Els Jocs Olímpics de Tòquio són a punt de començar. Amb un any de retard a causa de la pandèmia, amb la incertesa de la seva celebració fins fa pocs mesos, i amb tot un seguit de restriccions a tots els nivells, la cita olímpica ha arribat finalment i la representació del Club Natació Sant Andreu ja té les maletes a punt per gaudir de l’esdeveniment esportiu més important, per al qual ha fet falta una preparació de molts mesos.

El club serà present a Japó amb quatre representants, el mateix número de nedadors que van viatjar a Rio de Janeiro fa cinc anys. Llavors es va assolir el màxim nombre de nedadors olímpics representants del Sant Andreu, des d’aquell llunyà 1988 en què els pioners Joaquim Fernàndez i Sílvia Parera, juntament amb l’entrenadora Dolors Jané, van ser als Jocs de Seül internacionalitzant el nom de la institució que, no ho oblidem, està en plena celebració del cinquantenari. Dues de les nedadores que viatjaran a Tòquio repeteixen presència: la llorejada i veterana Jessica Vall, que a pocs mesos de fer 33 anys arriba en plena forma i amb aspiracions de fer un gran paper en les seves proves favorites, els 100 i els 200 braça. Exemple a seguir per les noves generacions, Vall és un cas atípic dins del panorama de la natació internacional, ja que va arribar a l’èxit ben entrada la vintena, quan les grans figures mundials ja es pengen medalles, i aspira al màxim a una edat en què moltes de les referències llegendàries ja han abandonat la competició. Sigui com sigui, i més enllà del resultat, el seu pas per Tòquio serà la recompensa a dues dècades de dedicació i esforç per mantenir-se entre el les nedadores top mundials malgrat la dura competència. Al seu costat, repeteix presència olímpica Àfrica Zamorano. Pocs imaginaven que aquella nena que aprenia a nedar fent cursets de natació a la piscina municipal, amb 23 anys faria la seva segona olimpíada. Cinc anys més experta que en el seu debut a Brasil, Zamorano nedarà els 200 esquena i els 200 estils amb pronòstic incert però amb l’objectiu de lluitar com a mínim per les finals. En el darrer quinquenni, Àrica ha esdevingut una referència i sense dubte un dels valors de futur més sòlids entre les nedadors del club.

Roda de premsa prèvia dels i les nadadores del CNSA als Jocs Olímpics/ FOTOGRAFIA CNSA

El quartet de Río es va completar, en el seu moment, amb la rellevista Marta González i la boliviana Karen Torrez. Aquest any, el pòquer andreuenc quedarà completat amb dos noms diferents. Per una banda, la castellonenca Lidón Muñoz, que intentarà explotar les seves virtuts coma velocista nedant els 50 i els 100 lliures, les proves estrella del programa olímpic i amb una competència difícil de batre. Sigui com sigui, la presència de Muñoz a Tòquio també és el premi a una trajectòria que l’ha duta, en els darrers anys, a ser protagonista en nombroses cites estatals i internacionals, i que ara, als 25 anys, culmina amb la participació olímpica i encara amb un ampli camí per recórrer. El quartet andreuenc es tanca amb el mallorquí Joan Lluís Pons, que encarnarà el retorn de la natació andreuenca masculina a uns jocs. Pons va participar en els jocs de Rio fa cinc anys, en el que era el seu debut, llavors com a nedador del Club Natació Palma. La seva incorporació al grup de treball del Sant Andreu li va permetre fer un salt endavant que l’ha consolidat entre l’elit estatal de la mitja distància i que l’ha portat a fer un creixement a nivell internacional que amb els jocs té la seva culminació. Als seus 24 anys encara la cita olímpica amb l’objectiu de ser entre els millors nedadors del món en la prova dels 400 estils.

Amb ells viatjarà l’entrenador Jordi Jou, artífex de tot plegat i que formarà part del quadre tècnic de la Federació Espanyola, acompanyant els seus esportistes i sempre atent a les necessitats de la resta de la delegació estatal.

JJ Aymerich