El passat dia de Nadal va morir en Francesc Hernàndez, andreuenc, apassionat per la sardana, dansa que va ballar i ensenyar a ballar allà on anava, i una persona compromesa amb la cultura, la llengua i el país.

Nascut l’any 39 a la plaça Nadal, va començar la seva relació amb les sardanes amb la colla Bella Dansa l’any 1955, llavors l’Orfeó l’Eco de Catalunya els cedia l’espai per poder assajar. Un grup de membres d’aquesta colla, entre ells en Francesc, van fundar el 1997 el Foment Sardanista Andreuenc, del que en va ser membre de la junta i en aquests darrers anys n’era el President. A part, també era membre de la junta de la Coordinadora Sardanista de Barcelona i col·laborava activament amb la Confederació Sardanista de Catalunya.

655_foto Francesc Hernández
El passat 8 de desembre, coincidint amb el seu 80è aniversari, la família va organitzar un homenatge

Des del Foment estarà sempre ajudant a organitzar ballades de sardanes, 7 a l’any i també un aplec.  De les ballades, cal destacar-ne la que es fa en homenatge a Ignasi Iglésias, que s’organitza conjuntament amb l’Ajuntament i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. L’altre ballada a destacar és la de l’11 de setembre organitzada conjuntament amb l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu. Des del Foment s’implica també amb l’Esclat Andreuenc, tret de sortida cada any de la festa major i que és una mostra festiva de la cultura popular de Sant Andreu. Així mateix, durant tres anys, un cop per setmana va participar, juntament amb el també membre del Foment Sardanista Eduard Molins, al programa que Ràdio Trinitat Vella dedicava a la sardana. També des del Foment, ensenyava a ballar, comptar i repartir, un dia a la setmana a Can Guardiola i un dia a la setmana a Can Galta Cremat.  Com a bons andreuencs en acabar les ballades o aplecs els amics del Foment Sardanista anaven a dinar al Versalles, de fet, el Foment va participar també en els actes del centenari d’aquest veterà bar andreuenc.

Sempre va ensenyar a ballar sardanes per plaer i sempre de forma gratuïta, com per exemple a finals dels setanta, durant més de vuit anys alumnes d’entre 6 i 14 anys de l’Escola Codolà i Gualdo llavors situada dins l’espai de la Casa Bloc.

Implicat també amb moltes entitats de Sant Andreu, soci del Club Natació Sant Andreu des de els seus inicis, on hi va practicar el tennis, i amb l’Associació de Veïns i Veïnes va col·laborar en la informatització del cobrament de les quotes als socis, una acció que va servir per posar al dia l’entitat. També com a pare amb l’esplai de Sant Pacià i com a avi al Club d’Escacs de Sant Andreu del Casal Catòlic. També va ser soci de la penya blaugrana 100×100 de Sant Andreu.

Compromès amb la llengua i el país, era soci d’Òmnium Cultural i de la Plataforma per la Llengua, va assistir a les mobilitzacions per la independència, sobretot els dijous a la plaça Orfila, fins que la salut li ho va permetre.

El passat 8 de desembre, coincidint amb el seu 80è aniversari, la família va organitzar un homenatge. Va ser una sorpresa per a ell, ja que es va fer a l’envelat de la festa major i no s’ho esperava. Durant l’homenatge va poder escoltar ( i fins i tot ballar) un regal ben especial que li va fer la família;  la sardana “Estimat Francesc” feta expressament pel compositor Carles Santiago.  També va poder escoltar i emocionar-se amb la dedicatòria que li va fer la família. Recollim aquí part d’aquestes paraules, que mostren la seva manera de ser i permeten tenir un record ben proper d’en Francesc:

Ens has mostrat i ensenyat que cal ajudar els altres sense distincions, estimant-los com a iguals i sense fer soroll, compartint i donant.

Ens has ensenyat a viure, respectar i treballar per al país, la cultura, i especialment les teves estimades sardanes. La música i sobretot el seu ball, buscant la millor manera de donar-li solemnitat i bellesa”.

Xavier Aragall