Tot poble té els seus personatges il·lustres i Sant Andreu de Palomar no n’és aliè. N’hi ha que en són deutors només pel fet de néixer o viure durant uns anys i d’altres que hi han viscut sempre. Que han mamat el dia a dia del seu entorn més immediat i que han forjat un arrelament inqüestionable. En aquest darrer cas hi sobresurt l’andreuenc Francesc Xavier Gómez i Ribera, més conegut com a Xagori -acrònim de les dues primeres inicials del nom i cognoms- o Noi Follet. Una greu malaltia se’l va endur de vacances eternes el proppassat 27 de setembre. Massa d’hora, ja que encara tenia corda per anys.

Xavier Gómez, Xagori, el 2003. Font: Ciutat Nord.

Home de temperament ferm, a voltes un xic agressiu per a qui no el coneixia, però d’idees clares i tossut de mena. Xavier Gómez  i Ribera no va deixar mai de defensar els seus ideals. Tres passions van omplir la seva vida: la família, Sant Andreu de Palomar i els Països Catalans.  Totes tres van ser la força que el va mantenir actiu en múltiples activitats i reivindicacions. No entendríem les reivindicacions de la Rambla  o la de “Salvem el Cementiri” sense el seu capteniment, que va fer aixoplugar a veïns i veïnes en les lluites per a aconseguir el retorn de la desapareguda Rambla el 1969.

Va ser el creador de la pàgina web www.sant-andreu.com -nascuda pels vols de la Festa Major de 1997 i sent la primera de tot el poble. Segons paraules seves en una entrevista realitzada per la periodista  Meritxell M. Pauné, el juliol de 2004: “Un dia vaig anar al primer cibercafè que es va instal·lar a Barcelona, que estava a la Gran Via,  i em vaig quedar al·lucinat. Si jo des d’aquí podia llegir la carta del dia d’un restaurant  de Ciutat de Mèxic, també havia de ser possible donar a conèixer la identitat andreuenca a tot el món”. I dit i fet, es va inscriure en un curset de Barcelona Activa per aprendre fer servir Internet. En finalitzar el curs havia de fer una web com a treball final. I sense pensar-s’ho dos cops va sorgir la idea de fer una pàgina dedicada a Sant Andreu de Palomar. Un cop penjada la pàgina s’hi va posar en cos i ànima per fer-la rutllar. Segons a l’esmentada entrevista: “Totes les estones de que disposo les inverteixo en la web. Cada dia a les 8 del matí com a mínim ja he actualitzat el temps, la portada i he penjat les notícies referents a Sant Andreu que han publicat els principals diaris online. A partir d’aleshores em dedico a revisar els més de 5000 enllaços que té la pàgina  i faig una ullada al Fòrum, perquè ningú no hagi dit cap bestiesa.” Durant l’emissió del  serial del Cor de la ciutat penjava el darrer capítol en el seu web.

Xavier Gómez també va sobreeixir com a dibuixant, dissenyador i publicista. Un dels dissenys més emblemàtics va ser el del logo de la campanya Pro-Rambla, on dos veïns agafats de la mà passegen pel mig de la reivindicada rambla andreuenca.  A finals de la dècada dels anys vuitanta va ser l’encarregat de la publicitat del Sant Andreu de Cap a Peus i més endavant de la gestió publicitària de dues edicions de la Festa Major. Una de les seves dèries va ser animar al primer equip de la UE Sant Andreu. Sent-ne un destacat aficionat i on el seu timbal i crits es feien sentir pels quatre cantons de l’Estadi Municipal Narcís Sala.

Logo Pro-Rambla. Autor Xavier Gómez i Ribera.

Ben present en totes les mogudes andreuenques amb la seva càmera fotogràfica per tal de copsar-ho per al seu web. Menut d’estatura, però es feia notar quan algú dels oradors esmentava la paraula barri en referir-se a Sant Andreu de Palomar i el seu crit “Poble!!!” el feia destacar entre els presents. Més endavant, quan es nomenava un nou regidor o regidora en fer el primer parlament se’l recomanava que no utilitzés el mot “barri” atenent-se a la presència de Xavier Gómez.

La mort prematura de la seva tercera filla, la darrera, i una operació de cor el van deixar tocat però no enfonsat. Sense oblidar la seva filla va seguir batallant per la vida. Ens ha arribat la notícia que li preparen un homenatge pòstum per part d’andreuencs i d’andreuenques. Excel·lent proposta, però el seu llegat ha de ser reivindicat constantment.  Ens ha deixat un andreuenc de cap a peus i peculiar. Un home que va estimar el seu poble amb passió i en va fer el seu estendard. Xavier, que la terra et sigui lleu.   

Pau Vinyes i Roig