Donada l’escassetat de competicions oficials en la natació professional, a causa del COVID, la Federació Espanyola s’ha vist amb l’obligació de buscar dates i llocs per poder organitzar tornejos de caire estatal per tal que els nedadors i nedadores dels clubs d’alt nivell puguin acreditar les marques mínimes per accedir als Jocs Olímpics de Tòquio, que s’haurien d’haver disputat l’estiu passat i que, a hores d’ara, es duran a terme el proper mes d’agost a la capital japonesa. En aquest marc d’anormalitat, la flor i nata de la natació estatal es va trobar el passat mes de novembre a la piscina olímpica de Castelló amb l’objectiu de superar obstacles i aplanar el camí de la preparació olímpica. El gruix de nedadors d’elit del Club Natació Sant Andreu, a les ordres de Jordi Jou, s’hi va desplaçar amb la mirada posada en els cronos de les proves amb èxit més probable. El cap de setmana no va decebre i a hores d’ara, Jèssica Vall i Àfrica Zamorano repetiran experiència olímpica. Vall va obtenir la mínima en els 200 braça, assolint la marca per dues vegades i deixant a les portes de la classificació la seva rival Marina Garcia, que malgrat tot, assolirà amb tota seguretat la seva plaça en els propers campionats. Per la seva banda, Zamorano va certificar el seu passi a les primeres de canvi en els 200 esquena, i podrà repetir així l’experiència que, juntament amb Vall, van tenir a Rio de Janeiro ja fa més de quatre anys. Alguns noms de l’equip andreuenc aspiren també a ser a Japó, i podrien fer realitat l’objectiu en les properes competicions oficials.

Vall i Zamorano van acreditar les marques mínimes per accedir als Jocs Olímpics de Tòquio / CNSA

Waterpolo: el Sant Andreu aguanta el ritme

Les lligues nacionals de waterpolo segueixen amb el seu duríssim transitar en aquest any de pandèmia en que totes les complicacions possibles es van succeïnt. Les úniques competicions en marxa són les de caire estatal, i això és el que permet als equips del Club Natació seguir jugant els partits oficials, mentre que totes les altres categories del club s’han de conformar amb entrenar en horaris reduïts i en funció de la normativa autonòmica de cada moment depenent de les xifres de la pandèmia. Les lligues de Divisió d’Honor no estan exemptes del virus i les jornades rarament es completen, amb suspensions de partits que s’han de recuperar en les jornades que la federació espanyola ha previst en el calendari a tal efecte. Enmig de tot plegat, un sistema de competició totalment nou, amb dos grups de sis equips a cada categoria, i l’objectiu irrenunciable de quedar entre els tres primers al final de la primera fase per poder accedir a la lligueta final per al títol.

En aquestes estem, a tranques i a barranques, però per ara les coses podem dir que van bé. Les noies de Javi Aznar ocupen la tercera posició del seu grup tot just iniciada la segona volta de la primera fase. Amb dues victòries inicials sense discussió a la Pere Serrat (24-7 contra el Concepción de Madrid, i 19-5 contra el Saragosssa), les tres ensopegades següents van posar l’equip contra les cordes: derrota taquicàrdica a Terrassa (5-4), empat decebedor a casa contra el Rubí (10-10) i nova derrota, més previsible, contra el campió Mataró (10-14). La combinatòria de resultats de la resta de partits, però, manté l’equip en la zona noble, reforçada per la victòria a Madrid de nou contra el Concepción (9-21).

Per la seva banda, els home de Juan Carlos Sanchón serren les dents i de moment aconsegueixen també els objectius. La derrota inicial contra l’Atlètic-Barceloneta (4-17) no va tenir influència i l’equip va donar la cara a Sabadell (derrota 9-6) per sumar després dues victòries de mèrit contra l’Echeyde de Tenerife (13-10) i el Navarra (15-7). Però la victòria bomba va venir en el darrer dels partits disputats fins ara, a Mataró, en un duel contra els marsmencs on els nostres van anar per darrera tot el partit per acabar aconseguint la victòria a tres segons del final (5-6). Si el virus ho permet, en els propers mesos sabrem l’abast real de les aspiracions del Sant Andreu en unes lligues atípiques i imprevisibles.

J.J. Aymerich