Durant aquest mes, i fins el 18 de març, el Centre Cívic de Sant Andreu acull l’exposició Dikardí, memòria i mirades diverses de la dona gitana, una mostra de deu retrats de dones gitanes que, a partir del valor de la memòria (dikardí en caló), deconstrueixen la imatge de la càmera fotogràfica per a crear, a través de la pintura i de la paraula, mirades diverses de la dona gitana.

Cada retrat va acompanyat d’un suport d’àudio amb la veu i la història de cada rostre, oferint una experiència immersiva que involucra de manera directa a l’espectador.655_foto article Míriam_1

L’objectiu de l’exposició es trencar amb els estigmes socials i explicar noves històries a través de la paraula d’aquestes deu dones gitanes. Ha comptat amb la col·laboració dels artistes gitanos Daniel Díaz Heredia i Sandra Carmona, acompanyats per l’expert en transformació digital Massimo Longo.

Així, podem conèixer la història de la Sara, de trenta anys i mare soltera de dos nens. Amb la seva pròpia veu ens explica que ser dona gitana implica tenir un gran repte: «haver d’esforçar-se en un món d’homes i trencar les barreres que sempre han patit les dones gitanes. De vegades em sento discriminada i no m’agradaria que els meus fills passessin per això».

La Tabita, de disset anys, amant de la moda, ens explica que va tenir la idea de crear una pàgina a Pinterest per vendre roba i complements de segona mà a baix preu: «ser una dona gitana és lluitar per la teva família, honrar-la, sentir-te orgullosa pel fet de ser dona i poder ser el pilar de casa teva. Ara les coses han canviat i les dones gitanes tenim més llibertat d’expressió».

655_foto article Míriam_2

Un altra de les dones seleccionades, la Josefa, de quaranta-dos anys, mare de tres fills, ens explica que un d’ells pateix autisme. El seu marit també té problemes de salut, així que ella és qui s’ocupa de tot a casa. Després de la mort de la seva mare, es va veure obligada a deixar els estudis i posar-se a treballar, sent encara molt jove. La cuina, que ella al principi considerava una obligació, s’ha acabat convertint en la seva motivació per tirar endavant: «sóc dona. Sóc gitana. Vivim en un sistema patriarcal, no només a l’ètnia gitana. Les dones gitanes són creatives, són lluitadores i també busquen fer realitat els seus somnis. Però ens posen sostres de vidre, sempre tenim obstacles. Les dones gitanes, que a més som mares, hem de lluitar sempre el doble».

L’exposició està organitzada pel projecte EDYTA, impulsat per la Fundació Orange en col·laboració amb la Fundación Secretariado Gitano. Es tracta d’un programa d’àmbit nacional entorn l’educació i la transformació digital, adreçat a dones i a associacions del tercer sector que treballen amb col·lectius femenins en risc d’exclusió social.

EDYTA afavoreix l’empoderament femení i la igualtat, amb una metodologia basada en l’aprenentatge per projecte, per tal que les dones gitanes vegin augmentada la seva autonomia i la seva independència a través del desenvolupament de competències digitals i transversals, i així puguin fer-se elles mateixes agents del canvi al seu entorn més proper.

Míriam Pérez