Sovint s’associa l’oci nocturn amb anar a Barcelona que evidentment té una amplia i variada oferta, però cal no oblidar que a Sant Andreu, quan arriba la nit, hi ha hagut i hi ha també una oferta prou interessant.  En aquest monogràfic es fa un repàs al voltant de l’oci nocturn. Què és? com ha evolucionat i quin paper juga en les relacions socials. Sense voler ni poder fer una guia completa, hi ha una descripció de diferents tipus d’oferta que es pot trobar actualment a Sant Andreu. Tal i com es pot llegir en el monogràfic, avui en dia l’oferta de nit en nuclis urbans es caracteritza per una gran barreja d’estils de locals, des de petites discoteques, cocteleries a bars musicals, i Sant Andreu no n’està al marge.

Andreu Carrascal-0121
A Sant Andreu, quan arriba la nit, hi ha hagut i hi ha una oferta d’oci /ANDREU CARRASCAL

També escrivim aquestes línies amb la il·lusió de que aquests i altres locals andreuencs siguin coneguts i reconeguts. Per tant, si en trobeu a faltar algun, ens podeu escriure al nostre mail i des d’aquesta publicació mirarem de donar-li veu.

L’oci nocturn i la seva evolució històrica

El temps de lleure, ociós, és un producte de les societats industrials, un concepte modern quan el treball queda compartimentat en horaris específics i on en les hores no productives comença a organitzar-se activitats de lleure, primer de caire associatiu amb activitats vinculades a una entitat socio-cultural i més endavant en les societats de capitalisme avançat ja a la segona meitat del segle XX esdevé un objecte de consum. Avui el temps d’oci, juntament amb la feina dona sentit a les nostres vides. En aquest sentit l’oci té una component molt important de distinció social, ja que sovint agrupa persones segons afinitats, gustos, nivell cultural i també d’ingressos econòmics.

L’oci nocturn, ha tingut i té també aquestes característiques, però a més cal suar-hi el factor de nocturnitat, on la gresca i les actituds desenfadades i el fet de desbordar la convivència, han provocat sempre intensos debats al voltant de l’impacte sobre les zones on s’hi duia a terme. De fet, la seva evolució en les ciutats ha estat força estudiada per urbanistes i sociòlegs, és un mal de cap per als gestor municipals  i fins a dia d’avui, tal i com es pot llegir als diaris, segueix essent objecte de debat per les regulacions sobre l’ús i abús de l’espai públic.

L’evolució en el temps i l’espai

L’oci nocturn tal i com es coneix avui s’inicia als anys seixanta, on de les festes privades es passa a les primeres discoteques, llavors conegudes amb la paraula francesa boîte. Amb les boîtes canvia el tipus de música, la manera de ballar, es fusiona beguda i ball i per tant la forma de relacionar-se entre els que hi acudeixen, que serà majoritàriament gent jove, allunyant-se dels llocs de ball tradicional. Als anys setanta s’anomenen popularment discoteques i viuen un gran auge. Als anys vuitanta i sobretot als noranta apareix també la fusió entre discoteca i bar, bars musicals o també anomenats pubs, que combinen les dues funcions, es reforça un model d’oci consumista que segueix les modes ( consum de música del moment, forma de vestir, tipus de begudes etc) essent la consolidació definitiva dels espais privats d’oci nocturn. Actualment hi  ha una gran barreja d’estils de locals, des de petites discoteques a bars musicals que solen concentrar-se al centre de les poblacions. També hi ha el model de grans discoteques que solen situar-se als afores de les ciutats i apleguen gran quantitat de persones.

651_portada
Portada Cap a Peus 651 setembre de 2019. Autora Núria Carrascal

A part de zones cèntriques de Barcelona, Sant Andreu fins avui ha quedat fora de les àrees de concentració d’oci nocturn. Per bé que hi ha un model de concentració d’oferta ( discoteques, i bars musicals) en espais com Heron City (avui rebatejat com SOM multiespai) o la Maquinista, situats als límits del districte o bé allunyats de l’entramat urbà, a Sant Andreu als carrers centrals del poble no ha passat com a Gràcia o el Poblenou o bé determinades àrees de l’Eixample o Sarrià-Sant Gervasi. No obstant Sant Andreu ha tingut i té els seus locals d’oferta d’oci nocturn. Hi ha hagut boîtes, petites discoteques, pubs i bars musicals, han estat locals on els andreuencs s’hi ha aplegat sobretot per la proximitat i per les afinitats esmentades anteriorment.

En aquest sentit, l’oci i concretament el nocturn, té un destacat component de distinció. Les persones que s’apleguen en locals i el que hi passa a dins ( tipus d’ambient, de música, forma de vestir, de parlar i de relacionar-se) juga un paper molt important. Es diu que cada entorn social desenvolupa un tipus d’oci. Es per això que alhora d’analitzar l’oci nocturn avui a Sant Andreu, més enllà dels elements de convivència i civisme, cal tenir present aquest component.  Els espais que es descriuen a continuació, sintetitzen les diferents ofertes nocturnes que es poden trobar a Sant Andreu i que son fruit de l’evolució explicada en els paràgrafs anteriors.

651_vinyeta
Jaume Montserrat

Versalles: Més de 100 anys tirant canyes

Tal com explica la seva web, “al bell mig del cor del poble, a la plaça del Comerç amb el carrer Gran de Sant Andreu, sobresurt l’edifici de Can Vidal, als baixos dels quals hi ha el Bar Versalles. Can Vidal situat en uns terrenys on abans hi havia unes cases de planta baixa més pis, propietat de Margarida Guardiola, fou construït per encàrrec del nou propietari Francesc Guardiola – nebot de l’esmentada Margarida, l’any 1907. Segons consta en el Registre de la Propietat Urbana: “Don Francisco Guardiola Jubany (…) ha hecho construir bajo la dirección del arquitecto Don Miguel Pascual (…) la nueva finca resultante”.

HistoriaAnunciLePetitVersalles

Fins a la transició democràtica, el Petit Versailles no va tornar a aparèixer anunciat en cap programa de festa major. L’antic propietari del Petit Versailles, abans que la família Heredero se’n fes càrrec a principis del segle XX, era un senyor que es deia Francesc Elias. Més tard, Eduard Heredero –qui provenia del cafè dels Catalanistes-, passaria de cambrer a propietari del bar perquè la seva família se’l quedés durant gairebé tot un segle, amb interrupcions per la Guerra Civil i a punt de desaparèixer a finals dels 60. Llavors, alguns caps de setmana l’establiment no tancava a les nits i s’organitzaven partides de dòmino i de cartes, a més d’oferir ressopons entre les tres i les quatre de la matinada.

Als anys 50, les dones encara no havien trepitjat el local. Però en aquesta dècada, ho van fer, soles i algunes fins i tot fumant. La transformació de l’antic cafè en bar va ser per la moda americana de l’anar de pressa, on les tertúlies anaven desapareixent, introduint-se la fòrmica al Versalles. No tothom va acceptar el nou look. Segons el citat Pere Heredero: “Alguns van protestar tot refugiant-se als bars de La Lira i de La Rosa, on encara podien fer les seves tertúlies de joc. El canvi va ésser una expressió social d’aquella època així com l’establiment de la nova parada d’autobús de la plaça del Comerç”.

L’abril de 2003 el Versalles celebra els 75 anys de presència a càrrec de la família Heredero. Al cap de poc temps de la commemoració en Pere es jubila i traspassa el bar a l’Eduard Colomer, qui renova de dalt a baix el local tot aproximant-lo a l’aspecte antic del mític establiment. Torna l’altell per a dinars i sopars i el soterrani esdevé un nou espai per a festes i celebracions diverses. Després de restar un temps tancat, en Christian Puigdollers se’n fa càrrec d’obrir-lo de nou amb lleugeres modificacions, com per exemple recuperant el taulell del bar al mig de la sala, desaparegut arran de la darrera rehabilitació.

Ara fa tot just set anys que el Versalles es va traspassar de nou. Aquest cop en Pere i l’Albert, els actuals dinamitzadors de l’emblemàtic cafè. Els nous gestors han volgut conservar, en la mesura dels possibles, l’herència deixada per en Pere Heredero en les tres plantes del local. Menú diari, renovació en les tapes i plats combinats així com un bon farciment d’entrepans – sense oblidar els reconeguts sandvitxos Versalles i Versalles Club. Tanmateix, la nova Sala Versalles, el soterrani del bar, vol esdevenir el racó dels andreuencs i les andreuenques com per al públic en general per a celebracions i commemoracions com per a gaudir de les nits amb un toc lúdic i festiu.

Textos extrets de la web del Versalles 

651_imatge composta tres bars oci nocturn
Imatges del Ruta 66, Marilyn i el Versalles/ Font: Facebook dels establiments

Ruta 66: rugby i música en directe

Aquest és un local mític andreuenc amb diferents ambients i concerts acústics en directe. El seu propietari és un exjugador i ex àrbitre de rugbi. Per tant, anar a provar cervesa artesana i seguir els partits Mundial de matinada, pot ser un bon pla per aquest mes.

La ruta americana va servir d’inspiració per donar identitat a aquest local que té dues plantes, la de sota més a mode pub amb una màquina arcade, pinball clàssic, billar, dards i futbolí per prendre copes després de mitjanit o assistir a un concert un diumenge a la tarda.

Acústic: sentir-te com a casa

Prop de l’encreuament del carrer Gran per baixar cap a Can Fabra, es troba una mica amagat aquest local on es pot gaudir a partir dels dimecres a la nit i fins als diumenges de partides de dards i llistes sorprenents de xupitos i còctels creatius, amb música d’ambient.

Llàgrima Negra: tota una experiència

Aquesta cocteleria és coneguda per ser un lloc tranquil i d’excel·lència per prendre un gintònic de disseny amb una decoració molt elegant i un fil musical relaxant i modern. Els seus propietaris, també tenen una botiga d’antiguitats de decoració domèstica al carrer Gran i són coneguts perquè, a les tardes, serveixen pastissos artesanals i són amants dels animals.

Marylin: copes de poble

Reobert ara prop de la Plaça Comerç, el Marylin ha volgut agafar aire fresc amb la seva renovació per continuar mantenint la seva essència, mantenint els antics clients i arribar a un públic més ampli. Continua essent un restaurant de tapes i entrepans però més modern i amb una decoració que parla per si mateixa. A les nits, hi ha molt d’ambient, per poder gaudir d’un còctel.

Apunt històric: la Torreta, un bar musical andreuenc

Un dels espais d’oci més curiosos i recordats de Sant Andreu va ser la Torreta, situada en una antiga torre d’abastiment d’aigua amb molta història.

El poble de Sant Andreu de Palomar tenia diversos torrents i rieres que recollien aigua de la muntanya de Collserola. Amb el temps, les aigües foren portades mitjançant mines cap al nostre poble, d’aquesta manera rebíem aigua per beure i per utilitzar a les fàbriques.

651_foto La Torreta
La torre repartidora d’aigua encara avui ben visible a Fabra i Puig / PLÀNOL DE TURISME DE SANT ANDREU

Els andreuencs Sebastià Artés, Pere Falqués Saldoni i Melcior Soca van fundar el 1868 la mina de Santa Eulàlia de Vilapicina i el 15 de setembre de 1869 inauguraven la torre repartidora construïda al ben mig del que avui dia és la Rambla de Sant Andreu. A la dècada de 1870 el projecte de la Rambla es va trobar que aquesta torre barrava el pas dels vianants a la part més alta. Fou per aquest motiu que cap a 1905-1909 la torre es va traslladar al seu emplaçament actual, alliberant la Rambla i continuant servint aigua a la part alta de Sant Andreu de Palomar. I les darreres dècades del segle XX, va ser un local de copes bastant emblemàtic del barri de Sant Andreu.

                                                                                    Jordi Petit i Gil, arqueòleg i historiador

Anuncis