Des del Cap a Peus, volem fixar-nos també amb casos de superació del coronavirus. En paraules dels seus nets ens acostem a un testimoni que, malgrat les dificultats, ha pogut sortir endavant.

L’Angelina, com li diem els que la coneixem, va néixer el 31 d’agost del 1925 al carrer de les Afores de Sant Andreu del Palomar. De família obrera, va ser la petita de tres germans i sempre va ser la mimada de la casa pels dos germans.  L’any 1936, durant la Guerra Civil, va patir molta fam i amb només 12 anys va haver de començar a treballar a Can Sert, una botiga de catifes. Als 14 anys entrava a les Filatures de Fabra i Coats, filant el fil negre i controlant més de 30 rodets alhora. Sempre explica que va ser dur i cansat, però que tenia unes companyes excepcionals i que això li feia treure un somriure dia a dia. Recorda també que el sol que entrava per la finestra li permetia intuir l’hora que podia ser i així saber quan li quedava per tornar a casa.

L’Angelina ara i quan era jove.

A Sant Andreu mateix, va conèixer el nostre avi, el Joan Rifà, un pagès fill de Sant Andreu treballador, reservat i de números. A l’Angelina sempre li brillen els ulls quan explica com l’admirava quan el veia sobre el cavall amb la camisa mig oberta anant pels camins del poble. Es van casar el 1948 i van formar una família al carrer paral·lel on sempre havia viscut. Van tenir dues filles la Francesca i la Montserrat. Tot i amb les filles, no va deixar mai de treballar. Fins als 40, que degut a una vida d’esforços a la fàbrica i greus lesions a l’esquena, va rebre la discapacitat permanent.

Ara l’Angelina, catalana i andreuenca de cor, fa orgull del seu poble. Amb 94 anys, participa en totes les activitats que pot i amb un actitud de felicitat, somriu i cuida a tots els seus. L’energia que desprèn fa que remunti any rere any tots els obstacles i dificultats. I aquest cop ha sigut una de les batalles més dures: el Covid-19.

Va començar a finals de març amb tots els símptomes i, dia rere dia, vèiem el camí més complicat.  Ella, per edat, no podia ser ingressada en cap centre hospitalari i la seva filla i el seu gendre també lluitaven contra el virus. Només ens quedava l’esperança que la seva energia i el seu amor pogués amb tot i la fes remuntar. Necessitàvem aquella alenada d’aire pur, per mantenir-nos forts i tornar altre cop a estar tot junts, la il·lusió més gran de l’Angelina.

La família, les amigues, el barri i les seves plantes és el que més estima. Té la sort que la família ha crescut amb 4 néts, el Marc, l’Anna, el Roger i la Gisela, i és besàvia de 4 besnéts, l’Èric, la Clara, l’Eva i l’Anaïs. Des d’Andorra i París, la feliciten sempre, dient-li Iaia Ina.

Malauradament  a Sant Andreu molts dels nostres ens han dit adéu, i des d’aquí mostrem el nostre condol. Volíem, però, fer esmena a la nostra àvia que amb 94 anys ha superat el Covid-19 en totes les seves fases més dures. Sabem que sempre tenim un petit motor que ens empeny a la vida i volem fer mostra tots els que l’estimem que hem rebut el seu missatge de vida. Volem felicitar el Roger i jo, Gisela, l’orgull també dels nostres pares, Jordi i Montserrat, la superació i l’alegria d’estar de nou amb tots nosaltres.

Roger i Gisela Boix