El 18 de març proppassat ens assabentàvem de la trista notícia de la pèrdua de Joan Antoni Audet i Novell. Colpidora pels moments difícils que vivim ja que no vam poder-nos acomiadar per culpa de la pandèmia que ens té segrestats a casa. Un confinament que no ens permet dir el darrer a Déu a qui ha deixat una profunda petjada a nivell social, esportiu i cultural a Sant Andreu de Palomar i a Barcelona. Li faltava poc per fer els 80 anys i de ben segur que la celebració octogenària hagués estat ben lluïda.

Feia pocs dies, abans de tot l’enrenou en el qual estem capficats, vaig trobar-me’l pel carrer amb dos fascicles de L’Abans del Districte de Sant Andreu i amb un somriure emotiu em va dir :“Ja els tinc”. Recordo haver estat al seu magatzem i quedar bocabadat pels tresors documentals i gràfics que allà hi guardava. Un veritable museu de la història de Sant Andreu de Palomar. Amb il·lusió anava desgranant cada peça d’aquell petit museu. Fa  anys, potser vint o trenta, recordo haver anat amb la meva mare a comprar un sofà a la seva botiga. Em va preguntar a quin partit votava. I en dir-li el nom d’un partit, aleshores petit, em va dir quan arribis a la meva edat ja ens votaràs. És que ell sempre va ser un fidel membre de Convergència Democràtica de Catalunya. Ja de gran ens vam retrobar més d’un cop fent d’apoderats electorals al Centre Cívic de Sant Andreu. Ell amb CiU i un servidor en aquell mateix partit del comentari.

658_foot Audet
Peu de foto: Sopar de Germanor d’Esport i Cultura amb motiu del número 300 de la revista Sport 9, al restaurant dels Jardins de Can Fabra  el 1984. Joan Antoni Audet, al centre de la imatge sostenint la placa commemorativa i amb ulleres, amb membres de la revista i del Club Natació  Sant Andreu. Foto Salvador Espadalé/Arxiu CEII-Fons Espadalé

L’Audet, era una persona afable i propera. Mai tenia un no per resposta. Sempre que podia et donava un cop de mà i si més no trobava la manera de poder-te ajudar cercant la persona o lloc adequat per a resoldre el problema. Nascut el 1940 a Nou de la Rambla, a Ciutat Vella, a casa de l’àvia però als set dies de néixer és traslladat a Sant Andreu de Palomar, on els pares hi tenien un botiga de mobles al carrer Gran. Els estudis primaris els fa a l’escola dels Padres. L’Audet , recordava que a l’escola mai li van prohibir parlar en català ni li van retreure que el seu pare fos un republicà convençut. A més del negoci de Sant Andreu els pares tenien una altra botiga al carrer Nou de la Rambla. Mobles Novell va ser l’escola on va aprendre a socialitzar-se i a fer amistats. Els clients de Mobles Novell eren molt més que compradors, eren amics. De gran arribaria ser el representant dels comerciants davant del Districte. A punt de jubilar-se va decidir plegar veles i tancar el negoci. Una vida professional que posava punt i final amb un bagatge fructífer.

La seva afició per l’esport -de jove havia jugat a futbol- el va dur a ser el president del Club Natació Sant Andreu entre 1979 i 1983, membre de la directiva del Futbol Club Barcelona amb l’Agustí Montal com a president i soci número un de la Unió Esportiva Sant Andreu, sent també directiu d’aquesta entitat.  En el camp de la política, com ja hem esmentat, va ser un membre destacat de CDC a Sant Andreu de Palomar. Afiliat al pocs mesos constituir-se el partit de Jordi Pujol i esdevenint entre 1979 i 1987 conseller de districte per a aquesta formació. El 1987 es presenta com a candidat a les eleccions municipals de Barcelona i és escollit regidor. A l’Ajuntament de Barcelona s’hi estarà dues legislatures. L’any 1995 es retira de la política activa, però segueix militant a Convergència. A cada  convocatòria electoral  fa d’apoderat, aconseguint l’estima fins i tot dels seus rivals polítics. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona va ser un dels portadors de la Torxa Olímpica pels carrers i places de Barcelona. Destacat membre del Consell de Cent, associació que agrupa els exregidors que han exercit en democràcia.

Casat amb Rosa Maria Gabernet, professora de Jesús, Maria i Josep –Els Padres– i amb un fill d’aquesta relació, l’Oriol. Anteriorment s’havia emmaridat i enviudat amb Montserrat Palau i Vidal amb qui va tenir tres fills: Joan Antoni, Maite i Jordi. L’Audet, es considerava per damunt de tot del poble de Sant Andreu de Palomar i més d’un cop, mig  seriosament mig en broma, parlava de demanar de nou la independència municipal. Actor aficionat al teatre de ben jove, sobretot a l’escenari de can Padres. El 1977 va participar activament en els actes del centenari de l’escola del Pare Manyanet, de la qual formava part de la junta de l’Associació de Pares d’Alumnes. És nomenat soci número u del Centre Cultural Els Catalanistes.  Els darrers anys de la seva vida solia participar en diverses tertúlies amicals al bar de la Societat Cultural i Esportiva La Lira.

En una entrevista que li va fer el periodista Óscar Hernández a El Periódico de Catalunya, publicada el 10 d’octubre de 2012, matisava: “Que jo no soc anti-rès, ni socialment, ni  en esports, ni amb la religió. Tampoc m’agrada parlar de mi, sinó de l’entorn que vaig conèixer.”  I és aquest entorn que el va conèixer que no l’ha pogut acomiadar com cal per culpa d’un virus. Desitgem i esperem que un cop es normalitzi la situació es faci un merescut homenatge a aquí va ser un dels fills il·lustres de Sant Andreu de Palomar. L’Audet, s’ho mereix amb majúscules.

Pau Vinyes i Roig