants amb un ús pacificat dels de vehicles. Aquesta reforma acaba un cicle que s’iniciava ara fa dues dècades, quan es va buidar de trànsit una via més que saturada tant ambiental com acústicament i recupera un espai que convida a passejar-hi. Vist en perspectiva es pot dir que es tanca una època històrica, que de ben segur que d’aquí uns anys serà estudiada com el retorn de les persones a les vies principals deixant enrere una llarga etapa d’intensa motorització que s’inicià a la segona meitat del segle XX. Una etapa que va enlletgir i embrutir els eixos centrals de els poblacions, i van rellevar el vianant a un segon terme.

foto carrer gran anys 70
Els moments de saturació de vehicles, soroll, fums, arrenca cap a els anys seixanta./MIQUEL SEGURA LLOP. Font: web Autobuses de BCN http://www.autobusesbcn.es/

Avui en dia la planificació urbanística ha de conjugar i equilibrar la mobilitat de les persones, el creixement econòmic i el respecte amb el medi ambient i tot plegat garantint una bona qualitat de vida als ciutadans. La gestió del trànsit té encara avui una important component de planificació de la mobilitat basada en el vehicle, no obstant per fer sostenible la ciutat, creix cada cop més la necessitat de cercar alternatives de transport (transport públic, bicicleta i caminar). A nivell social, la pacificació permet crear espais de ciutadania, és a dir llocs per on passejar, jugar, trobar-se, compartir i viure en comunitat de manera amable i lliure de fums i sorolls.

A nivell mediambiental fa reduir l’ús del vehicle privat i amplia àrees verdes amb incidència directa en la qualitat de l’aire. A nivell econòmic, la pacificació permet un destacat impuls comercial, cultural i turístic de l’àrea. Cal tenir present que nivell comercial s’erigeixen com a espais alternatius als centres comercials actuals. Avui els hàbits de consum han canviat, el processos de compra van associats al fet de passejar en un entorn amable, sense sorolls i molèsties de vehicles.

650_carrer Gran en obres (ACarrascal)
Durant les obres el carrer Gran presentava un aspecte inèdit/ANDREU CARRASCAL

 La reivindicació de l’AVV

Les primeres reivindicacions es produeixen l’any 2009, es demanen talls entre el carrer Malats i Sant Adrià per als caps de setmana. L’any següent el 2010, es va fer un enquesta als comerciants, botiga per botiga, una gran majoria es mostra d’acord  amb la pacificació. El 2011 serà un any destacat ja que es constitueix la comissió de l’AVV pel Carrer Gran. Es va dur a terme un estudi sobre l’aparcament, les zones blaves i es va fer una proposta amb l’assessorament de l’expert en mobilitat i trànsit Ole Thorson. L’any 2012 l’AVV presenta un projecte urbanístic de transformació del carrer Gran per als vianants. L’AVV fa diverses reunions informatives amb els veïns i es crea el logotip “tot passejant pel carrer Gran” per acompanyar la reivindicació. L’any 2013 hi haurà una nova companya de recollida de signatures i actes reivindicatius. També aquell any, l’aprovació del pla de protecció del nucli històric, que fa constar la voluntat municipal de pacificar el carrer Gran. L’any 2015 hi ha eleccions municipals i la pacificació del carrer Gran està inclosa al programa electoral del partit que guanya les eleccions. El 2017 es constitueix la comissió de seguiment al Districte amb entitats veïnals, de comerciants i socials. El desembre d’aquell mateix any s’aprova el projecte de reurbanització. Cinc mesos després, al maig de 2018 s’inicien les obres del primer tram de Fabra i Puig fins a Ruben Dario. El juny de 2019 es dona per obert aquest primer tram, mentre que les obres entre Ruebn Dario i Malats avancen fins a estar gairebé acabades. El mateix passa amb el tram entre Malats i Joan Torres. Deu anys després de persistent activisme veïnal ja es pot veure gairebé acabat el nou carrer gran.

650_portades CaP carrer Gran
Des del Cap a Peu s’ha seguit de prop els canvis i les reivindicacions al voltant del carrer Gran

Punts positius, punts negatius

En termes generals l’impacte de la remodelació, per la profunditat que té, fa pensar en positiu. S’han tret els vehicles del carrer, s’ha pacificat el trànsit, el carrer esdevé un espai acollidor, amb arbrat i jardineria presents de forma constant. Fins i tot destaca la manera com s’ha ordenat els espais, on hi ha alguns punts que disposen de molta amplitud semblant petites places introduïdes al llarg de l’eix. També es positiu el fet que ara les places com ara la del Comerç o la del Pomera queden integrades en el continu del carrer on el vianant és preferent.

Falta veure com els veïns i passejants es van apropiant d’aquests nous espais i quins usos es van donant. Tot i així, es pot dir que la pacificació ja ha arribat i és irreversible, en el sentit que es faria molt difícil pensar que poguessin tornar cotxes i busos a circular-hi altre cop.

650_Portada
Fotografia de José Luis Muñoz / Disseny Impacte rètols

Finalment, una part no visible de la reforma és el pla d’usos que l’acompanya. No és visible, però si que afecta en el resultat final, ja que la limitació d’espais per a terrasses o de les tipologies de comerç que s’hi pot instal·lar (evitar massa presència de bars i cafeteries, prohibició de sales de joc recreatiu etc) hauria d’anar fent créixer un carrer gran amb un comerç divers, que mantingui el valor de la proximitat i que sigui doncs un eix comercial posat al dia.

Tanmateix també hi ha detectades algunes mancances o punts negatius que caldrà anar arreglant abans no acabin perjudicant el conjunt de la remodelació.  Un punt destacat i ben visible és l’estat de l’asfalt de la calçada central, el seu color clar fa que ressalti molt la brutícia que és especialment desagradable en els punts de recollida d’escombraries, ja sigui davant d’establiments comercials (particularment els d’alimentació) o davant dels contenidors (especialment els de rebuig i orgànic). És un element a resoldre, treballant conjuntament amb el servei de neteja i el de recollida d’escombraries, ja que resulta força incomprensible trobar-se aquests trams ennegrits i enganxifosos en un eix cridat a ser un espai de ciutadania.

Pel que fa a l’arbrat i jardineres hi ha diversos elements. D’una banda hi ha jardineres ben delimitades on les plantes i flors s’han anat fent (com el tram a tocar de Fabra i Puig) però hi ha altres trams on els escocells fan de jardineres i potser no tenen la dimensió adient i tampoc queda un espai prou ben delimitat. Així la gran majoria de plantes dels escocells ha anat desapareixent per una combinació d’incivisme i de manteniment poc acurat. A més recentment s’han apuntalat la base dels arbres, una mesura en principi per protegir-los, però se’n qüestiona l’eficàcia i a més estèticament és bastant dubtosa.

També a mida que es vagi fent ús del carrer, caldrà anar adaptant-lo segons els problemes que es detectin.  Evitar que alguns cotxes el facin servir com a àrea de càrrega i descàrrega, corregir desperfectes en l’asfaltat o les voreres, vigilar la salut dels arbres afectats durat la remodelació, completar la senyalització de trànsit per als vehicles etc.

Apunt tècnic Els orígens de les zones de vianants.

Cal remuntar-se als anys 60 per trobar els primers projectes de creació de zones de vianants, propostes que aleshores van generar intensos debats entre partidaris i detractors, ja que estem parlant dels anys de la intensa motorització de les societats, quan el cotxe es fa assequible per a tot tipus de rendes familiars. De fet en aquells anys es proposava la peatonalització segregant completament els vehicles dels vianants, mentre que ara s’implementa més la pacificació per la qual cohabiten diferents modalitats de transport amb preeminència de les persones. Als anys setanta s’estendrà arreu d’Europa la tendència de peatonalitzar carrers principals de nuclis històrics de moltes ciutats a Alemanya o als Països Baixos primer, posteriorment cap a França.

La pacificació entrarà en escena cap als anys noranta per la necessitat de combinar el pas de vehicles en àrees pensades per a vianants. La possibilitat de regular l’accés de vehicles (restriccions horàries, pilones automàtiques, limitacions de velocitat etc) permetrà aquesta combinació d’usos, deixarà les àrees estrictament peatonals en zones cèntriques singulars, i permetrà estendre arreu de la ciutat les zones amb preferència per a vianants

Xavier Aragall

Anuncis