El passat mes de novembre obria a Sant Andreu, un centre d’acollida per a menors estrangers no acompanyats. El centre es troba en uns locals de la Casa Bloc i depèn de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya, però estarà gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Eduvic. El centre acull 35 joves d’entre 16 i 17 anys. Els menors estan atesos per 21 professionals entre educadors, integradors socials, mediadors, traductors, una psicòloga i una infermera. Tot un equip amb l’objectiu és que aquests joves que estaran a Sant Andreu tinguin l’oportunitat de rebre cursos de de català i castellà i aprendre usos i costums del territori. També dins d’aquesta acollida es preveu la formació sobre hàbits d’higiene i tenir cura de la llar, així com activitats de lleure i esportives. Per tot això la figura dels educadors és molt important tant a dins com a fora del centre d’acollida.

655_imatge monogràfic_foto Generalitat de Catalunya_autor Norto Méndez
l centre es troba en uns locals de la Casa Bloc i depèn de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) / Foto: Norto Méndez

L’important increment del numero d’infants i joves migrants sense referents familiars arribats en els darrers anys, sobretot el 2018, va generar un debat a nivell social. Una situació excepcional que va posar pressió sobre els sistemes de protecció a la infància alhora de poder donar resposta a la vulnerabilitat d’aquests infants sense família.  També el fet que s’associés aquest perfil de jove a robatoris, agressions i problemes a centres de menors va fer augmentar la dificultat per gestionar aquesta situació.

Cal tenir en compte que és un fenomen que es dona a nivell de la Unió Europea, on dels prop de 13.000 joves i infants no acompanyats que van arribar-hi un 90% ho fa en països mediterranis com Itàlia, Espanya i Grècia. En aquest sentit, cal remarcar que només a Catalunya, el 2018 va acollir un 30% de tots els joves que van a arribar a la Unió Europea aquell any.

Segons dades de la DGAIA, avui en dia un 38% de tots els joves i menors que està tutelant son estrangers. Durant el 2019, 2205 joves i infants van entrar al sistema d’acollida, un 40% menys que el 2018, una tendència que és clarament a la baixa, però que resta lluny encara de les dades 2015 on l’entrada anual va ser de 370 ( veure gràfic). També segons aquestes dades, si bé ara fa quatre anys el 50% (i fins i tot el 70% segons l’any) d’aquests joves es concentraven a la ciutat de Barcelona, ara és del 20% i per tant la distribució és més homogènia, amb les comarques de Barcelona,  l’Àrea Metropolitana i també la resta de Catalunya.

655_imatge gràfic monogràfic
Font:elaboració pròpia a partir de dades de la DGAIA, Generaliat de Catalunya.

Com son aquests joves i nois?

El perfil dels joves ha canviat poc, la proximitat geogràfica amb el Marroc té una clara incidència, el 78% dels joves son d’aquest país, un 14% de països subsaharians. Gairebé tots son nois (només hi ha un 3% de noies) i una gran majoria té entre 16 i 17 anys.  Gairebé tots tenen com a intenció quedar-se, la qual cosa obliga a pensar solucions també un cop acomplerts els 18 anys, edat a partir de la qual l’administració deixa de ser-ne tutor legal.

Cal fer una mirada als països del sud per entendre aquests fluxos migratoris.  Hi ha un destacat diferencial de desenvolupament econòmic entre una banda i altra de la Mediterrània, als països del sud és molt difícil que hi hagi un mercat de treball que doni resposta la important generació de joves que intenta començar la seva primera feina. Però fins i tot en el cas de poder trobar feina, la qualitat i condicions d’aquesta fa que sovint es cataloguin com feines que no respecten la dignitat del treballador. Aquesta manca d’expectatives de futur, ja sigui per atur o per un treball precari, fa que aquests fluxos migratoris de joves tingui un caràcter estructural, és a dir, no és fruit d’una situació determinada d’uns anys en concret, sinó que es una característica de les economies dels països d’origen d’aquests joves i nois.

Com ha de ser la gestió de l’acollida de menors no acompanyats

L’any 2018 el Síndic de Greuges va elaborar un informe (http://www.sindic.cat/site/unitFiles/5630/Informe_MENA_2018.pdf) on recollia  els principals dèficits en la gestió de l’acollida de joves i menors que permet veure la complexitat d’aquesta gestió:

L’Esforç de la DGAIA en la creació de places residencials de primera acollida, no sempre suficients i amb les condicions de qualitat adequades.

La sobreocupació dels centres de primera acollida i d’acolliment que atenen infants migrants.

Manca d’un servei consolidat de protecció d’emergència per a infants migrants que requereixen atenció immediata: dificultats per garantir-la.

Dilació en l’assignació del recurs adequat per a la protecció, agreujada pel col·lapse: ús de centres de primera acollida i d’acolliment com a recursos “permanents” (i permanència dels infants als centres d’acolliment més enllà dels sis mesos previstos per llei) i allargament de l’estada en centres d’emergència.

Prevalença de l’acolliment residencial per als infants migrants sense referents familiars i desenvolupament insuficient d’actuacions orientades a promoure l’acolliment familiar.

La vulnerabilitat afegida relacionada amb el col·lapse i els dèficits d’adequació del sistema de protecció per atendre les necessitats d’aquests infants i adolescents migrants.

La creació de centres de primera acollida amb estàndards de qualitat i d’atenció inferiors als dels centres d’acolliment.

Manca d’un pla integral i transversal de contingència de país, amb la participació de les diferents administracions.

Dèficits de coresponsabilitat en la gestió de l’arribada d’infants no acompanyats entre comunitats autònomes.

Manca de polítiques relacionades amb la possibilitat de treballar el retorn al país d’origen.

La prevenció del tràfic, l’explotació sexual i altres situacions de risc dels infants i adolescents migrants.

Per tant, les dificultats de les que fugen es transformen en arribar aquí en unes altres i cal ser-ne conscients abans de jutjar a menors que només busquen un futur millor fora de casa seva perquè a casa seva, els interessos politico-econòmics ho han destrossat tot.

APUNT

Aquest setembre la junta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) feia una crida per a una planificació coherent i recursos suficients per atendre la problemàtica real amb celeritat (https://www.favb.cat/articlescarrer/els-nostres-menors-sols-i-desemparats) :

-Planificació coherent i recursos suficients per atendre la problemàtica real amb celeritat. El Tercer Sector fa temps que els reclama perquè coneix bé la situació dels menors i joves migrants sols que malviuen als carrers de la nostra ciutat, la insostenible marginalitat en què es troben i l’amenaça que per a la cohesió social suposa la seva desatenció.

-Són infants i joves abans que estrangers, protegits per la Convenció de Drets dels Infants de Nacions Unides, que s’està vulnerant, no som els primers en denunciar-ho. Són per tant els nostres menors i joves sols i desemparats.

-La DGAIA ha d’assumir inexorablement les seves responsabilitats i reorientar les seves polítiques. El pla de xoc anunciat fa dies sembla dissenyat només per fer front a l’emergència de l’estiu.

-Cal una nova planificació coordinada que impliqui diferents departaments del Govern (Afers Socials, Salut, Ensenyament, Justícia, Interior), l’Ajuntament de Barcelona i per descomptat l’Estat, que té les competències en immigració i hauria de reformar sense tardança el marc legislatiu estatal.

-Tenint en compte que el 90,7% dels nois i joves sols procedeixen del Marroc, urgeix a més a més un projecte d’inversió potent al país veí que ajudi a evitar el fet migratori infantil, fruit de la desesperació i la pobresa. De la mateixa manera que a la dècada del 2000, quan no encaixaven en el sistema, es va haver d’admetre que els menors migrants eren efectivament desemparats i havien de ser objecte de protecció, ara s’ha de revisar la protecció mantinguda en el temps, de forma que una vegada complerta la majoria d’edat es continuï amb el procés d’integració dels joves.

-No se’ls pot abandonar a la seva sort, abocar-los al carrer i a ser carn de màfies. Els professionals de la tutela a Barcelona alerten sobre la necessitat urgent de creació d’un centre de baixa exigència, amb protocols més flexibles, que doni cobertura a necessitats bàsiques i al mateix temps redueixi danys i reforci el vincle.

-S’han de tornar a dissenyar polítiques que promoguin espais de trobada, de diàleg i coneixement mutu; als noranta es va fer molta feina, després ens hem relaxat. Perquè ens hi va la cohesió social, que és cosa de totes, però indubtablement ha d’haver-hi un lideratge institucional.

Xavier Aragall i Alba Cabrera