El passat mes de Gener, entre els dies 19 i 23 vam tenir un dels episodis meteorològics més rellevants i excepcionals dels darrers dos segles. Al bell mig d’un hivern completament dominat per les altes pressions, va esdevenir un dels temporals de llevant més intensos dels darrers temps, on es van combinar gairebé tots els fenomens meteorològics que es poden donar a casa nostre. L’episodi fou excepcional per la intensitat del vent i la seva persistència, el temporal de mar i la quantitat de pluja que va deixar.

gloria temporal
Conseqüència de la ventada del temporal al carrer Malats / Foto: GRUP DE FACEBOOK, “NO ETS DE SANT ANSDREU SINO…”

Entre el dia 17 i 18 de Gener  es va generar un petit desequilibri sinòptic, enmig d’un panorama totalment anticiclònic, i es va escolar una depressió pel Cantàbric, acompanyada d’un profund solc d’aire fred en alçada. En el seu viatge cap a l’est, aquesta depressió va quedar escanyada a la mediterrània, empesa per un potentíssim anticicló a l’altre banda dels Pirineus. Mentre la depressió en superfície quedava retinguda entre el nord d’Àfrica i Balears, s’establia un passadís persistent i extremadament humit  de vents de llevant cap a Catalunya, el qual interaccionava també amb un embossament d’aire fred en alçada centrat a la Península. Els ingredients justos pel temporal perfecte.

El diumenge 19 ja va ploure de matinada, però el més destacable fou el vent de gregal que es va anar reforçant fins arribar als 76km/h. Un gregal en principi sec, que s’aniria allevantant i tornant molt més humit a partir del migdia del dia 20. A la tarda del dia 20 va començar a ploure i ja no ho va deixar de fer fins el dia 23, enmig d’una ventada de llevant que va superar els 80 a 90km/h. La pluja va ser molt intensa el dia 21, quan es van recollir fins a 84mm acompanyats de tempesta, els llamps i trons es van repetir els dies 22 i 23 de Gener. En tot l’episodi vam enregistrar 133,6mm, unes quantitats que no vèiem des del Gener de 2006.

A Sant Andreu, les afectacions més importants van ser causa del vent. Van caure multitud d’arbres i mobiliari urbà molt divers, com senyals de trànsit, estructures metàl·liques d’edificis i anuncis i també algunes cornises. La gran quantitat de pluja, no només d’aquest episodi, sinó del que vam viure a primers de desembre, va fer que la terra dels escocells dels arbres estigués molt humida i inestable, d’aquesta manera els arbres van ser molt més vulnerables a unes ventades totalment excepcionals. Fou totalment inèdit que a Barcelona es superessin els 80km/h al llarg de 3 dies consecutius.

Val a dir que aquest temporal, que quedarà batejat com el temporal de Santa Agnès , el podem considerar com excepcional, però no pas com inèdit. Malgrat l’hivern sigui una de les estacions més seques a casa nostre, les llevantades d’hivern poden arribar a ser molt potents i al llarg de la història climàtica catalana en tenim altres exemples, com poden ser el desembre de 1932 , el febrer de 1944 o bé el desembre de 1973. Més a prop ens queden els temporals de Gener de 1996, 2006 o Febrer de 2010.

Potser ens encaminem cap a un panorama futur on aquests episodis extrems sovintejaran més, però en cap cas podem establir una relació directe de causa-efecte entre el Canvi Climàtic antropogènic i aquests episodis mediterranis tant nostrats, i encara menys associar-ho amb una expressió tan incerta i desafortunada com ho és la crisi climàtica.

Sergi Corral