Si bé l’any passat, a la vigília de la pandèmia, es van celebrar manifestacions pel dia 8 de març, aquest any no ha estat de la mateixa manera. Al contrari que amb altres manifestacions, les programades pel dia 8 de març se’n van cancel·lar per precaució per culpa de la Covid-19. Tot i això, les reivindicacions no han parat. Mai ho faran fins que es faci justícia,
A Sant Andreu del Palomar tenim un exemple clar d’aquesta persistència. Es tracta de la plataforma d’urbanisme feminista de Sant Andreu. En aquest monogràfic parlarem amb la Neus Gramunt per conèixer una mica més de prop com és el moviment feminista al nostre barri, com s’articula i quin paper té en el conjunt social de Sant Andreu.


Explica’ns una mica quina funció té la plataforma d’urbanisme feminista?
“Vam crear la plataforma 9 Urbanisme Feminista per tal de denunciar totes les mancances urbanístiques del nostre districte des d’una perspectiva feminista, ecologista i de justícia social. Alhora també fem diferents activitats no-mixtes per tal de crear espais de sororitat i cures com el micro obert del passat 14 de març o la performance del 25 de novembre del 2019, on ens vam donar a conèixer”.


Com va sorgir la idea de fer aquesta plataforma?

“Va sorgir arran de descobrir el concepte de l’urbanisme feminista i adonar-nos de què totes ens havíem sentit insegures als carrers del nostre districte i que, tot i que la por i inseguretat no ve sols de les mancances urbanístiques sinó de la impunitat i quotidianitat de la violència masclista, sí que podíem intentar fer quelcom per visibilitzar el problema i millorar la situació”.


Sou una plataforma mixta o només formada per dones?

“En general som una plataforma mixta, tot i que la gestió principal de la plataforma la duem a terme només dones. Les marxes exploratòries que duem a terme són mixtes, ja que als carrers no sols es viu violència masclista, el racisme i la LGTB-fòbia, entre d’altres, també generen por i inseguretat al carrer a aquelles persones que les pateixen. Alhora, creiem que si una persona que no pateix cap discriminació d’aquesta mena participa en una marxa exploratòria, pot ser una bona forma de desconstrucció i formació, ja que la pot ajudar a posar-se a la pell de les persones que sí que pateixen violència i discriminacions als carrers”.

Neus Gramunt


Teniu seu social?
“No, no som una plataforma gaire gran i no tenim subvencions ni quotes, ens organitzem per xarxes socials i, si s’escau fer alguna reunió, la duem a terme en alguna plaça o bar del districte. Si alguna persona o entitat vol posar-se en contacte amb nosaltres ho pot fer via xarxes socials o correu electrònic”.


Quin paper té en el dia a dia la plataforma a Sant Andreu?
“El nostre objectiu és que en el dia a dia tothom qui ho necessiti pugui consultar els mapes que tenim penjats a les xarxes socials, per saber quines rutes són òptimes i on es concentren les mancances urbanístiques. Alhora tenim una iniciativa també per xarxes on tothom qui vulgui ens pot enviar fotografies de mancances o aspectes positius, seguin la visió de l’urbanisme feminista, que trobin pel districte i nosaltres les afegim als mapes i alhora podem anunciar una mancança puntual (com podria ser un carrer sencer sense il·luminació)”.


El passat 14 de març vàreu organitzar un acte/taller a la Nau Bostik de La Sagrera, quines conclusions en vau treure?
“Vam organitzar un micro obert i en ser un espai no-mixta vam experimentar molta confiança entre totes, moltes participants es van empoderar molt i ens van mostrar una part més íntima artísticament, ja que com que no se senten jutjades van agafar confiança en elles mateixes. Estem molt contentes i emocionades pel que vam aconseguir, era una idea ambiciosa, però entre totes vam fer-la possible. Tenim ganes de repetir-la, ja que el feedback que vam rebre de les que van participar o assistir va ser molt bo i creiem que crear un espai de cures i sororitat al districte pot ser molt positiu”.

Group of strong women vector


Organitzeu marxes exploratòries, sobre què tracten aquestes marxes?
“Consisteixen a recórrer una part d’un barri analitzant els carrers per on passem des de la perspectiva de l’urbanisme feminista. És a dir, ens fixem en si hi ha una il·luminació adequada, que no hi hagi cap pàrquing sense llum i càmera de vigilància, que el carrer sigui accessible per a tothom, que no hi hagi impediments per a aquelles persones que van amb cadira de rodes, cotxets, caminadors ortopèdics, etc. També ens fixem que tots els barris estiguin ben equipats, hi hagi prou zones verdes, poliesportius, comerç local i locals d’hostaleria per tal que hi hagi activitat als carrers durant tot el dia”.


Quins actes o mobilitzacions vau fer o participar el passat 8M?

“De forma individual totes les que formem la plataforma vam assistir a diferents mobilitzacions i activitats, cadascuna on va voler i poder assistir-hi. Com a plataforma vam organitzar el micro obert no-mixta el dia 14 de març, un espai de cures just en acabar la setmana del 8M on poder gaudir de diferents tipus d’art i de la sororitat entre totes. Tot i que creiem que aquests espais no sols són necessaris entorn del 8M, aquesta data està especialment atapeïda i és especialment cansada emocionalment parlant. També per això defensem que actes i mobilitzacions feministes van més enllà del 8M i és per això que com a plataforma ens centrem més en les marxes exploratòries que duem a terme de forma periòdica durant tot l’any i volem crear un espai de cures de forma periòdica també”.


Creieu que el 8M hauria de ser una reivindicació diària i constant on les institucions haurien de fer un pas endavant a l’hora de lluitar contra les violències masclistes i en contra de la desigualtat entre homes i dones?
“Totalment, tenim clar que és necessari un dia per visibilitzar la importància de les dones en l’àmbit del
treball i denunciar totes les desigualtats que vivim diàriament Això no implica que un cop passat el 8M ens hàgim d’oblidar de tot el que hem reivindicat en aquesta data. Les institucions han de fer un pas endavant, on realment es preocupin de la problemàtica real i busquin solucions.
Som moltes les entitats feministes que denunciem, visibilitzem i reivindiquem problemàtiques diàries que vivim les dones arran de les violències masclistes i de la desigualtat que patim, sense oblidar totes les entitats que tracten altres violències i discriminacions que també causen moltes altres problemàtiques diàries. Està bé que les institucions vulguin visibilitzar-nos i donar-nos veu, però per tal de lluitar contra les violències i desigualtats socials cal que les tinguin en compte i se’n preocupin diàriament”.


Teniu vinculació amb algun partit polític o algun corrent polític?

“No tenim cap vinculació amb cap partit polític, el feminisme, l’ecologisme i la justícia social són els aspectes polítics que ens mouen. No ens volem vincular amb cap partit polític en específic, ja que aquesta lluita és transversal i compartida”.


Creieu que els partits polítics haurien de fer més del que ja estan fent en aquest sentit?
“Sí, per molts avenços que s’hagin fet seguim vivint en una societat patriarcal on la desigualtat entre dones i homes i la violència masclista diària és evident, per tant, és necessari seguir lluitant per solucionar-ho”.


Algun d’aquests partits ha volgut col·laborar amb la feina que feu des de la plataforma?
“Hem col·laborat amb diferents entitats del districte i hem parlat amb diferents persones de diferents partits polítics. No hem fet cap acte en conjunt amb cap partit polític, però sí que alguna persona individual que forma part d’algun partit polític en concret ha assistit a les nostres marxes exploratòries o a alguna activitat i això ho veiem com a una cosa positiva”.


Teniu pensat seguir fent actes i tallers en els pròxims mesos? I si és així, sobre quines temàtiques?
“Per descomptat, com ja he comentat abans volem repetir el micro obert no-mixta i estem pensant en diferents actes i tallers per tal de ni vincular les cures exclusivament amb l’activitat artística.
Actualment, però és complicat organitzar actes i tallers, ja que les mesures de seguretat per la covid no permeten fer tot el que voldríem i en ser tan canviants fa que sigui complicat organitzar alguna cosa a uns mesos vista. Tot i això esperem que de cara a l’estiu puguem organitzar alguna cosa. Les temàtiques principals que tractem són feminisme, ecologisme i justícia social, tot i que de moment totes les nostres iniciatives fora de les marxes exploratòries han sigut de temàtica feminista”.


Teniu xarxes socials?
“Si, a l’Instagram i Twitter som @9.urbanismefeminista, el nostre Facebook és Nou Urbanismefeminista i el nostre correu electrònic és 9urbanismefeminista@gmail.com”.


Com veieu la plataforma d’aqui a un any?
“Amb l’informe de més barris enllestit per poder tenir una base més sòlida i intentar portar tant les mancances trobades com les possibles solucions a les institucions del districte. I esperem créixer tant en xarxes socials com en la participació de persones a les marxes exploratòries, ja que volem que aquest projecte sigui de totes i que entre totes millorem el districte des d’una perspectiva d’urbanisme feminista”.

Aquest any, afectada pel tema de la pandèmia, no s’ha deixat de reclamar, denunciar i reivindicar, com cada 8 de març els drets i les llibertats de les dones. El passat 8 de març, com cada any, va ser el dia de les dones, un dia on tradicionalment, dones i alguns homes reclamen la igualtat de drets entre els dos sexes, en tots els sentits i sectors, però també és un dia on se segueix denunciant la violència masclista que viuen les dones diàriament.
Aquest últim punt és on ens volem centrar, ja que, costa d’entendre que en ple 2021 la violència d’homes a dones sigui una cosa normalitzada dintre de la nostra societat.


Les violències sexuals, l’abús, l’assetjament, el maltractament físic i psicològic que segueixen patint les dones avui dia és un cas greu i molt perillós, ja que evolucionem en molts àmbits, però no en aquest.
I també parlem d’ASSASSINATS, diaris, constants, que fem com si no els veiem, com si sentíssim ploure… no, aquesta no és la manera. Com tampoc avancem en què l’home sigui el sexe fort també a l’hora de buscar feina, a l’hora de manar en les grans empreses o multinacionals, a l’hora que els nostres dirigents tornin a ser més homes que dones… el patriarcat i els privilegis dels homes segueixen sent la punta de llança d’una societat molt envellida en aquest sentit, amb idees del segle passat i sense cap mira a una evolució cap a millor.


Avui dia, encara hi ha gent que no sap que vol dir “violència de gènere”, si, encara n’hi ha, i els hi recordarem, per qui encara no ho sàpiga: La violència de gènere o violència masclista es dona majoritàriament d’homes a dones.
Aquest concepte fa referència a tot aquell tipus de violència que es dugui a terme vulnerant el benestar físic, psíquic o relacional d’una persona a causa del seu sexe o identitat de gènere. Es fa servir de manera intencional l’agressió, sigui mitjançant la força física o, amb el propòsit de causar danys, coaccionar, limitar o manipular a la persona objecte de violència. I és que, el 8M es denuncia tot això, però, només el 8M? Hi ha dones que lluiten diàriament perquè totes aquestes injustícies i feminicidis no caiguin en l’oblit després del dia 8. En aquest número, entrevistarem a una dona jove, d’una plataforma lluitadora i reivindicativa de Sant Andreu, on cal que llegim bé i reflexionem de si de veritat, doncs, però també homes, estem fent tot el possible per evitar tot el que hem esmentat. Els “micromasclismes” estan diàriament inculcats en la nostra societat, a vegades, sense que ens donem conta, i direu: “ostres, és que no hi he pensat”, doncs, pensem-hi i posem-hi solució. No hi ha excuses, comencem a combatre el masclisme com si fos un virus, que, realment, és el que és, un virus que cal fer desaparèixer. Cal ser conscients que la lluita contra el masclisme és diari i no es guanyarà anant un dia a una manifestació, es guanya dia a dia, a la feina, a casa, als carrers, a les institucions… siguem conscients i responsables.

Per això, com cada any, des del Cap a Peus volem reivindicar el dia de les dones com un dia que serveixi d’exemple per cada dia de l’any. Compromesos amb la lluita feminista i en contra de les violències masclistes, ens sumem a la denúncia diària pels drets i les llibertats de les dones. En ple 2021, sembla mentida que encara la gran part de la societat tingui la mentalitat de fa dècades. El patriarcat fa que aquesta situació de privilegi a favor dels homes segueixi la mateixa línia tot aquest temps i és una cosa que volem denunciar amb el nostre petit granet de sorra en aquest número. Arribarà un dia que deixarem de reclamar aquestes coses tan bàsiques i simples que haurien de ser totalment normals en una societat moderna i oberta.

Gerard Álvarez