Després de molts anys totalment abandonada, la Capella dels Segadors va ser declara el passat mes de maig com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) en la categoria de Lloc Històric. En aquest espai es va produir el 22 de maig de 1640 un fet cabdal en la història de Catalunya. Aquell dia, els pagesos de Sant Andreu de Palomar i rodalies, conjuntament amb altres segadors provinents de la província de Girona i de la zona del Vallès -que anaven perseguint a les tropes castellanes que fugien cap a Barcelona- es van reunir al nostre poble i agafant el Sant Crist de l’església de Sant Andreu van anar cap a Barcelona amb ell al capdavant. Esclatava així una revolta popular que va alliberar entre d’altres als presos polítics que hi havia a la ciutat comtal i va forçar al Virrei de Catalunya a negociar amb ells per tal que no s’estengués la revolta. Però aquest va incomplir la seva paraula i una segona revolta produïda el 7 de juny del mateix any i coneguda com a ‘Corpus de Sang’ va provocar la mort del Virrei i va donar inici a la Guerra dels Segadors (1640-1659), un intent de separar Catalunya del control de la monarquia hispànica. El Sant Crist va ser dipositat després en la capella que avui dia encara es conserva en estat ruïnós al costat de la plaça de les Dones del Motor Ibèrica.

Interior de la capella dels Segadors/ Xavier de la Cruz

Com veiem, aquest espai està carregat d’història i des del 2013 el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias va centrar els seus esforços en aconseguir la declaració del BCIN. Durant els primers anys es va iniciar una investigació per tal d’intentar justificar tots aquells fets. Després i gràcies a la col·laboració del Bisbat de Barcelona i de la parròquia de Sant Andreu es van iniciar els tràmits per poder dur aquest procés a bon port. La burocràcia, els “oblits en calaixos” d’alguns informes, la Covid i un seguit més de problemes, van anar endarrerint el procés fins el 2022. Sortosament ja s’ha aconseguit la protecció però això no acaba aquí, ara falta el més important, que s’inverteixin diners per evitar la seva degradació i recuperar el més aviat possible aquest històric edifici i els seus entorns.

Però malauradament no tot són alegries, el projecte del Parc del Rec Comtal continua en punt mort, o més ben dit en punt molt mort des de 2016. Algunes de les estructures hidràuliques del Rec Comtal així com l’antic pont que creuava dita sèquia, continuen fent-se malbé cada dia que passa. A més, el Grup Cooperatiu TEB Sant Andreu va ampliar per enèsima vegada el seu espai i ara han fet construir un nou accés per a camions sobre el mateix Rec Comtal i ocupen a més una part del futur parc. Sortosament l’obra no ha afectat a les restes arqueològiques però cada dia veiem amb molt de neguit molts cotxes aparcats a escassos metres de l’antic pont que encara es conserva quasi sencer i que unia fins a la construcció del ferrocarril els pobles de Sant Andreu de Palomar i Santa Coloma de Gramenet.

Com veiem, no tot és positiu. La protecció del nostre patrimoni no és gens fàcil. Tot és molt lent i complicat i moltes vegades no hi ha interès o les institucions avancen a pas de tortuga. Sovint són les entitats veïnals les que tenen molt més interès pel nostre patrimoni i lluiten per conservar la nostra història. Potser en un futur serem conscients de tot el que hem anat perdent i lamentarem no haver estat a l’alçada.

Jordi Petit i Gil

Historiador del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias