Sant Andreu fa uns dies està de dol. Un dolor profund i col·lectiu perquè ha perdut una d’aquelles persones que es fan estimar. Que fan poble. El passat dimarts 18 de juny ens va deixar en Jaume Viader i Marí, en Txume, als 45 anys d’edat. “El dol no pot ser individual, per això més que mai udolem com llobes” diu la poeta i escriptora Sònia Moll en homenatjar-lo en un escrit imperdible publicat al digital Catorze.cat.

Va néixer el 13 de novembre del 1973 a la Clínica Sant Jordi de Sant Andreu de Palomar. Els seus pares, en Jaume i la Neus, ja veien que era molt mogut i li agradava fer soroll amb qualsevol objecte que tenia a les mans. La seva passió per la música ja s’albirava. La bateria era l’horitzó. La Muntsa, la seva germana, va arribar l’any següent. Va estudiar fins l’EGB al Pare Manyanet, ‘els Padres’, i més endavant va fer un mòdul d’imatge i so a l’Institut Mare de Déu de la Mercè. Va treballar amb Diagonal TV com a tècnic de so en sèries com Vent del Pla, Infidels,… i amb l’empresa dBREC fent l’espai sonor de programes com Polònia (on li van retre homenatge al final del programa del 20 de juny). Ja en la darrera etapa, i amb tractament de la malaltia, va ser tècnic de so de la companyia SixtoPaz. També se l’havia vist treballar a l’Ateneu Harmonia, un espai que gràcies a la lluita veïnal de molta gent (en Txume un d’ells) es va guanyar per Sant Andreu.

650_Memòria de Jaume Viadre `Txume`
En Jaume Viader i Marí (Txume) /Foto: Guillem Bloc’n’roll

La música, aquest fil conductor que va recórrer la seva vida, va fer que la seva parella, la Cristina, la conegués fent-li classes de guitarra tal i com ella va explicar d’una manera molt emotiva i bonica a la gent que s’aplegava a la cerimònia de comiat celebrada a la parròquia de Sant Pacià, plena a vessar com no es veia en molt de temps.

En Txume estava molt arrelat a Sant Andreu. Va ser nen de l’esplai de Sant Pacià on va passar més tard a ser monitor. Als inicis dels anys 90, a Sant Andreu va emergir una escena musical molt diversa, i un dels grups que més ressò va tenir van ser el grup de rock Els Impresentables, on el Txume formava part com a bateria des dels seus inicis l’any 1994. Un any més tard, també se’l recorda en el paper del tartamut a l’obra teatral “Picadillo i Canelons” a l’antic Sant Andreu Teatre on també actuaven tots els components del grup. Després de tocar amb diverses bandes, el 2010 va ser membre fundador dels Cranc, grup andreuenc de música punk. I sempre que podia, col·laborava com a tècnic de so al teatre de Sant Pacià.

Però fora de les fronteres del poble, també hi havia alguna escapada, com les trobades familiars a Centelles i les rutes amb bicicleta que feia amb la Cristina, la Muntsa, el Dani (cunyat) i el seus nebots, en Pol i l’Arnau.

Sant Andreu està en deute amb ell. Esperem que aviat sorgeixin iniciatives populars per recordar-lo. La seva passió per la música (sobretot els Pink Floyd, i aquí esmentar l’escrit homenatge que li fa l’educadora social Alba Fernández al seu bloc tealesgolfes.com) i l’arrelament amb Sant Andreu pot donar algunes pistes per mantenir viu la seva figura (Festival de música? Premi musical?).

Txume, allà on estiguis, et recordarem sempre. Que la terra et sigui lleu amic.

p.d. Agrair a la Cristina, a la Muntsa, al Dani i als pares (Jaume i Neus) per facilitar-me algunes dades de l’escrit en aquests moments de dol. Des del Capapeus i l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar els hi enviem una abraçada forta i sincera de condol.

David Royo