Els oficis artesans van desapareixent o van quedant en l’esfera local i privada. La mecanització ha revolucionat el món del treball. A Sant Andreu de Palomar vam poder gaudir durant anys del darrer boter del Pla de Barcelona en actiu. En el tram conegut del carrer Gran com la vorera alta hi tenia el seu taller Manel Pujol i Casas. Nat a Sant Andreu de Palomar el 9 de gener de 1926, va heretar l’ofici del seu pare  Joan Pujol i Papiol. Nissaga que es remunta fins l’avi de Manel, Pere Pujol. Besavi i avi, van tenir molta demanda arran de les exportacions de vi a l’antiga colònia espanyola de Cuba.

FOTO: Manel Pujol al seu taller. Imatge reproduïda en un calendari de FECSA de l’any 1990. Fons Família Pujol-Durban.

L’antic terme municipal andreuenc així com els municipis propers eren farcits de camp de vinyes, per a aquest motiu es feia necessari disposar de bótes per a emmagatzemar el vi i de portadores per a recollir el raïm. La urbanització del territori tal com el coneixem avui -Nou Barris, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola del Vallès, Sant Joan d’Horta, Sant Martí de Provençals,…- va comportar que la demanada de construir bótes decaigués i en Manel s’hagués de reinventar. Aleshores es dedicà de ple a fer bótes per a ús domèstic o decoratiu, reparar velles bótes o fer cubells per a les saunes. El seu fill, Joan Pujol i Durban (1962), fruit del matrimoni amb Josepa Durban i Tubau (1936-2000), de menut l’ajudava a polir les bótes i a fer petits encàrrecs.

Pel taller d’en Manel solien passar-hi escoles de primàries i ell els rebia amb els braços oberts i els hi feia petites demostracions de l’ofici. També, passavolants que en volien descobrir els petits detalls que l’artesà feia anar amb destresa. El taller, un cau ple d’eines, fustes i un reguitzell d’utensilis, tenia aspecte de cova on el pas del temps no s’hi notava. Talment com si l’escenografia fos del dia de la inauguració del local. S’hi respirava un aire de poble i el repic del martell encaixant les peces de les bótes n’era el so quotidià. Segons ens comenta el seu fill Joan, solia treballar des de les 7 del matí a les 7 del vespre, amb petites aturades per esmorzar, dinar i fer una petita becaina havent dinat.

En jubilar-se als 65 anys el  1996, Sant Andreu i Barcelona van deixar de tenir l’últim artesà dedicat al mon de la fabricació de les bótes de vi i d’altres licors. Només ens queden les imatges immortalitzades per fotògrafs amateurs i professionals, com les del seu propi fill o les del reconegut fotògraf andreuenc Xavier de la Cruz i Sala. El proppassat dia 18 de juliol Manel Pujol i Casas moria acompanyat dels seus familiars més propers. Soci de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar des de feia temps, entitat que vol expressar el seu condol a familiars i amics. Que la terra li sigui lleu.

Pau Vinyes i Roig

Agrair al seu fill Joan la col·laboració en la confecció del present obituari.