Ja han passat 50 anys des de la creació d’una entitat veïnal que va néixer en un marc dictatorial, en un Sant Andreu que acumulava molts dèficits socials i urbanístics fruit d’una dictadura mediocre que mai va pensar en el benestar dels ciutadans, sinó en la submissió i repressió d’aquests, però que sí que pensava en les elits econòmiques i polítiques guanyadores de la guerra civil que prioritzaven els seus beneficis econòmics i perpetuar els seus privilegis sense cap tipus de mirament i respecte per totes aquelles coses que dignifiquen la vida de les persones: educació, cultura, civisme, salut, treball digne, i un urbanisme pensat per a les persones que hi viuen.

reunim vuit persones que han estat al capdavant de l’associació per reflexionar sobre el moviment veïnal avui

Aprofitant aquest aniversari, hem reunit un grup de persones que han estat presidents de l’associació, des dels que van començar amb empenta i valentia, com en Francesc Porret als que van continuar, ja en democràcia, encapçalant moltes reivindicacions que permeten tenir un poble més dignificat: Ana Moure, Pere Massanet, Jaume Domènech, Josep Castells, Lluís González, Genís Pascual, fins a l’actual president Santi Serra. La trobada serveix per reflexionar sobre el moviment veïnal, la seva vigència actual en un marc social i polític que ha canviat molt, i també es parla de com encarar el futur. També serveix per parlar amb sinceritat, es planteja si el moviment veïnal està davant d’un cicle acabat o no, es parla de la dificultat d’iniciar una campanya veïnal avui en dia, de la manca de forces i iniciativa davant del no recanvi generacional etc. Però també es plantegen elements en positiu, l’entitat segueix essent una eina amb prestigi i legitimitat per una part del veïnat, i té les estructures i experiència per mediar amb la laberíntica relació amb les administracions.

Els presidents de l’AVV. D’esquerra ( Francesc Porret, Genís Pascual, Pere Massanet, Jaume Domènech, Santi Serra, Ana Moure i Josep Castells) /ANDREU CARRASCAL

Pluralitat d’actors cívics i polítics.

En el debat entre expresidents es comenta que la situació de les associacions de veïns no deixen de ser un reflex de la societat actual, més individualitzada amb menys àmbits de trobada col·lectius i menys sentiment de pertinència a un àmbit local com Sant Andreu amb l’impacte que això suposa per les associacions de veïns. Al mateix temps, és evident que hi ha moviments col·lectius que segueixen vius i actius però podem dir que s’ha diversificat, existint ara una pluralitat d’actors cívics i polítics amb reivindicacions com les que canalitzaven abans les AVV. Per tant, el moviment veïnal ha de saber torbar noves fórmules per establir sinèrgies amb altres plataformes, grups, entitats, col·lectius, cooperatives etc. amb objectius similars. Com a exemple es posa el cas de la Plataforma per a la Distribució del Trànsit a Sant Andreu que es va iniciar per iniciativa d’un grup de veïns directament afectats a la qual l’AVV va recolzar posteriorment.

Els expresidents durant la trobada a la seu de l’AVV / ANDREU CARRASCAL

També és cert que ara hi ha eines de participació ciutadana i de comunicació amb l’administració que abans no existien i que era una cosa que acostumava a centralitzar l’associació de veïns, a la qual les persones hi acudien per denunciar una situació, informar d’una queixa, demanar informació etc. A tot això cal afegir la importància en l’agenda política i social de temes que tenen un abast global (qualitat de l’aire, impacte del canvi climàtic, precarització laboral etc) sobre els que l’associació hi té poc marge de maniobra per canalitzar una mobilització amb resultats tangibles en el dia a dia dels veïns. És difícil si no hi ha una “foguerada” és a dir que sorgeixi algun element d’impacte directe al poble.

Reivindicacions tangibles i emblemàtiques

Enllaçant amb l’element de l’agenda de temes globals, als quals hi podem afegir també la violència contra les dones, el rebuig a la immigració, el model turístic, el model de comerç canvis d’hàbits de consum amb impacte sobre eixos comercials i els mercats municipals, etc. es parla que cal tenir present que avui no tenim grans dèficits com hi havia abans. Evidentment hi ha reivindicacions però son més puntuals i no prou grans per arrossegar a la gent com podia ser la reivindicació d’escoles, espais com Can Fabra, la rambla etc. En aquest sentit en Francesc Porret, qui fou un dels fundadors de l’associació, recorda que aquesta va sortir en un moment molt especial, on Sant Andreu va poder trobar amb l’associació un canal molt bo per reivindicar i defensar coses específiques en un moment en que la població s’havia duplicat i fins i tot triplicat i la mancança d’equipaments era més que flagrant. El moviment veïnal va anar entitat per entitat de Sant Andreu per tal d’arrossegar al màxim d’actors socials i la primera reivindicació va tenir una amplia mobilització: l’escola i la zona verda de la Pegaso. En aquest sentit s’indica que les reivindicacions emblemàtiques, com la de la Rambla, la defensa del cementiri i més recentment per salvar el casc antic, eren reivindicacions que anaven més enllà, que tenien un gran efecte multiplicador i cohesionador.

Peu de foto: Frencasc Porret, un dels fundadors de l’AVV durant la trobada d’expresidents. ANDREU CARRASCAL

Ara no hi ha tantes reivindicacions tangibles com hi havia abans. Hem passat d’una dictadura que deixà moltes coses per fer, també hem passat per una transició, que a molts ens va desencisar, i que per tant mantenia vigent la reivindicació veïnal i van seguir els anys dels governs democràtics on mica en mica es van anar desarticulant els moviments veïnals alhora que les grans infraestructures, reivindicacions i mancances, amb més o menys efectivitat, s’anaven resolent. 

En aquest sentit es posa com a exemple la revista Cap a Peus, que reflecteix exactament aquest fet. Si abans era el canal pel qual es comunicaven i s’informava de les reivindicacions, ara hi ha números en el que no es parla de cap reivindicació concreta però en canvi es fan articles més d’informació i reflexió sobre temes més globals, menys tangibles, però que també acaben tenint incidència en el nostre dia a dia.

Les formes de mobilització social avui

A aquests dos elements esmentats, la pluralitat d’actors i les noves tipologies de reivindicació, cal afegir l’esclat de les xarxes socials digitals. Aquestes canvien de dalt a baix la forma de comunicar-nos i difondre la informació dels moviments socials. S’atomitzen les fonts d’informació tot afectant la qualitat i veracitat de la mateixa. Tots els actors polítics i socials, independentment de si son partits polítics, administració, organitzacions no governamentals, agrupacions, plataformes, entitats de cultura o lleure, o fins i tot ciutadans a nivell individual poden tenir més o menys rellevància en el mitjans i iniciar protestes, mobilitzacions o reivindicacions. A més l’exagerada velocitat de la informació fa molt difícil pensar pausadament, contrastar, analitzar pros i contres de les iniciatives tot provocant una reacció impulsiva davant de fets i elements que circulen per les xarxes i que mereixerien temps, reflexió i un coneixement més tècnic o aprofundit. Certament aquí l’associació de veïns té el risc de perdre prestigi i legitimitat guanyat en anys i anys d’activisme i seria difícil (ni tindria els mitjans) per l’associació tenir un expert en comunicació i gestió de continguts per tenir presència diària en xarxes socials.

Lluís González, Genís Pascual i Francesc Porret durant la trobada / ANDREU CARRASCAL

“Al costat de casa no!”

La nova dinàmica de es xarxes socials i la individualització es donen en un marc on tenim una agenda de canvis socials globals que demanen ja esforços individuals (que afecten el nostre dia a dia, casa nostra, fins i tot la intimitat) i això és molt complex. Aquest fet entronca amb el que els analistes polítics anomenen en anglès “Not in my backyard”, que podem traduir aquí com “Al costat de casa no” i es refereix a la reacció organitzada de ciutadans per tal d’oposar-se a equipaments o instal·lacions que consideren perillosos o molestos, un exemple seria que si bé tots volem tenir l’aigua dels rius netes, pocs son els que estan disposats a tenir una depuradora al costat de casa. Parlem aquí que si volem que la qualitat de l’aire millori o que el canvi climàtic s’aturi, calen noves planificacions de la mobilitat i de la gestió de residus urbans. Si això es conjuga amb una gestió política més que millorable i amb l’agenda electoral dels partits polítics, tenim un escenari com l’actual, on enlloc de buscar consensos per uns temes de crucial importància per a les properes generacions, es genera un escenari conflictiu on tots hi sortim perdent, i on un actor social com l’associació de veïns queda descol·locat. En aquest punt, la conversa entra de ple en el cas del Porta a Porta.

Santi Serra, actual president de l’AVV durant la trobada / ANDREU CARRASCAL

El recolzament per part de l’associació a aquest nou sistema de recollida de deixalles, ve de lluny i del recolzament d’anys i anys a l’agenda ambiental i de residu zero. A mateix temps la implementació del porta a porta per part de l’Ajuntament ha tingut mancances, no s’ha consensuat ni s’ha escoltat la veu dels veïns tal i com hagués calgut en un cas així que afecta rutines diàries. Mancances importants sobre els quals l’associació ha estat constantment darrera per tal de millorar i, si calgués, canviar el model. La conjugació d’aquesta política mal implementada, amb la diversificació d’actors socials i les noves dinàmiques de les xarxes digitals ha generat una oposició destacada i ha fet que l’associació hagi estat objecte d’incomprensió, pressió i  fins i tot insults en un grau mai vist en els 50 anys d’història, i no és que hi hagi poca experiència viscuda.

Anem acabant aquesta trobada conscients que la conversa ha repassat un seguit de punts que obliguen a repensar com ha d’articular-se el moviment veïnal avui, com impulsar o sumar-se a les reivindicacions actuals, com articular-se amb altres actors. No és poca feina, però està clar que encara té un paper destacat, el mitjans i la gent no son els mateixos que abans, però hi ha l’experiència, hi ha l’estructura, punts importants sense els quals un actor social no pot fer gaire cosa. Així mateix, cal incidir més en les noves vies de difusió i comunicació de missatges i de la feina que es fa. L’associació és un actiu de Sant Andreu, que pot activar-se ràpidament davant una reivindicació, que pot aglutinar forces per ser interlocutor amb els governs municipals i que té la capacitat de posar-se les ulleres de la complexitat davant d’actituds simplistes alhora d’abordar reivindicacions urbanístiques, d’infraestructures, mediambientals complexes.

Xavier Aragall