Recordo que tot just quan es van iniciar les obres de rehabilitació de la cúpula del temple parroquial de Sant Andreu de Palomar en Pep Soler, rector de la parròquia, em va dir: “Ta mare estaria molt contenta en veure com inicien les obres de la cúpula”. Ben cert, ja que ma mare, Isabel Roig, va ésser una de les impulsores de la Comissió Salvem la Cúpula, des d’on va organitzar un munt d’activitats per tal de recollir fons per a la seva restauració. I malauradament les seves paraules van esdevenir profecia, donat que en Pep Soler i Llopart moria d’un atac de cor el dissabte dia 4 de gener. Cinc dies després n’hauria fet 70. Una mort que ens va colpir a tots els qui li teníem estima.

655_fotografia Pep Soler
Peu de fotografia: Pep Soler i Llopart, beneint els animals en la darrera edició dels Tres Tombs. Jordi Esplugas.

Nascut a La Geltrú, el gener de 1950. La vocació religiosa li ve de jove i entra al Seminari Menor de la Conreria, on treu unes notes excel·lents. Pocs anys després cursa estudis de teologia al Seminari de Barcelona. Durant els anys de seminarista  viu en un pis propietat del Seminari, al carrer de Martí Molins, del barri de la Sagrera. Un cop ordenat sacerdot és nomenat vicari de la parròquia sagrerenca de Crist Rei. Anys després farà de rector a les parròquies del Bon Pastor, de Santa Gemma i Sant Antoni de l’Hospitalet de Llobregat. Va ser l’impulsor de la construcció de l’església de Sant Enric d’Ossó a Can Vilaret, situada al terme municipal d’Esplugues de Llobregat. L’any 2008 és nomenat rector de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, on va exercir arxipreste de l’Arxiprestat de Sant Andreu, substituint a mossèn Visa, el qual s’acabava de jubilar. Durant la seva etapa de rector de la parròquia andreuenca va capitanejar les difícils  i allargassades negociacions per tal d’iniciar les obres de restauració de la cúpula, finançades pel bisbat de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Un mes abans de la seva mort havia participat en la reunió de la Comissió de la Capella del Sant Crist dels Segadors, amb la participació del delegat de Patrimoni del Bisbat de Barcelona, Robert Baró, l’arquitecte de la parròquia Esteve Cabré i els membres del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias Josep Castells, Jaume Seda, Jordi Petit, Manel Martín i Pau Vinyes i Roig. Des d’aquesta comissió es pretén dur a terme la salvaguarda i rehabilitació de l’antiga Capella dels Segadors, malmesa arran dels fets de la Setmana Tràgica del juliol de 1909.

655_foto funeral Mossèn parròquia
El 7 de gener s’oficiava una cerimònia de comiat amb l’església plena de gom a gom.

Una de les seves dèries professionals era la de fuster, tot fent tacs de billar. Era un capellà obrer, coherent. Només es volia visitar a la Medecina Pública. Aprofitant embranzida que va significar el Concili Vaticà II va impulsar juntament amb altres seminaristes el que acabaria sent La JOBAC (Joves Obrers de Barris Cristians), seguint les petjades de Joseph Cardijn, fundador de la JOC (Joventut Obrera Catòlica). També fou consiliari de l’ACO (Acció Catòlica Obrera). Les portes del temple parroquial eren sempre obertes. Va recolzar causes justes de suport a immigrants i als presos i exiliats polítics d’un Estat demofòbic que creu que la unitat d’Espanya ho permet tot, fins i tot segrestar persones en nom d’una llei deshumanitzada.

El 7 de gener s’oficiava una cerimònia de comiat amb l’església plena de gom a gom. Moltes persones no van poder seure i hagueren de seguir l’acte religiós dempeus. El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Joan-Josep Omella i el bisbe i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives -company de seminari i ordenats tots dos sacerdots a Sant Andreu- foren els encarregats d’oficiar la commemoració litúrgica. Un bon nombre de capellans de les parròquies de l’arxiprestat i de arquebisbat van acompanyar al difunt en l’acte de comiat.

Una dona, ex-venedora en una antiga sabateria de la plaça del Mercadal, li va confessar a qui escriu aquestes ratlles en trobar-se’l pel carrer: “Va fer molt per la parròquia. La va aixecar de nou i la va omplir de feligresos”. Sense dubte, la parròquia de Sant Andreu de Palomar deu molt a l’embranzida de mossèn Pep Soler. El millor homenatge pòstum que li podem retre és finalitzar les obres de la cúpula i salvaguardar i dignificar la capella del Sant Crist dels Segadors així com restaurar les pintures morals del pintor andreuenc Josep Verdaguer, ferides de mort si no s’actua de forma urgent, ja que les humitats les estan deteriorant. Des de l’Associació de Veïns de Sant Palomar expressem el nostre més profund condol a familiars i amics. Descansi en la pau del Senyor.

Pau Vinyes i Roig

Agrair la col·laboració en aquest article de la Maria Àngels Hernández i Puig.