La pintura és l’art de pintar,-diu la Vikipedia,- d’expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors. La pràctica de l’art de pintar consisteix a aplicar una tècnica concreta damunt una superficie determinada, sia un full de paper, un llenç, un mur, una fusta o un retall de teixit. La finalitat n’és obtenir una composició amb les formes, colors, textures I el dibuix, que dona bloc a una obra d’art d’acord amb uns principis estètics. Adrecem la pregunta al Grup de Pintors de Sant Andreu.

L’Eduard ens diu: Si hay que hablar de pasión esta és la pintura. Se ha convertido, en cierta manera, en una obsesión por intentar transmitir mis pensamientos y que este sea visto por el público y si puede ser, reflexionar sobre lo dicho en la obra.

La Cèlia recalca: És una expressió a color dels meus pensaments, sentiments, impressions bones o dolentes que tinc mentre visc. També pot ser sencillament un element decora-tiu.

Tot seguit en Ferran comenta: depenent del moment emocional i tècnic de l’artista, una pintura, una escultura, una representació artística pot ser diverses coses: expressar un sentiment, un crit de llibertat personal, una festa, Iloança del paisatge que em fa feliç o em fa tristot, inventar un món ou perquè l’actual no ens motiva o ens desespera. En resum, l’art en general és una relació íntima entre l’artista i l’obra. La majoria de vegades no aconseguim transmetre el que volem, per això la passió per cercà l’excel•lència, ens fa tornar i tornar.

I la Neus explica: sabeu que no sé com expressar que representa la pintura? És difícil… Per mi és un reflex de l’estat d’ànim. Hi ha dies que no puc pintar, hi ha dies que busco uns colors, d’altres n’escullo uns altres i, al cap d’un temps quan ho torno a mirar sento el mateix que quan ho vaig pintar. O sigui per mi, sentiments.

Així mateix la Jem defineix: per mi la pintura m’està representant teràpia, família i salvació emocional. Teràpia del dolor, perquè des de fa nos anys he trobat una Sina per calmar el dolor, durant entones meravellós, és que em fan sentir qui era abans. Família, perquè la soledat de la incapacitat és frustren i gràcies a la pintura he trobat uns amics i amigues que m’han acollit com un aneguet perdut i s’han  convertit en una part d’una peculiar família que sempre hi és per donar suport a idees, sentiments, expressions; i als quals mai podré donar suficientment les gràcies. I  salvació emocional, perquè abans podia escriure amb fluïdesa i treure els meus dimonis interiors a través de la poesia; el conte o la narrativa, però els opiacis I medicaments que prenc em fan lenta i de difícil ver, i he trobat amb la pintura la millar forma de poder treballar aquesta veu personal de forma nítida com abans.

Mentre el polifacètic Josep Lluís Buils comenta: La pintura és màgia, és fantasia!!! El fet que a partir d’un paper blanc… o una tela… o una fusta es puguin, agafant pinzellades de colors I que aquests colors es transformin en un ocell… o una flor, una figura… una cara.. un paisatge.. una barca… una combinació de colors abstractes ..etc..etc que tindran vida, que atrapi l’espectador…per això es art. Independentment dels sentiments que cada un pot transmetre. Si algú es queda contemplant aquella pintura, serà un triomf!!!

L’art per mi és EQUILIBRI, HARMONIA, CROMATISME, EXPRESIÓ.  Amén.

l’Evelyne recolza, la salvació emocional de la que parla la Jem: En el sentit de què l’art és un reducte de llibertat que ens permet ser nosaltres mateixos, expressar-nos, ser creatius i experimentar la transcendència.

La Montserrat afegeix: Sota la meva experiència el contacte amb la terra justament amb la pintura m’acosta al cel, em dona pau, felicitat, en definitiva plenitud per poder vire aquesta connexió total amb la divinitat que nia en el més profund de la teva ànima.

I l’Olga argumenta: Jo dibuixo d’ençà que em puc recordar. Per mi dibuixar o pintar és com manjar o beure, forma part de la vida. El dia que deixi de fer-ho s’haurà mort una part de mi.

Tanmateix la Irene reflexiona: Dibujava de pequeña. Cuando comencé con pinceles fue evasión, liberación, sorpresa, a veces incertidumbre y en algunos casos feliz por el resultado. Pintar me ayudó a seguir adelante.

Diferents definicions totes personals I intimes. La meva opinió és més banal. La pintura és la materialització de una idea amb color. Si l’obra desperta el interès del que la veuen, la entenen i valoren, és la satisfacció plena.

Josep Font Vaquer.