Em reuneixo amb la Palmira Alguersuari i en Jesús Manzano per tal que em facin una pinzellada de la trajectòria, el present i els projectes de futur del grup Antifaz, ara que l’efemèride dels 50 anys de la companyia el tenim a tocar. En Jesus, company redactor de l’Andreuenc, n’és president i la Palmira una de les seves destacades directores.

Als anys 1968 -1969, Antifaz veu la llum al Jesus Maria Josep de la mà Ramon Dagés. Durant aquest periple, una colla de nous col·laboradors s’incorporen al projecte, com en Joan Bas. Amb les espectaculars noves instal·lacions, el teatre compta fins i tot amb amfiteatre, la companyia torna al centre que els va veure néixer i aquest és el pas definitiu per a constituir-se com a entitat (8 maig de 1970) i renovar la tradició teatral dels Padres.

657_teatre logo antifaz
Logotip del 50è anversari d’Antifaz

La primera obra que estrenen, amb gran acollida de públic i crítica, es “El caballero de las espuelas de oro” de Alejandro Casona. Malgrat aquest bon inici de nova etapa, en poc temps es fa evident que compaginar l’activitat teatral amb tota l’oferta que ofereix la sala és una tasca poc factible i, enfront les inclemències per dur a terme  una proposta de qualitat, decideixen independitzar-se i optar per la Lira com a seu d’assajos. El Casal Catòlic, que des de bon inici nasqué amb l’esperit de ser seu d’entitats multidisciplinàries, els acull fins al 1976.

Ramon Dagés, pal de paller d’aquesta complicada etapa, i Joan Bas, recordat per un gran “Retaula del flautista”, donen pas a la nova sàvia, presentant la nova producció “Les bruixes de Salem”, amb càsting i assajos als Catalanistes.

Els joves del grup amb inquietuds, desitjos de professionalització i nova empenta, s’escindeixen per crear l’Ou Nou. Lluny de llençar la tovallola, el grup de joves nouvinguts, amb Ramon Dagés al front de l’entitat, remunten el sotrac amb les noves produccions que proposen, sempre sota l’atenta guia del seu expert director.

Són anys de lluita, esforç, de defensa de la seva independència i d’una multitud de “bolos” per fer front a la seva subsistència. Com a grup amateur actiu, la companyia participa en un gran nombre de concursos, i en els moments difícils de la dictadura, fent gala d’una bona cintura, se les empesquen per no truncar la seva activitat i fer front a Ley reguladora del derecho de reunión (1976).

657_imatge teatre obra Agost
Representació el 2015 de l’obre teatral “Agost” de l’autora nordamericana Tracy Letts / GRUP TEATRAL ANTIFAZ

Als 80, creuen sentir l’etapa d’or de la companyia, destacant la producció “Figuritas de cristal”, premiada i representada arreu del territori català.

Essent fidels al seu esperit itinerant, bé per les circumstàncies que obliguen o bé per defensar la seva idiosincràsia, Antifaz resideix l’Ateneu de Sant Andreu abans de traslladar-se a Sant Pacià, la seva seu actual. Registrats al departament de Justícia de la Generalitat i a la federació de Grups Amateurs  de Teatre de Catalunya, gestionen la companyia en junta de socis (tots els seus components hi són associats)  i compten amb un bon grapat de col·laboradors per completar aquesta gran família.

Als 90, afronten nous reptes amb la creació del grup de teatre infantil i juvenil “Racó de teatre” i l’organització del seu propi concurs de teatre destinat als més joves.

50 anys no passen en va i, en l’actualitat, els aires dels nous temps que imposen gran nombre de compromisos als membres de la companyia, aliens a l’activitat lúdica, ha obligat a fer una pausa en la projecció exterior del grup, prioritzant el públic de Sant Andreu a qui destinen les seves produccions.

Aquest any es celebra el mig centenari de trajectòria, que no és poc, amb un calendari frenètic d’activitats que comprenen una publicació pels seus associats per commemorar l’efemèride, la cita amb el seu grup jove de teatre “Racó de Teatre” i el teatre de família, amb la producció del Petit Princep, i un ambiciós musical. El proper maig presentaran l’obra musicada de Víctor Hugo amb una producció i un elenc a l’alçada de la celebració: 65 actors i actrius a l’escenari sota l’atenta direcció escènica de la Palmira, a la direcció musical, l’Oleguer Alguersuari i la col·laboració del sempre present Jordi Torrents, a la producció tècnica.

Paral·lelament, podrem gaudir al mes d’Abril una exposició a Can Portabella sobre la història de l’entitat i l’acte principal de Celebració es durà a terme a la Fàbrica de Creació, una bona oportunitat per retrobar tots els antics i actuals companys i una bona colla d’amics amb els que han compartit tants anys de treball i esforç. Més enllà de la seva tasca com a entitat cultural, Antifaz ha procurat, per sobre de tot, esdevenir un espai de relació i convivència al nostre poble.

Especial menció per en Sam Pujol, bon amic del teatre de Sant Andreu i sempre disposat a donar un cop de mà allí on calgui, que ha viscut sense interrupció la llarga història del grup.

Malauradament, amb tanta història a les esquenes, l’alegria no pot ser completa i en el record de tots restaran ben presents Enrique Abril, mort tràgicament en accident, Andreu Molina, Miquel Vila i Ramon Dagés, alguns dels companys desapareguts que, amb la seva empenta i il·lusió, van revitalitzar el grup i que no podran celebrar aquest tan esperat i desitjat aniversari.

50 anys els admiren i, arribat aquest punt, els auguro un futur ple d’èxits que, com no pot ser d’altra manera, ens depararan un grapat de bons muntatges d’aquest dinàmic, engrescador i entranyable grup teatral tant arrelat al nostre poble.

Moltes i moltes felicitats!!!!

Joan Trias