A ningú se li escapa que la revista De Cap a Peus Sant Andreu és diferent de totes les altres revistes de barri.
Tracta reivindicacions veïnals, curiositats del poble, esdeveniments importants… és un altaveu de tot el que passa a Sant Andreu.


Tal és aquesta importància que l’editorial Llop Roig ha decidit treure un llibre sobre el Cap a Peus, la revista local més antiga de Barcelona. En aquest monogràfic us presentarem aquest recull d’articles, de la mà d’alguns coordinadors i excoordinadors de la revista, que explicaran des del seu punt de vista la importància d’un fet així per una revista com el Cap a Peus.

Una mica de gotes d’història de Sant Andreu de Palomar. Així es titula el llibre que ha tret l’editorial Llop Roig i ha presentat Pau Vinyes, excoordinador de la revista De Cap a Peus. Un recull d’articles publicats a la revista de diferents etapes i on Vinyes ressalta la seva part més històrica, on, recordem, el Sant Andreu De Cap a Peus, és la revista més antiga de Barcelona.

I és que la història de la revista De Cap a Peus no es podria entendre sense la participació i col·laboració de coordinadors, redactors, fotògrafs, vinyaters, maquetadors i voluntaris que, sense ànim de lucre, han portat a la revista de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar als 40 anys d’història.
En aquest llibre podreu trobar un recull d’articles escollits a consciència, destacant fets històrics o esdeveniments rellevants del que ha estat el dia a dia del poble de Sant Andreu de Palomar en aquests 40 anys.
La presentació del llibre es va celebrar als jardinets de Can Fabra, on va comptar amb la participació del seu editor, Pau Vinyes, el president de l’AAVV de Sant Andreu de Palomar, Santi Serra i Berta Solanas, del qual el llibre és el seu pròleg.

Hi van assistir membres de les Associacions de Veïns i Veïnes de tot Sant Andreu, membres de partits polítics, mitjans de comunicació i veïns i veïnes del poble. I per vosaltres, que ha significat el Sant Andreu de Cap a Peus en aquests últims 40 anys? Per a molts, el començament d’una carrera periodística brillant, d’altres, un espai on parlar i dir la seva única i exclusivament de Sant Andreu o espais de debat i participació organitzats per l’AAVV, com per exemple, la consulta independentista a Barcelona del 10 d’abril d’ara fa ja 10 anys.


La referència que la revista Sant Andreu De Cap a Peus ha estat el bressol de molts projectes periodístics o de periodistes que han avançat exitosament en la seva carrera és una realitat i avui dia segueix sent la referència de molts joves andreuencs i andreuenques en els seus primers passos en el món periodístic.


S’ha de reconèixer que en l’època que vivim, l’era digital, comença a passar molt per sobre del tradicional paper, de diaris o revistes, però aquella essència de la “revista del poble”, per sort, sembla que el De Cap a Peus ho segueix mantenint i esperem que per molts anys més gràcies a cadascun de vosaltres, tant els que hi treballeu, col·laboreu o simplement llegiu cada mes amb entusiasme quan la revista arriba a casa.


En aquest monogràfic, hem volgut que, alguns dels excoordinadors del Sant Andreu De Cap a Peus diguessin la seva sobre el llibre i que ha estat per ells l’època on van ser coordinadors, destacant alguns dels articles que ells mateixos van redactar o van publicar en el seu moment.


ALBA CABRERA (COORDINADORA DE LA REVISTA ENTRE ELS ANYS 2015 – 2020)

Com a periodista haver estat a la coordinació del Sant Andreu De cap a Peus durant 5 anys em va apropar a la meva professió quan jo només era una estudiant. Aquesta publicació andreuenca va donar-me l’oportunitat de tenir la meva presa de contacte real amb el món periodístic.
L’estiu de primer de Carrera vaig començar a redactar els meus primers articles que, posteriorment, es publicarien en un mitjà de comunicació i, tot just un any després, assumia les tasques de coordinació d’aquest mateix mitjà on em vaig iniciar professionalment.
A banda de l’aspecte acadèmic, he de dir que haver col·laborat en la revista del meu poble ha estat una manera molt gratificant de sentir-me part del lloc on he nascut. Després d’haver estat vivint tota vida a Sant Andreu, com estic fent en l’actualitat, puc dir que conec la història, el teixit associatiu i les reivindicacions del meu poble gràcies a haver format part de la revista.
El fet que una editorial andreuenca hagi creat un llibre sobre els articles més significatius del Cap a Peus em sembla una molt bona manera de sintetitzar el que ha significat i actualment continua significat pel poble de Sant Andreu. Després de quaranta anys de vida, la revista encara és el mitjà de referència andreuenc. I, tot i que ja han sorgit altres mitjans digitals, el recorregut del Cap a Peus perdurarà amb aquest llibre per sempre.

XAVIER ARAGALL (COORDINADORA DE LA REVISTA ENTRE ELS ANYS 2015 – 2020)
En el meu pas per la coordinació del Cap a Peus junt amb l’Alba Cabrera, no vam tenir l’honor de comptar amb Martí Pous com a autor i les seves aportacions en forma de gotes d’història andreuenca. Per contra vam comptar amb una col·laboració dels alumnes de l’Institut Martí i Pous, un centre educatiu que tot just començava i ens van explicar com alumnes i professors van contribuir en el disseny dels espais interiors i exteriors de l’edifici que havia d’acollir l’institut al recinte de la Fabra i Coats i que avui ja és una realitat. És a dir, Sant Andreu compta amb un institut que duu el nom d’una persona que va aportar molt al coneixement i divulgació de la història local.
I això és el que ha de ser el Cap a Peus, una revista que permeti conèixer el que passa a Sant Andreu, però també que faci valdre el nom de persones com en Joan Vinyes i Riera que inicià una secció fixa d’història a la revista, que en Martí Pous continuà i que en Joan Pallares-Personat va seguir.
Així el Cap a Peus continua explicant Sant Andreu i permet connectar passat i present i així dona sentit i ens fa entendre la realitat més pròxima que ens envolta. I és que no podem aspirar a comprendre el món si som incapaços de conèixer el nostre entorn més immediat i perquè és com és. Conèixer i reconèixer com primer pas per canviar les coses, per tenir un Sant Andreu per viure i no un racó de ciutat desarrelat i amb un urbanisme que no mira pels seus habitants.


ALEIX GONZÁLEZ (ACTUAL COORDINADOR DE LA REVISTA)
Porto coordinant la revista del Cap a Peus des del gener de 2021 junt amb el Gerard Àlvarez, que després d’escriure en aquest número passarà a ser ja excoordinador per motius personals. Sens dubte, a part d’aprendre a maquetar una revista, l’experiència del Cap a Peus va més enllà.
Farà un mes o dos, en col·laboració amb la junta de veïns de Sant Andreu, vaig escriure un article sobre el Sociosanitari Isabel Roig. És un tema de barri, un problema que existeix des de fa temps. Jo, que visc a escassos minuts del lloc, em vaig assabentar just quan se’m va proposar l’article. Aquesta és la màgia del Cap a Peus. Apropar les reivindicacions d’uns als interessos d’uns altres, obviant edats i condicions socials.
La necessitat d’explicar Sant Andreu és imperiosa. I és que Sant Andreu té molta història, i també en tindrà en els anys propers, per tant s’ha de preservar el seu passat, present i futur. El fet que una editorial del districte hagi considerat la publicació d’un llibre amb continguts de la revista no fa més que confirmar el que he dit. Mantenir un llegat, una vigència pels qui vindran. Per a mi el Cap a Peus és de les meves primeres passes en el món del periodisme. Tampoc sé que em depararà la meva carrera ni on acabaré, però una cosa és clara. L’empremta que deixa la revista en qualsevol, sigui colaborador, coordinador o lector és enorme, per tot el que significa, i això s’ha de preservar.

Gerard Álvarez

Quan el De Cap a Peus no tenia internet

Temps era temps quan Internet no existia i les coses es feien d’una manera diferent. Els mòbils eren cosa de quatre i Instagram i Twitter sonava a xinès. Els ordinadors eren de pantalla fosca amb les lletres de color verd i les màquines d’escriure encara feien un bon ús. Tot això ve a tomb per explicar com era la redacció de la revista, avui la degana de la premsa veïnal, el Sant Andreu de Cap a Peus a principis dels anys noranta del segle passat. Situada en una rònega habitació d’una casa de planta baixa + pis del carrer de Rubén Darío, en ella ens hi reuníem per tal de confeccionar el proper número i fer balanç dels números endarrerits. La taula, de l’any de la picó, feia un soroll de nyigo-nyigo i a força de sentir-lo ens n’havíem acostumat.


L’esquema i proposta de disseny del proper número a editar era fet a mà i amb llapis negre, ja que d’aquesta manera si havíem de bescanviar de proposta d’article o maquetació era més fàcil i a l’hora de lliurar-lo al dissenyador el presentàvem net i polit. A voltes les presses eren més fortes i molts articles ja redactats eren corregits de camí a la Impremta Martín -lloc on s’editava la revista. Encara penso com no vaig ser atropellat per un cotxe; moltes vegades amb el neguit de voler fullejar el manuscrit no mirava si venia o no un vehicle en travessar un carrer. En la meva etapa de redactor en Cap de la revista – la més curta de totes en el càrrec- érem poquets i a voltes més d’un havia de fer quatre o cinc articles. Per tal que no sembles que un acaparava tota la revista signàvem amb pseudònim. En vaig tenir dos. El més conegut Galdric de Rocabruna i el més desconegut Roger d’Arsèguel. Un cop, en fer un escrit criticant al regidor Eugeni Forradellas aquest ens contestà amb una carta assenyalant a Roger d’Arsèguel com a noble (encara ric pels descosits). Fullejant números endarrerits m’he adonat que vaig arribar a fer collages de portades, acudits, fotografies i fins i tot il·lustracions (a l’escola se’m donava prou bé l’assignatura de dibuix). Tota una veritable experiència.

Tanmateix, la cosa més enriquidora de la meva etapa com a redactor en Cap, redactor i actualment com a humil col•laborador -potser el més antic de la casa-, han estat les coneixences dels companys de la redacció que m’han enfortit i als quals dec molt del meu modest bagatge en el camp de la periodística. Les entrevistes realitzades així com els reportatges també m’han aportat coneixements del territori i de les persones que l’habiten. El Sant Andreu de Cap a Peus, en definitiva, ens ha fet més humans i hem valorat molt més el nostre entorn immediat. Moltes gràcies als socis i a les sòcies, als lectors i a les lectores, al comerç del poble i als diferents membres de junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, l’entitat editora, per fer possible que cada número del De Cap a Peus sigui un miracle. Per moltes revistes i molts anys.
PAU VINYES I ROIG

Una mica de gotes d’històries

Entre les seccions més seguides i llegides del De Cap a Peus hi ha «Una mica d’història» i «Gotes d’història», les quals reflectien el bagatge de la memòria històrica de Sant Andreu de Palomar, des d’un vessant amena però al mateix temps rigorosa. El primer article es va publicar el 1987, a càrrec de Joan Vinyes i Riera. Algun cop el relat històric descrit va comportar polèmica amb les persones que s’hi veien reflectides o amb llurs familiars. No tothom va acabar de pair bé aquella narració històrica, realitzada, sigui dit de passada, sense cap voluntat d’ofendre ningú, sinó més aviat feta des d’un punt de vista diferent de com ho veien els afectats. Aquelles gotes d’història omplien un buit dins la minsa historiografia andreuenca del moment (les Fulles històriques de mossèn Clapés, i poca cosa més fins aquelles dates, era el material a tenir en compte). Per sort, avui s’ha avançat en la recerca del nostre passat com a poble i molts estudiosos hi han dit la seva des del rigor acadèmic.


Per tal de commemorar el quarantè aniversari de la revista Sant Andreu de Cap a Peus s’han seleccionat articles de les citades seccions «Una mica d’història» i «Gotes d’història» i s’han aplegat en un sol volum: Una mica de gotes d’història de Sant Andreu de Palomar. Coeditat per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar i l’editorial Llop Roig, coordinat per l’historiador Pau Vinyes i Roig; amb un saluda a càrrec de Santi Serra i Cullell, president de l’Associació de Veïns i un pròleg de la periodista Berta Solanas Ibáñez, qui en va ser una de les primeres redactores en Cap de la revista degana de la premsa veïnal barcelonina. Entre els autors dels textos seleccionats hi trobem els historiadors Martí Pous i Serra i Fèlix Oliver, el cantautor infantil Lluís Maria Panyella, el fotògraf Tomàs Fàbregas, el físic Joan Vinyes i Riera i les periodistes Berta Solanas i Francesca Morales.

Portada del llibre / LLOP ROIG


Els editors han cregut oportú, tot i el pas del temps i les noves descobertes en el camp de la recerca local, publicar-los de nou com a homenatge als pioners de la historiografia contemporània andreuenca. Els autors i les autores dels articles seleccionats han facilitat que altres historiadors hagin pogut aprofundir en el coneixement del nostre passat com a poble. El llibre està a la venda al local de l’Associació de Veïns i Veïnes i a les llibreries i quioscs de Sant Andreu de Palomar així com online a través de lloproig.cat