Entrevista a Jordi Bigues sobre la prova pilot sobre recollida de residus

Fa poques setmanes s’han iniciat unes proves pilot sobre la recollida selectiva d’escombraries al barri del Bon Pastor, i que un cop avaluades es podrien estendre també a Sant Andreu. Una prova per superar el sistema actual de contenidors, que permet deixar els residus a qualsevol hora i que no s’ha m mostrat prou eficient  alhora de recollir selectivament les escombraries que generem.  El nostre gest diari de deixar les escombraries té incidència en l’emergència climàtica i ecològica en la que ens trobem, i cal prendre consciència.

El periodista i activista ambiental Jordi Bigues/ECOCONCERN

Es per això que des del Cap a Peus hem parlat amb en el periodista i activista Jordi Bigues. Va ser fundador de l’organització eco pacifista Greenpeace Internacional de la qual ha estat director de campanyes. Ha escrit nombrosos llibres (el darrer x un bon clima. El llibre verd de Barcelona), coneix Sant Andreu on hi té bons amics i ha treballat al TEB, com expert ambiental. Ara forma part del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) Ecologistes de Catalunya i de l’equip de reducció de residus de la FAVB.

Perquè és important la recollida selectiva de residus a les ciutats?

Durant molts anys els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya han parlat dels «residus domèstics» com «residus municipals», com si els residus no fossin nostres, de les nostres llars i famílies. Els nostres residus els han sumat als residus de la recollida privada, als dels comerç, als dels establiments, als dels mercats… La recollida selectiva en origen, especialment dels residus de la cuina, eviten una bomba de rellotgeria. Als abocadors emeten gasos, a la incineradora contaminen l’atmosfera. La Unió Europea intenta, malgrat la pressió dels fabricants d’envasos, que els residus (que de fet són recursos materials valuosos) surtin ordenadament del lloc on s’han generat, les llars, centres i establiments, i retornin als fabricants o, com a mínim, se’n facin càrrec de la seva recollida, la seva reutilització i el seu reciclatge si no queda més remei. Els recursos materials ni es poden abocar ni incinerar. Les normes europees ho prohibeixen i aquí es vulneren les directives comunitàries, pràcticament totes.

Del model que tenim a Barcelona, quina avaluació se’n pot fer?

L’ajuntament de Barcelona incompleix totalment les normes comunitàries i, el que es pitjor, no pensa complir-les defugint de tota responsabilitat. Actualment la recollida selectiva bruta hauria de ser del 60% i a Barcelona no arriba al 39%. La quantitat d’impropis incompleix el PRECAT20 que ja era força poc ambiciós.

El nostre gest diari de deixar les escombraries té incidència en l’emergència climàtica i ecològica /AJUNTAMENT DE BARCELONA

Es pot reduir la quantitat de residus que produïm a casa amb l’actual model de consum?

Es pot i es obligatori fer-ho. Ens manca el suport d’una llei que el Departament de Territori i Sostenibilitat hauria d’haver lliurat al parlament de Catalunya. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona forma part de la Plataforma Ciutadana Residu Zero i aquest organisme format per múltiples plataformes ciutadanes arreu de les comarques de Catalunya va presentar la parlament les bases d’un llei catalana de residu zero.

Què és la prova pilot de separació de residus que s’està fent al Bon Pastor? Què ens diuen els primers resultats?

Fins ara el sistema de contenidors permet deixar les bosses sense control a qualsevol hora. El que pretenen les plataformes de contenidors és retirar-los de dotze a sis de la tarda i de les dotze de la nit a les sis de la matinada. D’aquesta manera s’espera que es respectin els horaris que a la respecta de la ciutat són de 20 a 22 hores. Això té uns costos rellevants i no es pot estendre a tota la ciutat. Al barri del Bon Pastor hauria estat més econòmic educar, vigilar i en el pitjor dels casos multar a les persones que infringeixen el respecte a la ciutat, a l’espai col·lectiu.    

Contenidors de la prova pilot al Bon Pastor/AJUNTAMENT DE BARCLONA

Tenint en compte les característiques del barri de Sant Andreu, creus que caldria adaptar-lo d’alguna manera concreta?

El que caldria, per aconseguir una recollida selectiva neta del 80%, és fer el model de recollida porta a porta amb el suport d’un camió de recollida d’emergència durant el dia. Cadascú ha de tenir un lloc on deixar les seves escombraries fora de casa. Un ganxo a la paret o uns tòtems amb ganxos que evitin que les bosses toquin terra. Mantenir la recollida del vidre als contenidors de la via pública amb uns horaris que respectin el descans del veïnat i la recollida mensual a domicili dels recipients amb l’oli de cuina usat. El més important és que els residus de cuina estiguin sense cap impropi i usar contenidors individuals i respectar els horaris. A més, el punt verd de barri hauria de recollir algunes coses que encara no recull. Si a més hi hagués un consell de residus de Sant Andreu, tindríem garantit l’organisme participatiu on arribin les queixes i les propostes.

La recollida d’orgànic ha de ser quasi diària. En canvi les altres fraccions, paper, resta o rebuig, sense impropis de paper i vidre es podria recollir un dia per setmana. Els residus farmacèutics es recullen a totes les farmàcies i els higiènics (bolquers, compreses, tampons, gases, etc.) han de tenir un recipient que s’obri amb identificador o uns dies de recollida, porta a porta. Els residus d’envasos, embalatges, brics i llaunes, poden anar a la resta i que la recollida selectiva la facin les empreses que els posen al mercat. És el que es diu la responsabilitat estesa o ampliada del productor que, a hores d’ara encara no se’n fa càrrec.

El model que s’està provant implica un canvi d’hàbits, creus que ens hi podrem acostumar fàcilment?

La gent no és beneita. S’ha malacostumat a deixar les bosses fora d’hora i de lloc, però és fàcil entendre que això no pot seguir així. Ningú no és perfecte, però hi ha unes normes que s’han de complir. El risc de no fer-ho és trobar els carrers bruts, en especial els escocells, les papereres… Mantenir nets els carrers costa 100 euros per andreuenc i any i la recollida de les escombraries 60 euros per persona i any. Ens sembla poc?

L’estratègia residu zero, que té per objectiu no dur residus a incinerar a final de legislatura, és una proposta realista amb l’actual model de recollida?  Aquest nou model que s’està provant podria ser-ho?

L’actual model de recollida a Barcelona ha arribat al topall des de fa anys i la recollida selectiva no millora substancialment. No arriba al 39%. La culta la té la incineradora. El que demana l’Estratègia Catalana Residu Zero és complir les exigències comunitàries, en primer lloc. En segon estalviar els recursos i evitar la contaminació. Amb una llei catalana residu zero podríem complir les compromisos amb la UE. Aquesta llei prohibirà els envasos no retornables. S’ha acabat això de generar 170 ampolles buides d’aigua “natural” d’un sol us per persona i any.

Sant Andreu podria arribar a l’harmonia reduint substancialment els residus que genera i aboca fora del barri, que incinera a Sant Adrià, que aboca a tot arreu. Si ens queixem quan veiem brutícia pels carrers però no ens preguntem pels residus que dia a dia exporta Santa Andreu… Mireu: he vist uns àngels que escombren el barri. Si no fos per ells, per pocs dies que marxessin, Sant Andreu seria un abocador.

 Amb l’actual model potser gran part dels residus no es veuen però han esdevingut una emergència climàtica, ecològica i eco social. No és més net qui més neteja sinó que menys embruta.

Xavier Aragall