Al bell mig del cor del poble, a la plaça del Comerç amb el carrer Gran de Sant Andreu, sobresurt l’edifici de can Vidal, als baixos dels quals hi ha el Bar Versalles. Can Vidal situat en uns terrenys on abans hi havien unes cases de planta baixa més pis, propietat de Margarida Guardiola, fou construït per encàrrec del nou propietari Francesc Guardiola i Jubany – nebot de l’esmentada Margarida-, l’any 1907. 

Francesc Guardiola i Jubany fou un empresari fariner, associat el 1877 amb Josep Parera i Guardiola, amb qui crearà l’empresa Parera y Guardiola -més coneguda com la Farinera Fort Pius-, situada a la carretera de Ribes. L’empresa creix espectacularment i el 1882 decideixen adoptar el sistema austrohongarès, per tal de millor la qualitat i la producció de la mòlta de gra. El 1904 decideix canviar de domicili -vivia al carrer Major de Sant Andreu de Palomar- i se’n va viure a la Rambla de Santa Eulàlia -actualment de Fabra i Puig- en un casalot modernista fet expressament per a ell i la seva família i construït pel mestre d’obres Josep Codina. Actualment l’edifici, conegut com a can Guardiola, és un Hotel d’Entitats i oficina de la Conselleria de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Guardiola i Feliu va contraure matrimoni dos cops. Amb la darrera va tenir tres fills, Francesc, Pilar i Josep.

Segons l’historiador i capellà andreuenc Joan Clapés i Corbera a les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar (Catalònia, 1930-1931) en referència a les dues cases tot just esmentades més amunt:

“Abans, en el lloc que ara ocupa la tanca (es refereix al jardí del Casino “El Porvenir”, situat al carrer de Pons i Gallarza, números 5-7, -aleshores de Sant Llorenç-) hi era montada la Pescaderia (sic), tirant cap al carrer de Sant Andreu -actual Gran de Sant Andreu, i després s’hi instal·là la Carniceria (sic), que ocupava, ademés, dues cases del carrer Major de Sant Andreu, on s’aixeca el caseriu del Senyor Guardiola, davant la plaça del Comerç…”.

Imatge 1: La plaça del Comerç amb l’edifici modernista de can Vidal al bell mig de la imatge, l’any 1925. Almanac de Sant Andreu de Palomar / Fons Família Vinyes-Roig


Segons consta en el Registre de la Propietat Urbana de Barcelona: 

“El referido Don Francisco Guardiola Jubany en la escritura  que se calendará (sic), manifiesta:  que despues  de  derribar  las antiguas construcciones sobre el indicado solar  resultante  del principio descrito (…)  ha hecho construir bajo la dirección del arquitecto Don Miguel Pascual con sujección á los planos aprabados por el Ayuntamiento ,  la nueva finca resultante”. 

El nou edifici esdevenia un dels més alts de tot l’antic municipi; només el temple parroquial i les noves edificacions de la Fabra i Coats el superaven. Cal imaginar-se, a principis del segle XX, un territori poblat de cases baixes més pis i com a molt de dos o tres pisos. Can Vidal comptava amb soterrani -l’actual Sala Versalles-, baixos, quatre pisos i terrat, amb els seus respectius trasters.

Segons documentació conservada a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona l’edifici fou projectat el 1906. Francesc Guardiola i Jubany en data del 25 de juny de 1906 sol·licitava:

“Que deseando reedificar las casa nºs 43 y 45 de la calle Mayor S. Andrés de Palomar, agregando al solar una porción de terreno recientemente adquirida, con fachada en la calle de S. Lorenzo -actual Pons i Gallarza- a V. E.:

Suplica se suma conceder permiso para derribar las casas nºs 43 y 45 de la citada calle, cuyas fachadas miden en junto 11,40 metros y autorizar la reconstrucción con arreglo a los planos que por duplicado acompaña”.

Imatge 2: Sota-balcons de can Vidal (1907). Autor desconegut / FONS CARRETERA I MANTA

El 23 d’agost del mateix any li era concedit el permís d’obres. Els plànols del projecte anaven signats per l’arquitecte Miquel Pascual i Tintorer. Nascut a Sant Feliu de Llobregat, Pascual i Tintorer fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Llobregat, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona. Entre les seves obres destaquen l’església de Sant Fèlix de Sabadell (1884), el mercat de la Llibertat de Gràcia (1888), el Panteó Mulleras de Sant Gervasi de Cassoles (1889), el santuari de Sant Josep de la Muntanya a Gràcia (1894) i la parròquia de Santa Coloma de Gramenet (1915).

Tanmateix, l’autoria del projecte està entredit, atès un dels seus col·laboradors més estrets hi figura l’arquitecte Francesc Berenguer i Mestres. Tot fa indicar que el veritable dissenyador de can Vidal és Francesc Berenguer. Només cal observar les semblances entre l’edifici andreuenc i l’habitatge del carrer Gran de Gràcia núm. 77, conegut com Casa Francesc Cama,  l’autoria del qual està atribuïda segons el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Antoni Ramon i Graells a Francesc Berenguer, tot i què els plànols són signats per Manuel Pascual Tintorer. Les similituds són raonades i només, com exemple, cal fitxar-se amb els sota-balcons d’ambdues construccions i albirarem còpies quasi idèntiques (a les fotografies que adjuntem es pot observar amb més claredat). Totes dues edificacions són contemporànies. La gracienca construïda el 1905 i l’andreuenca el 1907.

Sota-balcons de la Casa Francesc Cama (1905). Autor desconegut / FONT: VIQUIPÈDIA

Francesc Berenguer i Mestre, nat a Reus el 1866, va ésser un arquitecte modernista. Tot i no acabar els estudis d’arquitectura se’l considera l’autor de nombrosos projectes arquitectònics. Amic íntim d’Antoni Gaudí, amb qui col·laborà estretament en diversos encàrrecs fins la seva mort als quaranta-vuit anys (1914). El fet de no tenir el títol d’arquitecte comportarà molts embolics dins del món acadèmic en l’atribució de la seva obra. Encara a dia d’avui hi ha seriosos dubtes de les autories de Gaudí, ja que algunes obres son considerades com a realitzades per Francesc Berenguer. Alguns exemples polèmics són la Casa-Museu Gaudí al Parc Güell, el disseny de la façana del Palau Güell – edifici modernista del carrer Nou de la Rambla i executat per Gaudí-, la torre Miranda de Llinars del Vallès, propietat de Damià Mateu i Visa i segons correspondència del mateix Mateu on especifica l’autoria de Berenguer,…

Actualment l’edifici allotja el carismàtic i centenari Bar Versalles, una escola d’idiomes i habitatges en lloguer. Desconeixem l’origen i el perquè del nom de “can Vidal”. Tanmateix, el nom més apropiat seria el de Casa Francesc Guardiola, atès que ja existeix un can Guardiola a la Rambla de Fabra i Puig, propietat del mateix Francesc Guardiola i Jubany. 

Pau Vinyes i Roig