Al Cap a Peus de passat mes de febrer ens fèiem ressò dels efectes de la pacificació del carrer Gran sobre la reordenació del trànsit i la mobilitat a Sant Andreu. Efectivament, tant bon punt el carrer Gran es va convertir en un eix ciutadà, un punt de trobada per passejar, per comprar etc. els cotxes que abans hi passaven no van desaparèixer, sinó que es va desviar cap a carrers estrets i en cap cas planificats per absorbir gran quantitat de vehicles, la qual cosa ha esdevingut un problema que cal resoldre.

Cèlia Vallès

El futur de les ciutats passa per una total reordenació de la mobilitat, on l’ús de vehicles, per motius de congestió i contaminació està cridat a veure’s reduïts substancialment. Com ja passa en moltes ciutats europees, el redisseny de l’urbanisme passa per treure espai als vehicles per tal que els ciutadans puguin donar-li un nou ús, fent les ciutats a mida per a les persones i no per als vehicles, i sobretot millorant la qualitat de l’aire (una necessitat urgent en el nostre cas). Es tracta d’una estratègia a llarg termini. Durant molt anys el cotxe ha estat el centre de la planificació i les inèrcies son lentes i difícils de canviar.  Un exemple ben actual és la revolta escolar iniciada a Barcelona a finals de 2020, on des de les associacions de famílies d’alumnes de diverses escoles, van iniciar una campanya per reclamar una major pacificació als entorns escolars, menys contaminació i menys soroll. Una campanya que ja s’ha estès a més ciutats catalanes i fins i tot a la resta de l’Estat.

És per aquest motiu que quan som davant d’actuacions com la del carrer Gran, que mostren quin serà el model de ciutat (seguint els models que s’estan implementant en molts països europeus) i que tenen un impacte positiu, cal actuar sobre aquells efectes indirectes que produeix. Mentre no es consolidi la reducció de vehicles, i el transport públic esdevingui, encara més, una alternativa eficient de mobilitat, cal resoldre aquells efectes negatius que s’esdevenen i que impacten en la quotidianitat de molts veïns.

Cartell reivindicatiu de la Plataforma a la plaça Marià Brossa. Imatge: Fem Crida. Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu

I això és el que està passant ara a Sant Andreu, i per aquest motiu es va crear la Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu, que ha posat sobre la taula aquest problema per tal que l’Ajuntament hi posi solució. A principis de 2021 van organitzar un seguit de passejades pels carrers entorn a la plaça Marià Brossa i en el seu manifest destacaven que “des de la pacificació del carrer Gran de Sant Andreu, l’itinerari Agustí Milà – Segarra – Marià Brossa – Servet – Arbúcies – Matagalls – Malats – Fraga – Pons i Gallarza, s’ha convertit en l’artèria principal d’entrada al nucli antic pels vehicles provinents de la Trinitat Vella, Ronda de Dalt i Litoral, Passeig Valldaura i les diferents vies d’entrada la ciutat” destacant que hi havia problemes amb cotxes, que excedien la velocitat prevista en aquells carrers ja pacificats, també amb camions i vehicles de mitjana i gran dimensió que quedaven encallats en alguns dels girs estrets que hi ha en aquest itinerari i també el cas de motocicletes que fan curts trams en sentit contrari per tal de fer drecera i evitar una gran volta per Sant Andreu. A principis de febrer la Plataforma va tornar a fer sentir la seva protesta aquest cop fins a la plaça Orfila i a l’audiència pública sobre l’estat del districte. També han fet actes reivindicatius amb jocs per a infants a la plaça Marià Brossa, i a finals de juny feien una nova reivindicació construint una casa de cartró a la cruïlla del carrer Servet amb Arbúcies, un estret gir que ha esdevingut molt perillós per als vianants.

Reivindicació d ela Plataforma a la cantonada del carrer Arbúcies amb Servet. Imatge: Fem Crida. Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu
Cartells reivindicatius al carrer Agustí Milà, prop de la cantonada amb Segarra. Imatge: Fem Crida. Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu

Tal i com diu la Marta Genís, membre de la Plataforma “s’han despacificat aquests carrers. Es van fer els desviaments sense preparació, ni senyals de trànsit, ni previsió. La sensació que tenim és que quan van pacificar el carrer Gran no van tenir en compte l’efecte que podria tenir”. En crear-se la Plataforma van elaborar un detallat estudi sobre la freqüència de pas de vehicles en diferents dies i horaris i van elaborar un seguit de propostes de millora. Se’ls fa llarga la reivindicació, perquè des de l’Ajuntament, inicialment els va costar reconèixer el problema, admetien que havien previst que gran part del trànsit que passava pel carrer Gran s’evaporaria, és a dir, que el volum de cotxes disminuiria però no que agafarien rutes alternatives. “Des de l’Ajuntament ens diuen que ens escolten i que tenen un pla, però no hi veiem solució, i el nostre dia a dia se’n ressent molt”. Certament passejant amb la Marta pels carrers afectats, notem un transit constant per uns carrers que abans eren ben silenciosos i calmats. S’han fet malbé pilones, arbrat i pavimentació, i hi ha girs que realment suposen un perill per a la integritat del vianant. Des de la Plataforma ens comenten també que si bé s’ha pres una mesura que havien sol·licitat com es el canvi de sentit del carrer Gran entre Joan Torras i Malats, que hauria d’evitar el pas pels carrers afectats, la senyalització que s’ha posat és equívoca i fa que gairebé cap vehicle l’utilitzi. La Marta comenta també que “ens fa por aquesta dinàmica d’afrontar aquest problema amb poca capacitat o voluntat resolutiva, ara per ara no veiem solució i temem que un cop es posi en marxa el mercat remodelat (especialment mentre desmantellin la carpa provisional del carrer Sant Adrià) la cosa empitjori”.

Per part de l’Ajuntament, el passat febrer, arran de la intervenció de la Plataforma a la consulta pública, la regidora del Districte, Lucía Martín, va comprometre’s aposar fil a l’agulla. De fet, s’ha posat en marxa una comissió de seguiment on hi participa la Plataforma i entitats veïnals, i s’ha dut a terme un estudi de mobilitat que inclou també la reordenació del trànsit al voltant del Mercat. L’estudi de mobilitat, que va ser complementat amb sessions participatives, el va dur a terme l’Ajuntament i inclou una enquesta sobre mobilitat als veïns i analitza freqüències de pas en diferents dies i hores de la setmana, i s’hi pot veure clarament com l’eix secundari que constitueix el carrer Agustí Milà, Segarra, Servet, Arbúcies, Malats té una sobrecarrega tant de vehicles privats com de vehicles mitjans i grans de transport de mercaderies. Un diagnòstic que ve a refermar el que ja havien fet des de la Plataforma. Ara doncs tenim un diagnòstic que dona la raó als veïns, però “de moment no tenim la sensació que hagi de servir per aportar solucions” diu la Marta.

Imatge de l’anàlisi de mobilitat de cotxes i camions entre les 8 i les 9 del matí a Sant Andreu. On s’indiquen els dos punts d’alta densitat al carrer Agustí Milà i al carrer Santa Coloma Font: Ajuntament de Barcelona

Així mateix, també es pot veure en aquest diagnòstic de l’Ajuntament la sobrecàrrega de trànsit en un altre part de Sant Andreu, concretament al carrer Segre i Santa Coloma. Dos carrers que estan absorbint molt transit que abans passava pel carrer Gran ja que canalitzen el trànsit procedent de Torras i Bages que van cap a la rambla d’Onze de Setembre/Fabra i Puig, la qual cosa té un impacte molt gran en un espai on s’hi apleguen fins a quatre centres educatius. Un element destacat que s’afegeix als impactes de la redistribució del trànsit a Sant Andreu.

Així doncs, ara existeix una fotografia molt detallada de la mobilitat a Sant Andreu, i s’hi observen diversos elements. El principal la redistribució del trànsit arran de la pacificació del carrer Gran, amb incidència en un seguit de carrers que reclamen una solució. Però també s‘hi pot observar com ens movem els andreuencs a peu, en bicicleta o en patinet. Alhora l’increment de trànsit de distribució de mercaderies molt influït pel lliurament de productes comprats per internet no facilita l’alleujament d’aquest tipus de trànsit cada cop més present als nostres carrers. I es que la mobilitat tal i com la tenim ara a sant Andreu, requereix una solució amb una doble òptica. D’una banda resoldre els problemes més immediats que incomoden veïns en el seu dia adia, i de l’altre cal pensar més a llarg termini com ha de ser la mobilitat del futur. Com s’ha de combinar l’equació de pacificar carrers, reduir sorolls, contaminació i perillositat amb la redistribució del trànsit de manera que no generi nous problemes en altres indrets.  Caldrà paciència, col·laboració i implicació dels veïns i veïnes del poble, la feina feta per la Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu, n’és un bon exemple i iniciatives com la revolta escolar, que de ben segur arribarà també a Sant Andreu posen i posaran sobre la taula la necessitat de tenir una mobilitat amb el menor impacte possible sobre l’espai guanyat a les persones,  a nivell de soroll, de contaminació, de seguretat viària etc.

Xavier Aragall Flaqué