Els orígens de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar cal cercar-los en la Comissió de Cultura del Casal Catòlic. En aquesta entitat s’hi van aixoplugar una munió de veïns amb la ferma voluntat d’encaminar-se cap a l’assoliment de millores polítiques, socials i culturals, en un context de repressió i duresa dictatorial, a les acaballes d’un règim com el franquista que esdevingué un testimoni d’excepció de la voluntat de canvi de la societat catalana.

És en aquest context històric que, el 12 d’octubre del 1971, tot aprofitant que era dia festiu, un grup de persones es reuniren per a elaborar els estatuts d’una nova entitat: l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. Després d’un llarg  procés de tràmits, el 23 de maig del 1972 es legalitzava l’entitat veïnal andreuenca.

El sentit de pertinença a una comunitat arrelada al seu passat històric era ben viu. Aquest desig enllaçava amb el fet d’assolir quotes de progrés urbà i de benestar social i cultural. L’esclat del moviment associatiu veïnal a finals dels anys seixanta i principis dels setanta es refermà en tota l’àrea metropolitana barcelonina, i Sant Andreu no en podia estar al marge. Per tal de no aixecar sospites, els primers fundadors de  l’Associació de Veïns estaven desvinculats de la participació política clandestina. Eren  persones sense antecedents destacats en la lluita antifranquista –fet que hagués comportat la possible il·legalització de l’entitat acabada de crear.

Sant Andreu de Palomar, com molts d’altres barris perifèrics, estava necessitat d’una reorganització urbanística urgent. També es feia evident la manca de serveis bàsics diversos, com ara un institut públic, escoles bressol i un centre sanitari en condicions. Tenir en compte, a més, qüestions de rerefons com el fet de no disposar de llibertats democràtiques, d’una nul·la defensa i d’un retrocés dels drets nacionals del poble català. Són anys de pedra picada, d’esforços constants i de grans canvis.

L’arribada dels primers ajuntaments democràtics féu que les associacions de veïns deixessin de tenir aquest màxim protagonisme i entressin en un degoteig constant de pèrdua de rol reivindicatiu. Caldria esperar fins a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta –en plena febre olímpica- per tornar a recuperar el protagonisme ciutadà.

És en el context de la reivindicació de la recuperació de la Rambla de Sant Andreu de Palomar que de nou ressorgeix el moviment veïnal andreuenc. Amb el recolzament de centenars de veïns i entitats del poble s’anà teixint la Comissió Pro Rambla, encapçalada per la pròpia associació de veïns, que lluità per aconseguir desfer un greuge històric viscut a les acaballes dels anys seixanta del segle XX. El 1993 la Rambla era un realitat de nou i els andreuencs i les andreuenques podien passejar pel passeig de Fabra i Puig  com ho havien fet els seus avantpassats. Paral·lel a la reivindicació de la Rambla s’aconseguí salvar de l’enderroc la casa modernista de Can Guardiola -situada en el mateix passeig. De nou el veïnatge fou cabdal per a la seva salvaguarda. Malauradament no s’aconseguí salvar la masia de Can Nyau, enderrocada per mandat municipal socialista el 1992. I entremig d’aquestes lluites veïnals s’afegia una de nova: “Can Fabra per a equipaments”. L’antic Vapor del Rec, edifici propietat de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats passava a mans municipals i el consistori pretenia convertir l’espai en habitatges tot defugint de la proposta veïnal de reconvertir l’edifici central -l’únic que es salvà de la piqueta- en equipament públic i zona verda. Finalment tot just iniciat el segle XXI l’ entorn es convertí en els Jardins de la Fabra i Coats i la plaça de Can Fabra i l’antic edifici fabril allotjà la Biblioteca Ignasi Iglésias i el Centre Cultural Can Fabra.

El nou mil·lenni s’iniciava amb noves mobilitzacions i reivindicacions com “Salvem el Cementiri” o “Salvem el Cas Antic” -nom erroni, atès en català hauria de ser nucli antic. La primera escomesa feia referència a la intenció de l’Ajuntament de Barcelona d’ubicar un tanatori al bell mig del cementiri tot enderrocant la capella i nínxols situats en aquell indret, i la segona en la línia de dur a terme accions per a la salvaguarda del nucli antic andreuenc, sobretot protegint el seu entramat històric i les cases antigues i la seva edificabilitat. Totes dues lluites van donar el seu fruit, però sense l’acció ciutadana no hagués estat possible.

En les dues darreres dècades d’altres accions reivindicatives han estat en primer pla i continuen sent protagonistes de les fites veïnals. Per posar alguns exemples trobem la recuperació del recinte de la Fabra i Coats per a equipaments culturals, educatius i de memòria històrica; els terrenys de les antigues Casernes de Sant Andreu, la pacificació del carrer Gran,… I a tot aquest conjunt d’accions cal afegir d’altres reivindicacions socials com la lluita contra l’abús en el rebut de l’aigua -ara ens engalten impostos en la mateixa factura i muts i a la gàbia-, per una sanitat pública i a l’abast de tothom,  les millores per a la recollida selectiva del porta a porta,…

Però en el terreny cultural tampoc s’ha abaixat la guàrdia i s’han realitzat campanyes a favor de la normalització lingüística del català, la conversió de les antigues cotxeres de la Rambla en teatre i cinemes, la col·laboració en l’edició de llibres, el suport actiu en el Primer Congrés de la Gent de Sant Andreu de Palomar i en la Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar -sent-ne l’embrionari de la recuperació de la festa major com a espai de cultura popular  a finals dels setanta i principis dels vuitanta del segle passat.

Tot aquest reguitzell de reivindicacions veïnals -i moltes més que per manca d’espai no podem esmentar- ha estat possible gràcies als homes i dones de l’associació de veïns  que al llarg de 50 anys  han capitanejat les lluites amb el recolzament d’una part important del poble andreuenc. A tots ells i a totes elles els hi devem el nostre més ferm i calorós homenatge. Ells i elles són els protagonistes de la història recent de Sant Andreu de Palomar.

Pau Vinyes i Roig

Ex-vocal de Relacions Públiques de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar