Què fa una persona que no ve de l’àmbit del periodisme agafi el repte de coordinar una revista veïnal? Què fa que desenes de persones hagin col·laborat amb una revista desinteressadament al llarg d’aquests quaranta anys d’història? Les respostes són múltiples però el denominador comú el mateix: l’estima pel barri i la seva gent.

I és que el Cap a Peus és la veu de l’Associació de Veïns i Veïnes (AVV) de Sant Andreu de Palomar. Una entitat fundada l’octubre del 1971 en ple franquisme i que mai ha deixat de ser una veu reivindicativa, una veu insubornable, incòmoda al poder de plaça d’Orfila i de Sant Jaume, que ha aconseguit moltes victòries (i algunes derrotes) gràcies a una lluita ben treballada i persistent. I això té un impacte emocional a la gent.

Recordo en la meva època de coordinació, quan es va pressionar perquè els terrenys de la Fabra i Coats, comprats per una immobiliària amb un projecte delirant, passessin a l’Ajuntament després d’una sonada operació especulativa, i que vam denunciar en les pàgines de la revista. O la llarga reivindicació de diferents entitats culturals i de lleure perquè en la nau C d’aquest complex fabril es pogués ubicar un equipament de gestió comunitària per les entitats del barri, el que ara es coneix com l’Ateneu Popular Harmonia. També vam destinar molts articles i portades a una de les reivindicacions que ha mobilitzat més gent: la campanya ‘Salvem el Casc Antic’, la lluita pel patrimoni amb la preservació del nucli vell del barri. O les obres eternes del TGV o la pacificació del carrer Gran.

I també va ser una etapa de canvis profunds en maquetació i continguts. Les dimensions de la revista es van reduir, vam redefinir el contingut i vam iniciar els monogràfics a la revista que a dia d’avui encara perduren. Consistia en triar la reivindicació que estava sobre la taula de l’AVV (cultural, educativa, sanitària, patrimonial…) i fer la portada de la revista juntament amb un extens reportatge interior amb context històric, tècnic i l’opinió de l’AVV. En aquest viatge apassionant de transformació de la revista, em van acompanyar dues joves estudiants de periodisme (l’Elma i la Cristina) que van ser les coordinadores de maquetació. Moltes gràcies i agraïment infinit, com també a totes aquelles persones que van col·laborar en aquells anys.

El butlletí no es podia quedar en el passat. I es va iniciar l’obertura a les xarxes socials. En aquesta època es va crear el perfil de Facebook i el compte de Twiter @capapeus. I vam celebrar els 30 anys de la revista amb un número especial del qual guardo molt bon record.

Que una revista veïnal perduri durant quatre dècades, només és possible gràcies a quatre factors principals: la col·laboració de molta gent a la redacció, el suport dels centenars de sòcies i socis de l’AVV, el suport del petit comerç de barri amb la publicitat i, finalment, tot l’equip de la Junta de l’AVV que guia les reivindicacions.

I que per molts anys més puguem tenir aquesta petita joia periodística mensualment a les nostres cases, i que, puguem seguir coneixent els canvis socials i urbanístics del nostre estimat Sant Andreu a partir de les seves pàgines. Ja queda lluny aquell dissabte 11 d’octubre del 1980, en el què va aparèixer com un facsímil de 4 pàgines als diferents quioscs del barri. I que per molt de temps més en podem gaudir. I com diem molts per aquí, llarga vida al Cap a Peus!

David Royo i Adell. Coordinador del Cap a Peus de 2008 a 2014.