Entrevista a Toni Román, nou rector de la parròquia de Sant Andreu de Palomar.

Fa quasi un any, el 4 de gener de 2020, moria d’un atac de cor Pep Soler, rector de la parròquia de Sant Andreu de Palomar. Ple de projectes i sense poder veure finalitzades les obres de rehabilitació de la cúpula. Un adéu que va deixar un gran buit. Fins a la tardor d’enguany no hem sabut qui en seria el nou substitut. Vingut de la parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar, Toni Román, ve carregat d’il·lusions per a dur a terme una tasca evangèlica plena d’esperança.

Nat el 1961 al Poblenou i de pares procedents de l’Aragó. El pare, Benito, d’Osca i la mare, Gracia, de Calatayud. Sent alumne  de l’escola Voramar  té per professor de català i filosofia Joan Enric Vives i Sicília, qui anys després serà nomenat bisbe del Bisbat d’Urgell i copríncep d’Andorra. Vives l’engrescarà a formar part de l’Esplai de Santa Maria del Taulat, entitat d’educació en el lleure del Poblenou.  En aquesta parròquia hi participarà activament, sobretot en el grup de revisió de vida de la JOBAC. També, serà membre actiu dels geganters i de la colla de diables del Poblenou.

Vingut de la parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar, Toni Román, ve carregat d’il·lusions /ANDREU CARRASCAL

Des del Sant Andreu de Cap a Peus l’hem volgut entrevistar per tal de copsar la seva trajectòria com a sacerdot i els nous reptes que té com a nou rector de la parròquia andreuenca. La trobada tingué lloc al despatx parroquial i l’Andreu Carrascal fou l’encarregat de fer les fotografies que acompanyen aquesta entrevista.

Pau Vinyes: Com arribeu a ser nomenat capellà?

Toni Román: En acabar els estudis secundaris m’encarrilo a fer la carrera de Magisteri. Mentre realitzo els estudis superiors començo a reflexionar sobre el sentit de la vida  i esperonat pel mestratge de Joan Enric Vives decideixo entrar al Seminari de Barcelona. Estic a punt d’exercir com a professor a l’escola de les Salesianes de Sant Andreu, però no exerceixo ja que me’n vaig de vicari a la parròquia de Crist Rei de la Sagrera. El 1990 sóc ordenat sacerdot a l’església de Sant Andreu de Palomar. Després me’n vaig a la parròquia del Sagrat Cor del Poblenou, on m’hi estic 7 anys. Més tard sóc destinat a Santa Eulàlia de L’Hospitalet de Llobregat, on coincideixo amb mossèn Josep Maria Jubany, l’antic vicari de Sant Pacià.  I el 3 d’octubre de 2011 sóc el responsable de la parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar.

P.V.: Tinc entès que a Vilassar de Mar us impliqueu molt en la vida social i cultural del poble…

T.R.: Sí, col·laboro a Vilassar Ràdio amb el programa Des del campanar i en diverses entitats culturals. Fins que l’arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella em proposa de ser el nou rector de Sant Andreu de Palomar.

P.V.: Va ser dur marxar de Vilassar de Mar?

T.R.: Va ser quelcom dur, ja que hi estava a gust. Hi vaig construir un teixit d’amistats i complicitats molt ferm. Són 9 anys d’aprenentatges que no esborren fàcilment. Tot i això, després d’una meditació profunda mentre feia les vacances a la Vall de Boí, vaig decidir acceptar la proposta de l’arquebisbe. La vinculació d’amistat que vaig teixir amb mossèn Pep Soler em va acabar de decidir.

Toni Román i Pau Vinyes durant l’entrevista / ANDREU CARRASCAL

P.V.: Quina primera impressió heu tingut de la nova parròquia?

T.R.: He aterrat amb moltes limitacions, ja que la pandèmia ha estat un veritable obstacle per anar coneixent a les persones vinculades a la parròquia. Per exemple la festa major no s’ha pogut realitzar presencialment com en altres anys, tot i que la missa concelebrada l’hem pogut realitzar. Encara que amb un 30% de l’aforament. De moment la percepció és bastant bona. Sant Andreu té nom i té vida. Pensa que a aquí hi vaig ser ordenat sacerdot. Pel que he pogut observar és una parròquia força connectada amb el poble.

P.V.: Com ha viscut l’Església la pandèmia?

T.R.: Ens hem hagut de reinventar a nivell personal, de grup i de comunitat. Hem hagut de redefinir els espais de trobada. Pensa que les reunions de l’assemblea parroquial les fem telemàticament.

P.V.: Fa poc es va realitzar una missa concelebrada per tal de beatificar el jove Joan Roig, membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya assassinat per milicians anarquistes a inicis de la Guerra Civil. L’acte va rebre moltes crítiques per realitzar-se presencialment en plena pandèmia. Quina és la vostra opinió al respecte?

T.R.: Crec que va ser imprudent realitzar-lo. No s’hauria d’haver fet.

P.V.: Les vocacions sacerdotals van a la baixa. És el moment de trencar amb el celibat?

T.R.: És un do i un servei que pot ser revisable. Un se sent cridat per Déu i dedica el seu amor i el seu esforç a fer conèixer el mestratge de Jesucrist. Ara, és un debat que se n’ha de parlar en el futur.

P.V.: I l’avortament….

T.R.: Això és més complicat. És un tema molt delicat i de dir fins on. Cal posar límits.

P.V.: Heu arribat tot just quan s’estaven finalitzant les obres de la cúpula i de la seva inauguració (posposada per a més endavant per raons de seguretat sanitària)…

T.R.: Sí, ho he viscut molt. És un emblema del barri. He vist que es molt fotografiada. Vaig participar en el vídeo commemoratiu que vas estrenar per la festa major. Esperem que a la primavera poden fer la inauguració de forma presencial com teníem previst.

P.V.: Ara toca rehabilitar la capella del Sant Crist dels segadors i les pintures murals de Josep Verdaguer…

T.R.: Arran de la rehabilitació de la cúpula es va fer un pla director de les obres que s’han de dur a terme. El treball i els acords obtinguts entre l’arquebisbat, l’Ajuntament i la Generalitat han estat molt positius i cal seguir en a aquesta línia. La col·laboració en la rehabilitació de la cúpula ha deixat una bona petjada. Tot i això, cal tenir present la situació actual que vivim i les prioritats que cal afrontar per a superar la pandèmia i les seves seqüeles. D’altra banda, la cúpula per dins també s’ha de rehabilitar. I per un futur no massa llunyà s’ha pensat incloure la parròquia en el programa Catalunya Sacra amb la voluntat de fer visites guiades a la cúpula i al campanar. També s’ha creat una comissió, integrada per la parròquia, l’arquebisbat i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias amb la voluntat de dur a terme la dignificació històrica  i els usos culturals de la capella del Sant Crist del Segadors

P.V.: Quins són els reptes socials de la parròquia?

T.R.: En primer lloc esperonar i recolzar Càritas i el Rebost Solidari, ja que amb la pandèmia les necessitats de moltes famílies desafavorides han crescut considerablement. Després cercar solucions al tema dels lloguers. D’altra banda, intensificar la feina que es realitza a l’Asil de Sant Andreu de Palomar, del qual en sóc el president del patronat. I seguir duent la tasca pastoral a domicili, amb responsabilitat i cures sanitàries, per a aquelles persones impossibilitades d’assistir a l’església per motius de salut. 

P.V.: Quin posicionament ha de tenir l’església respecte amb els presos polítics?

T.R.: Tot respectant les ideologies de cadascú l’església ha de fer costat als presos polítics i a les seves famílies. Els hi hem de donar veu i fer-nos partícips de les seves angoixes i injustícies. Els conflictes polítics s’han de resoldre des de la política, mai des dels tribunals.

P.V.: Sou partidari de donar més independència a l’església catalana?

T.R.: Sóc de l’opinió que la Conferència Episcopal Tarraconense ha de ser independent de la conferència Episcopal Espanyola. S’ha d’aprovar la Regió Episcopal Tarraconense per part de la Santa Seu, donant personalitat jurídica a les deu diòcesis catalanes.

Moltes gràcies.

Pau Vinyes i Roig