La UE Sant Andreu ha arribat al mes de desembre a les portes dels playoffs, objectiu primordial pel club i a priori objectiu de la temporada.

Els de Mikel Azparren no han mostrat el seu millor joc però si que han aconseguit resultats molt bons, entre ells, la majoria de partits jugats a casa i l’empat a la Feixa Llarga davant l’Hospitalet, actual líder.

I es que el Sant Andreu sembla mostrar la seva millor cara davant dels equips ‘potents’ i en canvi, va més a remolc davant de rivals a priori més febles.

654_foto UESA (Gerard Álvarez)

La sensació de l’afició es que l’equip davant d’equips més assequibles les veu venir, sense fer una pressió molt alta i buscant sempre el contracop. En casos si que ha funcionat, però a la majoria de partits, amb un empat al marcador o quan els quadribarrats anaven un gol per sobre, els últims deu/quinze minuts sempre ha tingut d’anar a corre cuita cap a la porteria rival. La sensació es que el Sant Andreu no tanca els partits i això li ha costat algun punt.

Malgrat aquesta sensació (generalitzada per gran part de l’afició), els quadribarrats han aconseguit mantenir-se a la part alta de la taula, estan a playoffs  o quedant-se molt a prop.

La notícia, ja comentada, va ser la baixa inesperada del porter José Segovia, un dels baluards de l’equip, per motius professionals. El seu substitut ha estat el veterà porter Carlos Craviotto (Castelldefels, Figueres, Hospitalet, Sabadell…), que en els dos primers partits que ha jugat com a titular no ha encaixat cap gol, per tant, podem dir que la porteria andreuenca segueix ben coberta.

Destacar també el bon moment del davanter d’Elhadji, màxim golejador dels quadribarrats que va tornar de la seva aventura grega aquest estiu.

L’altre notícia destacada, va ser que, després de molts anys, el Sant Andreu es va emportar la copa de campió de la festa major de Sant Andreu, cosa que no passava ja feia molt de temps. Un punt d’inflexió que ha de marcar els passos a seguir d’ara en endavant.

Amb un joc i uns resultats irregulars, l’afició és la que mai falla i tira endavant quan les coses es compliquen. Ara mateix, l’equip ve de fer dos bons partits i encara el mes de desembre amb optimisme de menjar-se els turrons en posició d’ascens.

Només el temps i el pas de les jornades diran si aquest equip és l’equip que tothom veurà als playoffs en uns mesos, de moment, ens veiem cada diumenge al Narcís Sala per animar al Sant Andreu.

Gerard Álvarez