Pau Vinyes i Roig

La Segona República va obrir una finestra a la llibertat. El carrer va ser patrimoni de tothom. Les entitats s’omplien d’actes durant els dies de festa major. Tanmateix, a finals de gener de 1939 la llum es va tancar durant quasi quatre dècades. La Festa Major de Sant Andreu va restar reclosa dins de la més absoluta mediocritat. Només alguna guspira permetia sortir d’aquell encotillament burocràtic. Misses solemnes, “vinos de honor” a la seu de la tinença d’alcaldia, actes en lloança al partit del règim….i, per sort, balls i teatre a les entitats de tota la vida com els Catalanistes -aleshores Circulo Cultural Español-, La Lira, Casal Catòlic, La Llum Andreuenca i els Lluïsos, alleugerint aquells anys de grisor. La Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar  era subjecta als dictats del govern municipal de torn i s’homenatjaven als prohoms de l’època. A la dècada dels setanta, la llum del franquisme s’anava apagant, però no del tot. Sorgiren les associacions de veïns i es crearen noves juntes dins de la Comissió de Festes més sensibles als nous aires democràtics.  La festa tornava al carrer i el poble n’era el protagonista.

653_cartell festa major 1967
Cartell de la Festa Major de 1967. Comissió de festes de Sant Andreu de Palomar

A tall d’exemple, la Comissió d’Honor de la Festa Major de l’any 1967 estava presidida per l’alcalde franquista José María de Porcioles y Colomer, pel regidor del districte José Antonio Sauqué Gallarda  i mossèn Joan Casanovas, rector de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, entre d’altres. El 1972, l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar -nascuda l’octubre de 1971- ja participava en els actes de la Festa Major amb un reguitzell d’activitats reivindicatives  sobre urbanisme, educació i activitats infantils. Com a mostra dels actes veïnals l’organitzat el 24 de novembre d’aquell any: “Un projecte per a Sant Andreu en els terrenys de la RENFE, com a possible solució dels problemes d’ensenyament, sanitat, espais verds, etc.”

Un any després de la mort del dictador, el novembre i desembre de 1976, la Festa Major agafava plenament el caràcter reivindicatiu sense oblidar algunes  de les “activitats de sempre”. El pòrtic del programa de festes ho deixava prou clar les ganes de canvi: “Les festes de barriada han tingut un procés de decadència en els darrers anys. Les raons son diverses i complexes; la principal de totes és el canvi de model de vida que s’ha produït a la nostra societat”.

653_cartell festa major 1976
El 1976, la Festa Major agafava plenament el caràcter reivindicatiu/Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar.

I finalitzava amb aquestes paraules: “Per això avui, tu andreuenc, has d’ésser protagonista al carrer en aquesta Festa Major 1976, com a signe de que el nostre barri es ben viu encara, i ho serà sempre mentre quedi un espai verd, una escola o una necessitat de promocionar, perquè cal reivindicar, i mentre hi hagi un lloc de reunió o activitat per fomentar la convivència entre els nostres veïns”. L’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar agafava el timó organitzatiu de la festa major i es democratitzava el lleure festiu. Els “vinos de honor” quedaven per al record i les comissions honorífiques amb alcaldes franquistes i capellans amb sotana eren història. El veïnat recuperava el carrer per al seu propi gaudi i els actes eren gratuïts i oberts a tothom.

653_foto història festa Major_salvador espadalé
La cercavila de la Festa Major de 1983 al seu pas pel carrer Gran. Salvador Espadalé / Arxiu Centre d’Estudis Ignasi Iglésias

Els balls populars al carrer, la cercavila de gegants i caps grossos, les xocolatades infantils, el guarniment de places i carrers…. van esdevenir els plats forts de la nova dinàmica festiva andreuenca. El castell de focs, lluït o deslluït segons el pressupost de l’ajuntament de torn, tornava a ser el punt i final de la festa major. Veïns i veïnes voluntaris com a representants de la diversitat associativa del poble han configurat al llarg d’aquest darrers quaranta anys la Comissió de Festes, tot dedicant-hi hores i il·lusió amb l’esperit de fer de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar una de les festes més emblemàtiques del Pla de Barcelona.