El dilluns 14 d’octubre es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem (TS) per la qual es feia efectiva la condemna dels processats per l’organització del referèndum d’autodeterminació celebrat l’1 d’octubre de 2017. Una sentència que condemnava a pena de presó d’entre 13 i 11 anys als responsables del govern de la Generalitat en aquell moment, 11 anys i mig a la presidenta del Parlament de Catalunya i 9 anys als dirigents de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i Òmnium Cultural (OC).

653_foto marxa Meridiana_capçalera (Toni Espinar)
Arribada a Sant Andreu de les columnes precedents de Vic i Berga el dia 18 d’octubre/TONI ESPINAR

La sentència, no per esperada, va donar peu a múltiples reaccions. Els partits no independentistes (PSOE, PP, Cs i VOX) van mostrar la seva aprovació de la sentència, i fins i tot dirigents del PP, Cs i VOX la van trobar tova. Els partits independentistes (JxCat, ERC i la CUP) així com també Catalunya en Comú van manifestar el seu desacord, considerant una sentència injusta, política i amb esperit de revenja.

La sentència destaca que la condemna és per sedició, i no pas per rebel·lió tal i com havia demanat tant el jutge instructor del cas, Pablo Llarena, la Fiscalia que feia d’acusació i els advocats del partit d’extrema adreta VOX que feia d’acusació popular. En caure l’acusació per rebel·lió ha mostrat que la presó preventiva era una pena evitable, així com el fet de no permetre accedir a exercir com a diputats, senadors o eurodiputats als polítics imputats que van ser elegits en les respectives eleccions durant el 2017 i 2018.

La sentència diu que no hi va haver rebel·lió perquè no va existir una violència prou significativa, però si que ho considera sedició, un terme anacrònic que no existeix en l’ordenament de països europeus com ara Alemanya, Escòcia o Bèlgica ( països on s’han exiliat el President Puigdemont i els Consellers de salut, agricultura, educació i cultura), i que permet una àmplia interpretació. Les penes imposades són en funció d’una interpretació dura d’aquest terme.

Diversos juristes s’han pronunciat sobre la sentència. N’hi ha que consideren que demostra el bon funcionament del poder judicial, n’hi ha que indiquen que el judici ha estat correcte en la forma, però injust i polític en la sentència. Hi ha juristes que consideren que tot el procés és ple d’irregularitats, que el judici ha estat imparcial i la sentència injusta i política, ja que com en el cas de la consulta, el judici en tot cas havia de ser per desobediència però en cap cas una causa penal per sedició i menys encara per rebel·lió.

653_foto marxa Meridiana panoràmica (CapaPeus)
Vista panoràmica de la concentració a Fabra i Puig un cop arribades les columnes de Vic i Berga/ CAPAPEUS

La resposta a la sentència

El mateix dilluns dia 14 van començar les mobilitzacions de rebuig a la sentència, milers de manifestants van ocupar l’aeroport i va iniciar-se una dinàmica de manifestacions diàries a tot Catalunya i que en finalitzar acabaven amb aldarulls i enfrontaments entre manifestants i els antiavalots del Mossos i la Policia Nacional ( enviats expressament des de la resta d’Espanya). L’escalada d’aldarulls va ser inèdita en la història del país, ha obert un ampli debat sobre l’ús de la violència per part d’un sector de manifestants i l’actuació repressiva, desproporcionada i violenta de la policia. Durant aquells dies hi va haver un total de 638 ferits (70 dels quals periodistes), 218 detinguts, 31 dels quals van ser empresonats.

A Sant Andreu

El primer dia des de Sant Andreu va sortir una marxa des de la Plaça Orfila que va aplegar centenars d’andreuencs i va anar fins al metro de Fabra i Puig per unir-se a la manifestació que es feia al centre de Barcelona. Més tard una nova convocatòria aplegava centenars de persones que van tallar el carrer Torres i Bages durant una estona.

IMG-20191111-WA0000
Tall de la Meridiana a l’alçada de Fabra i Puig. Més de trenta dies seguits protestant per la sentència/ANC

Així mateix durant la setmana es va tallar la Meridiana a l’alçada de Fabra i Puig en protesta per la sentència, una mobilització que s’ha anat repetint diàriament durant més d’una vintena de dies consecutius i que aplega centenars de persones. Per la seva banda han tingut continuïtat les concentracions que es fan cada dijous a la Plaça Orfila per demanar la llibertat pels presos polítics.

Divendres dia 18 es va convocar una vaga general que va tenir un ampli seguiment arreu del país i Sant Andreu va ser testimoni de l’arribada conjunta de dues de les marxes per la llibertat que dos dies abans havien sortit de Vic i Berga. A la una del migdia una marea humana de gairebé quatre quilòmetres va anar entrant per una Meridiana en la que s’havien aplegat milers d’andreuencs per donar-los la benvinguda.

Al tancament d’aquest número, les mobilitzacions segueixen actives, i lluny de disminuir les mobilitzacions es mantenen. Un clam d’una gran part de la població de Catalunya que mostra així el seu rebuig per una sentència política, considerada com una reacció de força de l’Estat davant del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.

Xavier Aragall