Després d’una pretemporada on l’equip no havia tingut les millors sensacions, el Sant Andreu afrontava l’inici de la seva sisena temporada amb una premissa clara; sortir a guanyar tots els partits. I si, és una exigència que sempre s’ha demanat als de Mikel Azparren, però aquest any els 3 punts tenen més valor encara. Això es deu a la nova distribució de la 3a divisió, on el grup VII, el corresponent a Catalunya, es dividirà en dos grups, a raó de la crisi de la covid-19. En cada grup es jugaran 20 jornades on els 10 equips integrants de cada grup buscaran guanyar els màxims punts possibles. Després del final d’aquesta fase “regular”, els tres primers de cada grup jugaran sis partits, comptant anada i tornada, contra els altres tres primers. Després d’aquests últims partits, els dos primers pujaran directe a 2a B, mentre el tercer s’haurà de decidir en un play-off posterior. Pot semblar complicat, però al final tot es redueix a una cosa. Guanyar.

I no era el millor inici possible pel Sant Andreu. Visitava el Xevi Ramón, fortí del Vilassar, on la temporada passada els andreuencs van caure per 2-1 al marcador. El líder de l’equip, Ton Alcover, es perdia aquest partit i uns quants més per una lesió a l’esquena, i Oumar era baixa per una lesió al genoll. Així doncs, el Sant Andreu iniciava l’enfrontament amb onze jugadors dels quals només dos (Llamas i Noguera) repetien de l’any passat. I tot i pensar que l’equip no es trobaria còmode, els d’Azparren no van jugar un mal partit, però no va ser fins al minut 80 quan Marcel Serramitja, que va entrar després d’un any lesionat, va resoldre l’enfrontament pels visitants. Primers tres punts per l’equip com a visitant i un Sant Andreu que ja deixava entreveure una gran força de superació i una gran fam de guanyar.

El segon partit contra el Sants va ser el primer dels derbis barcelonins que el Sant Andreu s’emportava en aquest inici de temporada. Kuku va posar per davant als andreuencs, demostrant perquè és el 9 que tant demanava l’afició. Abans d’arribar al descans, Alberto, nou fitxatge i andreuenc de tota la vida, va errar una passada que va acabar amb l’1-1 al marcador. Després del descans va aparèixer un fantasma, el de Sergi Serrano. Molts recordareu aquest jove jugador molt hàbil que la temporada passada va enamorar a l’afició, però que va marxar a l’Andorra. Doncs no va ser ell sinó Enric Baquero, jugador de toc molt similar a l’ex extrem andreuenc i nou fitxatge, qui va marcar el 2-1 per tancar el derbi i certificar el 6/6.

Però el més complicat encara no havia arribat. El Sant Andreu havia de visitar el Feliu i Codina en un partit que prometia ser molt difícil. Davant seu, l’Horta de Víctor Valdés i Sergi Moreno, un vell conegut per l’afició. Ell mateix va marcar el primer gol, complint allò que es diu sempre de “la llei de l’ex”. Però com va passar a Vilassar, el Sant Andreu no es va rendir. L’exemple d’això va ser Kuku, que tot i errar un penal al 79 va seguir lluitant i va marcar l’empat quan faltaven quatre minuts pel final. Però si algú sap lluitar, aquest és Marcel Serramitja. Un any fora per lesió que li havia ensenyat a ser constant i batallar contra tot. I amb aquesta actitud va anotar l’1-2 amb el temps quasi acabat. Una actitud que apropa a l’equip amb l’afició, i que instaura el 9/9 punts possibles amb els quals el Sant Andreu lidera el subgrup B del grup VII de la 3a divisió.

Els propers enfrontaments del Sant Andreu durant el mes de Novembre seran: A casa contra el Banyoles i contra el Girona B i fora contra el Peralada.

Aleix González