Després d’ un estiu força mogut a les oficines del Narcís Sala, va arribar l’ inici de la nova temporada. Les circumstàncies no eren les millors: fitxatges dubtosos, un entrenador força desconegut i que arriba molt tard… Però el que si que es manté impertorbable és la força del seguidor andreuenc, que passi el que passi, anima i crida any rere any. Més encara aquesta temporada, després d’una temporada quasi bé sencera a porta tancada. A més, ens trobem amb un format nou de lliga que encara redueix més la possibilitat d’ ascendir de categoria. Però, anirem per parts.

El format ha enquadrat a la Unió a la tercera RFEF. Pot semblar que no ha canviat res perquè a nivell de rivals, la majoria són molt coneguts pels seguidors. Res més lluny de la realitat. El no ascens de la passada temporada fa que la UESA caigui una divisió. Més dramàtic és encara si ens posem a pensar que s’ha de fer per poder pujar. L’ únic equip que puja directe és el líder del grup. Del segon al cinquè entren a una fase eliminatòria que primer els fa competir entre ells i, posteriorment, amb un altre equip de l’ estat espanyol. Es miri com es miri, és molt complicat.

La celebració del gol de Germán Fassani davant el Manresa / JUDIT ANDREU

Passem a la pretemporada. A nivell personal penso que s’ha trigat molt a portar un entrenador que pogués posar en marxa un projecte. Van sonar entrenadors contrastats i amb experiència a la categoria, però finalment va arribar David Almazán. Després es va produir un degoteig de fitxatges, alguns millors que altres. Inclús els resultats de la pretemporada no han estat dolents, havent guanyat el torneig d’ Històrics al Guinardó. Alguns dels fitxatges, el dia que escric aquest article, segueixen sense ser inscrits. Són, curiosament, els que més dubtes han despertat durant aquests partits.

I, acabat de sortir del forn, el primer partit de lliga. El Manresa visitava el Narcís Sala en un partit amb molt bon cartell. L’ equip bagenc ha fet una molt bona feina estival i es va veure plasmat al verd. De fet, personalment penso que el 1-1 final no va fer justícia a l’ equip visitant. Es va veure una UESA molt inoperant amb la pilota, sense solucions a la pressió asfixiant del Manresa. De fet, el gol andreuenc es produeix en una acció aïllada de Fassani, que amb un gran moviment de 9 va avançar a la UESA. Més enllà del gol, la Unió va anar a remolc tot el partit, defensant amb els 11 jugadors per darrere de la pilota. Semblava un equip professional i molt treballat contra un grup de juvenils. Com he dit, el millor el resultat.

Queda moltíssima feina a fer si volem un equip protagonista, que és el que sol·licita el soci. De moment, el més pròxim és visitar al Girona B a Riudarenes i rebre la visita de la Pobla de Mafumet. Desitgem tota la sort del món als quadribarrats, ja que, tot i ser bastant crític, convé recordar que això no fa res més que començar. Som-hi UESA!